Joves – Ascensió hivernal al Taga (Ripollès) – 9/04/2022

28a sortida del Grup de Joves amb la intenció de fer una hivernal en aquest hivern estrany que hem anat tenint enguany. No hi hem trobat la neu que esperàvem, però hem fet una ascensió al Taga des de l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac, al Ripollès. Hem superat els 2.000 metres d’altitud amb unes àmplies panoràmiques sobre l’Olla de Núria i un bosc nevat a la part final on hem pogut practicar la progressió amb raquetes de neu.

Hem estat 5 Joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Allepuz, la Mariona Carvajal, la Mariona Paredes i el Roger Jané), 3 instructors i monitors (el Ventura Fernandez, la Lurdes Montoliu i el Joan Raventós) i 2 pares que ens han donat suport en el desplaçament i durant tota l’ascensió (Marta Montoliu i Gori Carvajal).

Com és habitual, ens hem trobat a la plaça de l’Estació de Vilanova i hem sortit puntualment a 2/4 de 8 del matí per la C-15, que ja ens coneix, i d’una tirada ens hem plantat a Ribes de Freser. Passant per la plana de Vic hem vist volant o a punt d’aixecar el vol fins a 25 globus aerostàtics. Hem esmorzat al bar Gusi, de Ribes, decorat amb imatges de Kilian Jornet i altres corredors menjacamins, sabatilles de rúning, dorsals i quadres al·legòrics ben curiosos.

En acabat d’esmorzar, hem pujat als vehicles i ens hem desplaçat per la vall del riu Segadell fins a prop del poble de Pardines, on hem pres una pista que feia mil giragonses per diversos nuclis ramaders, com ara Vilaró o Puigsac, que és on hem deixat els vehicles, poc més enllà de l’ermita romànica de Santa Magdalena.

Davant l’escassetat de neu, hem dubtat si agafar tot el material que dúiem (raquetes, bastons, arva…), però finalment hem dit que què carai, que hem vingut a traginar-lo i que, si trobàvem alguna raconada de neu, el faríem servir. I així hem començar l’excursió, carregats com si fóssim als Alps, pel camí de Coll de Bac, pel costat del camp del Pla i els camps de Montfau, guanyant alçada sense parar, cosa que era cansada, però amb l’expectativa de fer metres fins als prats culminals del Taga.

Hem avançat pel costat del torrent de Vilaró, veient com les muntanyes de Núria, amb el Puigmal al capdavant, ens mostraven el seu circ muntanyós ben nevat, gairebé fins a la base. Nosaltres, avançant per camins i prats d’herba, hem arribat a la pleta i al pla de les Noufonts. Aquest pla ramader té uns abeuradors fets de pedra plens d’aigua, amb un entorn ple de fanguisser i de petjades de vaques.

Aviat hem quedat encaixonats per la capçalera del torrent de Vilaró. Abans de sortir del torrentet, hem fet una parada prop d’unes mines, amb les boques encara ben visibles. Tot i que les hem identificat com a mines, sembla que formaven part dels fortins que va fer construir Franco per fer front a la resistència dels maquis, als anys 40 del segle XX. Hem reprès la caminada, ja fora del torrent, per amples prats entapissats de safrà bord, unes flors de pètals rosats ben vistoses, i hem anat a buscar la pala de neu boscosa que s’enfilava per sota el cim fins a dalt de tot. Al peu d’aquesta pala, ens hem calçat les raquetes i hem anat guanyant alçada per la neu, fent la tècnica del gir progressiu, per un pendent massa pronunciat per fer amb raquetes i, per tant, un punt incòmode, però ha estat l’únic que hem trobat i l’hem volgut aprofitar.

Aviat hem arribat a la carena, on ens hem descalçat les raquetes i hem fet els darrers metres fins al cim del Taga, a 2.040 metres d’altitud. Pel vessant sud, anaven pujant glopades de boira que eren empeses per l’aire i passaven a tota velocitat. Els núvols ben blancs, majestuosos, han anat creixent cap al sud. Mentre dinàvem, arrecerats al vessant nord-oest, uns corbs anaven volant estàtics, aprofitant les bufades de vent de la carena.

Després de dinar i descansar, hem tirat avall per la carena fins a la portella d’Ogassa. En aquest punt, els núvols han acabat prenent el protagonisme al sol i hem decidit que, anant més tard del compte, faríem la baixada pel mateix indret de pujada. I així hem fet una diagonal directa per anar a buscar de nou la capçalera del torrent de Vilaró i hem anat desfent el camí, en una tarda que s’ha acabat arreglant.

Als cotxes, hi feia un bon sol. Hi hem reposat una estona, alguns hem pres cafè i mitja hora més tard del previst hem iniciat el camí de retorn, cap a Ribes de Freser, Ripoll, C-25 i C-15.

A 2/4 de 7 tothom ja era a casa, sense haver tocat gaire neu, però havent aconseguit assolir el Taga, un cim prepirinenc molt ben situat, encarat a les muntanyes pirinenques del Ripollès, i havent fet anar les cames de valent pels vessants de Pardines.

Podeu veure’n algunes fotografies clicant aquest enllaç.