Inici Seccions  Famílies GMeF  Activitats FAMÍLIES - RASOS DE PEGUERA - 2/07/2017

Menú d'Usuari

Calendari d'Activitats

Octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Seguretat i Prevenció

Bàner

El Temps

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
FAMÍLIES - RASOS DE PEGUERA - 2/07/2017

73a sortida del Grup de Muntanya en Família, en aquesta ocasió a les muntanyes berguedanes dels Rasos de Peguera. Ha estat l’última sortida del curs 2016-2017 -si no comptem amb l’acampada de l’agost-, corresponent al mes de juny, que hem fet el diumenge 2 de juliol de 2017, amb una participació de 43 excursionistes (19 menors).

L’excursió duia el subtítol “Carenejant a la ratlla dels 2.000 metres”, el qual, juntament amb una previsió de temperatures més aviat baixes a cotes altes, feia preveure que passaríem un dia fresquet, cosa que venia molt de gust. Podríem dir que ha estat així, tot i que també hem suat la samarreta de valent, ja que les rampes herbades dels Rasos s’han hagut de pujar igualment, amb fresqueta o sense.

Hem sortit de Vilanova a les 8 del matí per enfilar la C-15 i després la C-16 o Eix del Llobregat fins a Berga, on hem pres una combinació de carreteretes i rotondes que ens han dut fins als 1.750 metres d’altitud on està instal•lat el formós refugi dels Rasos de Peguera. En aquest punt hem aparcat els vehicles i hi hem esmorzat, amb els cafès amb llet, colacaos i altres begudes de rigor que ens ha servit el guarda del refugi, el Jaume, que no parava de fer viatges cap a la cuina. Alguns han aprofitat l’ocasió per agafar aigua fresquíssima de la font de Calders, a quatre passes del refugi. En acabat, hem tornat als cotxes i hem acabat de pujar el quilòmetre escàs de carretera fins al coll de la Creu del Cabrer, punt inicial de l’excursió.

Feta una brevíssima explicació de l’excursió -d’això que ara en diuen brífing-, hem enfilat un llarg pendent d’herba -antiga pista esquiable- que ens anava obrint panoràmica paisatgística sobre la serra d’Ensija i la paret de la Roca Gran del Ferrús a mesura que guanyàvem alçada. En alguna balconada, i amb una atmosfera especialment neta, hem vist Montserrat i fins i tot els esquenalls de l’Ordal i les muntanyes del Garraf.

Arribats al capdamunt de la pujada, hem entrat en un bosc de pins negres i n’hem sortit prop d’un ramat de vaques que eren al costat d’un estanyol, amb un enorme bou que mirava de reüll tot el grup vestit amb nombroses samarretes vermelles. Novament dins del bosc, hem travessat un bosc ple de branques i hem sortit a una pista que ens ha dut a les Fontetes, amb un altre estanyol, i fins al pla de l’Orri, amb més vaques i també unes altes estibes d’arbres corsecats que feien una estranya presència. Pel mig del corredor que marcaven les estibes hem anat pujant pel costat de profundes dolines càrstiques fins al cim de la Torreta dels Enginyers (1.987 m). El panorama sobre la roca d’Oró, el cim d’Estela -o Cogulló- i la resta del paisatge era fenomenal. A llevant, tot el muntanyam que va des del Montseny fins al Pirineu, passant per les Guilleries i el Collsacabra. Més a prop, molt avall, el blau turquesa del pantà de la Baells. Al sud, la plana del Berguedà i el Bages i Montserrat tancant l’horitzó. Cap al nord, s’entreveien les muntanyes del Moixeró i de l’Alta Cerdanya fins al puig Peric.

Hem estat força estona en aquest cim, ja que hem explorat el vessant sud, amb una ampla balconada on hem fet la foto de grup i el curiós indret del pas de l’Ós, porta d'entrada a un caos de blocs caiguts per on s’esmuny un corriol. Aquesta aturada tan dilatada -que bé valia la pena- ens ha fet anar una mica de bòlit durant la resta de l’excursió, per això hem fet el retorn fins al pla de l’Orri i les Fontetes sense aturar-nos gaire, i després ens hem enfilat cap als prats careners on es troba el Pedró (2.059 m), amb un escut del Club d’Esquí Berguedà. A continuació hem seguit una mica més de carena i aviat s’han separat els dos grups de l’excursió. El de l’Opció Menuts ha continuat per la carena i després ha baixat per la rampa inicial, fins al coll de la Creu del Cabrer. El de l’Opció General, ha baixat cap al nord fins a les Collades, un ample prat amb una dolina al mig, i tot seguit ha enfilat un sender que per dins del bosc ha assolit el cim dels Rasos de Dalt (2.077 m), també dit cim del Salabardar, amb una senyera mig estripada que voleiava dalt d’un màstil, indret característic on hem fet una foto de grup.

A continuació hem seguit la carena, on hem trobat les restes òssies blanquíssimes d’una vedella que ha fet les delícies d’alguns. Per un sender poc evident, hem anat perdent alçada per dins d’un bosc de pins amb prats alpins verdíssims fins a la raconada de la placeta dels Rasos, amb un altre estanyet. Passat un collet, hem baixat per l’anomenat Corral Vallsabuc, una grandiosa dolina que havia servit per tancar-hi el bestiar i on avui hi escalaven algunes persones. Aviat hem fet els últims lloms herbats fins al coll de la Creu del Cabrer, on ja ens esperava la resta del grup.

Hem dinat en un prat, protegits del sol pels núvols abundants i l’aire fresquet i després ens hem aturat novament al refugi a fer l’última paradeta abans del viatge de retorn a Vilanova, d’aquesta darrera excursió del curs.

Ens retrobarem a l’acampada del mes d’agost o al setembre!

Podeu veure'n fotografies clicant la fotografia que il·lustra aquest resum.

ATTACHMENTS_TITLE
ArxiuFILE_SIZE
DOWNLOAD_THIS_FILE_SDOSSIER RASOS_GMeF1408 Kb
 
Agrupació Excursionista Talaia | C/ Comerç, nº 4 | 08800 - Vilanova i la Geltrú (El Garraf) | Tel. 938931257 | Correu-e: secretaria@aetalaia.cat