Joves – Ascensió al cim d’Estela (Berguedà) – 30/01/2022

26a sortida del Grup de Joves, i alhora primera sortida de l’any 2022. Hem tornat al Berguedà per pujar fins al cim d’Estela (1.870 m), cota escarpada i situada al sud del massís principal dels Rasos de Peguera, sobre el pla de Campllong i la vall de Tagast.

Hem estat 4 Joves (el Joan Brull, la Mariona Carvajal, el Roger Jané i l’Àlex Merchán), 2 instructors (el Xavier Ventosa i el Joan Raventós) i 2 pares (el Gori i la Marta), que han col·laborat en el trasllat dels joves.

Hem sortit de Vilanova a les 8 en punt i hem arribat al restaurant Els Roures a 3/4 de 10, on hem aparcat els vehicles i hem esmorzat, còmodament situats en unes taules que hi ha arrecerades sota un porxo a l’exterior de l’edifici. Abans de sortir a caminar, hem explicat què eren els rumbs i com els podíem calcular amb l’ajuda de la brúixola, i hem anat seguint els que apareixien en una fitxa tècnica, elaborada ja fa uns quants anys, que es tractava d’anar seguint per comprovar si encara era vàlida i si trobàvem totes les referències que hi apareixien.

El primer tram de la ruta ens ha dut al petit nucli d’Espinalbet i, per una rampa, seguint el GR 107 (Camí dels Bons Homes), ens hem enfilat fins als plans i el santuari de Corbera, on hem parat i ho hem aprofitat per explicar la teoria de les tres capes en la indumentària del tronc, però també de les cames, les mans i el cap. Hem continuat pel PR C-73 fins a les ruïnes de cal Déu i les Planes. Seguint la vall de Tagast, hem acabat fent un flanqueig per prats i boscos cap al SW, que ens ha situat al coll d’Estela. Poc abans del coll, hem trobat una bona clapa de neu. Des del coll, hem carenejat per acostar-nos al punxegut cim d’Estela, que ja teníem al davant.

Un sender abrupte per dins del bosc ens ha situat al peu d’una canal que hem pujat amb l’ajuda d’una cadena. Després, per una escletxa a la roca, hem grimpat fins a un sender aeri i una mica exposat, abocat als plans de Campllong, molt avall. Un tram de sender rocós ens ha dut fins al cim d’Estela, a 1.870 metres d’altitud. El panorama era esplèndid cap al Port del Comte, els Rasos de Peguera i cap a la vall de Tagast per on hem pujat, amb el minúscul i enfonsat santuari de Corbera, Espinalbet i el restaurant Els Roures. A l’horitzó, es retallava la carena de les Agudes, al Montseny, i també les agulles de Montserrat.

En la nostra estada al cim, ens ha passat un voltor molt a prop. L’hem pogut veure molt bé. I també uns quants parapentistes que aprofitaven els corrents tèrmics del vessant sud per anar guanyant alçada i volar.

Hem baixat fins al coll d’Estela i hi hem parat a dinar, per aprofitar el sol que encara teníem al clatell. Alguns hi han fet una becaina i tot. En acabat, hem fet un altre taller per explicar el protocol PAS (protegir, avisar i socórrer) en cas d’accident. Tot seguit, hem fet un ràpid descens aprofitant diversos senders careners que tallaven una pista forestal fins a unes cases curioses, com ara una torre amb campanes que semblava un castell, la Casa dels Ocells o Can Coromines, amb unes cabres que ens miraven des de darrere d’una tanca filferrada.

De seguida hem arribat als Roures, on hem descansat a la ‘nostra’ taula exterior i, al cap d’una estona, hem fet el viatge de retorn cap a Vilanova, on hem arribat a dos quarts de 7 de la tarda.

Podeu veure’n algunes fotografies clicant aquest enllaç.