Joves – Ascensió a la Miranda de les Magdalenes (Montserrat) – 1/05/2022

29a sortida del Grup de Joves, novament a Montserrat, que dona tant de joc. Aquesta vegada hem fet una matinal non stop per pujar del monestir fins a la Miranda de les Magdalenes (o de Santa Magdalena) i fer cames per aquesta muntanya tan abrupta que no pares de pujar i baixar. Hem pujat fins al monestir amb el Cremallera i hem passat per Sant Miquel, el pla de les Taràntules, Sant Joan, la curiosa balma de Sant Joan i Sant Onofre, ens hem enfilat fins al cim de l’agulla de la Miranda i després hem baixat per les escales de Jacob, una drecera i pel torrent de Santa Maria hem baixat una bona colla d’escales fins al monestir.

Hem estat 5 Joves (l’Àlex Acebedo, l’Àlex Merchán, el Biel Paredes, la Mariona Paredes i el Roger Jané) i 2 monitors i instructors (la Queti Vinyals i el Joan Raventós).

Com sempre, ens hem trobat a la plaça de l’Estació de Vilanova i hem sortit a les 8 i 10 minuts per anar fins a Monistrol de Montserrat. Passat el poble, hem aparcat els vehicles a l’aparcament del Cremallera de Montserrat i hem anat de seguida cap a l’andana. Ja hi havia el tren parat i ens hi hem instal·lat per anar esmorzant, mentre el Cremallera engegava i anava guanyant metres amb molta parsimònia. Teníem un núvol just a sobre, i aviat hi hem entrat, nosaltres i Cremallera, però just abans d’arribar al monestir, l’hem superat i l’hem deixat ben ensota.

A la plaça de l’Abat Oliba ens hem assegut per parlar de la cartografia operativa d’emergències que utilitzen els Bombers de la Generalitat en casos de risc d’incendi forestal extrem (pla Alfa nivell 3) i en altres situacions d’emergència (recerca de persones, accidents, inundacions, etc.). Hem conegut alguns dels elements de referència que sortien al mapa: punt de trobada dels serveis d’emergència, els punts de tancament del massís (nivell Alfa 3), els punts de replegament d’helicòpters o els codis d’emergència que hem anat trobant al llarg del camí. Trobareu el mapa a l’àlbum de fotos.

Poc després ja hem iniciat la nostra ruta pel camí de Sant Miquel, arran de l’estació inferior del Funicular de Sant Joan. Hem anat guanyant alçada per dins del bosc, veient de tant en tant el mar de boira que teníem als nostres peus. Hem deixat el càmping de Montserrat a l’esquerra i hem passat la porta de Sant Miquel. Al cap d’una estona, ens hem desviat per anar fins a la creu de Sant Miquel, un mirador excel·lent cap al monestir, cap a les agulles de la regió de Tebaida (la Prenyada, l’Elefant, la Mòmia, la Momieta…) i cap a l’est, amb el mar de boira i el massís de Sant Llorenç del Munt.

Hem continuat fins a l’ermita de Sant Miquel, on ens hem tret roba perquè ja feia calor. Passada una bassa, hem deixat el camí de Sant Miquel i ens hem enfilat per dins del bosc per una drecera que anava fent ziga-zagues sense parar de pujar. Així, ens hem estalviat una bona llaçada de pista encimentada i ja hem sortit al camí de les Ermites. Una última rampa ens ha dut a la cota 1.000, on ja vèiem la Miranda de les Magdalenes. Ho hem aprofitat per mirar un dibuix fet per Pere Pau Muntanya i Francesc Remart, l’any 1790, on es veu l’ermita de Sant Joan i de Sant Onofre tal com eren en aquella època (trobareu aquest dibuix a l’àlbum de fotos), i ho hem pogut comparar amb els vestigis que es veien des d’allà i per on passaríem una estona més tard.

Una baixada ràpida ens ha situat al pla de les Taràntules, amb força gent circulant. Aquí arriba el Funicular de Sant Joan. Alguns ho hem aprofitat per anar al WC, però aviat hem continuat, fixant-nos amb les indicacions que hi havia a peu de camí, amb senyals horaris però també amb recomanacions cíviques. Un camí ample ens ha dut fins al peu de l’ermita de Sant Joan.

Per uns esglaons, hem anat resseguint la curiosa balma on hi hagueren les ermites de Sant Joan i Sant Onofre, amb moltes restes d’antigues parets, forats a les balmes i fins i tot un dipòsit d’aigua ple fins dalt, que s’omple amb l’aigua que regalima de les parets de les agulles amb un curiós sistema de recollida. Seguint la barana, ens hem situat en una canal que hem anat superant per uns esglaons de pedra, i després ajudant-nos amb les arrels i les soques dels arbres. Aviat hem arribat a un coll entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior on hem trobat les restes de l’ermita de Santa Magdalena.

Per un pendent de roca i una carena, ens hem situat aviat al cim de la Miranda de les Magdalenes, amb una vista espectacular cap a la part occidental del massís de Montserrat, fins a la Portella, el Montgròs i la Roca Plana dels Llamps, els Ecos, etc. Davant mateix, la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, amb persones al cim. A la banda sud, una àmplia panoràmica fins a Igualada.

Una estona de repòs al cim i avall, cap al coll de Santa Magdalena i una mica més avall encara, on hem pres un sender fins a una bretxa entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, on hem trobat les escales de Jacob, que ens han ajudat a perdre alçada per una canal. Més avall, per un sender que feia ziga-zagues, hem saltat aviat al camí Nou de Sant Jeroni, que hem pres a la dreta.

En un revolt, hem saltat cap a una altra drecera, avall, també fent ziga-zagues, fins a connectar amb el camí del torrent de Santa Maria. A mesura que anàvem quedant enclotats, vèiem les agulles més altes i inabastables. Al torrent de Santa Maria hi havia un bon toll d’aigua. Passades les restes de l’ermita de Santa Anna, hem connectat amb el camí del Pla dels Ocells, que hem pres en direcció al monestir.

En aquest tram ja hem trobat moltes persones que anaven pujant lentament cap a la muntanya, però nosaltres ja baixàvem. I, quan podíem, hem anat ràpids pels esglaons d’aquest camí tan curiós. Per baixar pel pas dels Francesos ens hem hagut d’esperar una mica que passés tothom que encara pujava. Aviat ens hem anat acostant al monestir i gairebé 50 minuts abans del previst, ja tornàvem a ser a la plaça de l’Abat Oliba.

Hi hem fet un refresc o un gelat i després hem agafat el Cremallera de cara avall, alguns sense mascaretes, i és que no hi hem pensat, que als transports públics encara cal dur-ne, de mascareta, però hem trobat solucions alternatives: un mocador de paper, la samarreta fins al nas, el buf… És que tenim tants recursos…!

En definitiva, hem anat a moure les cames per Montserrat, amb un desnivell d’uns 500 metres en poques hores. Per tant, una bona intensitat i un matí molt ben aprofitat!

Ara fins a la propera!!

Podeu veure’n algunes fotografies clicant aquest enllaç.