Joves – Excursió al serrat de l’Avenc des de Mont-ral (Muntanyes de Prades) – 28/11/2021

24a sortida del Grup de Joves. Amb aquesta sortida encetem el curs 2021-2022 que ja esperem poder completar sense problemes pandèmics. Hem començat amb aquesta excursió des de Mont-ral que visita molts punts interessants, entre cingleres, coves i avencs, foradades i altres sorpreses, tot plegat envoltats de vent, de vegades amb cops molt forts, però ja anàvem avisats i abrigats i ens hi hem pogut adaptar amb molta facilitat.

Hem estat 5 Joves (la Mariona Carvajal, l’Arnau Cols, el Roger Jané, l’Àlex Merchán i el Martí Raventós), 3 instructors i monitors (el Xavier Ventosa, la Lurdes Montoliu i el Joan Raventós) i 2 pares (el Gori i la Marta), que han col·laborat en el trasllat dels joves i han compartit la ruta amb nosaltres.

Hem sortit a 2/4 de 9 de Vilanova per enfilar la C-32 i després l’AP-7 fins a Reus, on hem pres la C-14 fins a Alcover, un poble situat ja als peus de les Muntanyes de Prades. Una carretereta plena de revolts ens ha dut fins a la carena on està situat el poble de Mont-ral. Per sort, hem trobat obert el Forn de Mont-ral, famós per les seves magdalenes, que alguns hem comprat, i ens hi hem arrecerat per esmorzar asseguts còmodament en unes taules en un recinte tancat i sense vent.

A les 10 en punt, tal com teníem marcat en la fitxa tècnica, hem fet una rotllana per donar les últimes indicacions i detalls i, tapats fins a les orelles, hem sortit del poble i ens hem posat dins del bosc. Després d’un llarg flanqueig, protegits del vent pels pins, els grèvols i alguns teixos, hem arribat a l’inici d’un corriol que hem pres amunt, ben dret, fins a unes lloses de roca inclinades que ha calgut grimpar. Per una zona d’escletxes també rocallosa però més planera hem accedit al racó d’en Feliu, entre parets de roca i per l’interior d’una vegetació frondosa i molt humida. A les parets de roca hem trobat concrecions calcàries com les de l’interior de les coves.

Aviat hem arribat al peu del Teix de Mont-ral, un gegantí teix mil·lenari, on el Joan ens ha explicat que en diuen arbre de la vida (pot viure fins a 4.000 anys) i alhora arbre de la mort (perquè és molt tòxic). Les fulles, les llavors i l’escorça són tòxics i poden arribar a ser mortals per als humans, però no per a les vaques i les cabres, ja que aquests animals tenen la capacitat de digerir i eliminar la toxina, ni per als ocells, que es mengen el fruit i s’encarreguen de dispersar les llavors. Tot i ser tan tòxic, de l’escorça se n’extreu un element que s’utilitza per curar fins a quinze tipus de càncers. Aquesta espècie protegida a Catalunya, existent des de fa 15 milions d’anys a Europa (se n’han trobat fòssils), té una fusta molt resistent i flexible que els romans ja feien servir per fer llances. Durant tota l’edat mitjana es va utilitzar per construir arcs i fletxes (un dels més famosos fou l’arc de Robin Hood, fet de teix).

Hem deixat aquest ancià de les muntanyes i hem anat flanquejant el vessant nord del serrat de l’Avenc. El panorama s’ha anat obrint cap al  nord, cap a Farena i els boscos de Poblet, amb l’esplèndid mas d’en Feliu situat sobre la conca del riu Brugent. Hem passat a tocar de les boques de l’avenc de la Llastra i ja de cara amunt, per un senderó pujador, hem pres un trencall a mà esquerra i per sobre un pas de troncs que salvava una timba, assegurat amb un passamà, hem fet cap a l’embut de l’avenc de la Pipa. Poc més amunt, hem pres un segon trencall fins a la cova dels Tions, ple de tions de Nadal que ens hi esperaven. Arrecerats en aquesta cova, que més aviat és una balma, el Xavier ens ha fet un complet taller de manta d’emergència, molt adequat per aquest dia tan ventós, que en més d’una ocasió ens ha posat difícil de desplegar la manta que hem fet servir de mostra. La Lurdes s’ha deixat embolicar perquè els nois i noies veiessin la importància de saber utilitzar la manta per protegir-nos a nosaltres o a un company del grup. En acabat, hem donat una manta d’emergència a cadascun dels joves, perquè ja no la treguin mai de la motxilla.

El corriol ens ha dut a la carena, on el vent s’ha intensificat, però ens hem desviat cap a la Foradada i hem accedit de sobte al vessant sud de l’altiplà del Bosquetà. Allà ha parat el vent de sobte i el sol ens ha escalfat una estona. Hem avançat pel peu de la cinglera, passant per l’interior de la Foradadeta i aviat hem arribat al peu del grau de la Cova on hem començat a grimpar de cara a les altes parets del cingle. Hem deixat molt a prop l’entrada a la cova de Mont-ral, equipada amb una cadena, i hem passat per una cova sense nom. Al costat mateix, hem vist com avançava un grup per una via ferrada i de seguida hem grimpat pel grau de la Cova fins al capdamunt de l’altiplà, on hem recuperat la ventada.

Per un bosc d’alzines que ens ha protegit de les ràfegues d’aire, ens hem situat a l’extrem de l’altiplà i hem resseguit la vora de la cinglera nord del pla del Bosquetà fins al punt indicat a la roca on es baixa cap a la cova de la Moneda. Amb compte, per no desequilibrar-nos amb els forts cops de vent, hem desgrimpat per grans lloses de roca fins a un corriol que ens ha conduït a la boca de la cova de la Moneda. Hi hem entrat i de sobte ha desaparegut el vent. Quin descans!

Equipats amb els cascos i els frontals, hem anat entrant en filera cap a l’interior de la cova. Hem quedat parats de totes les formes de les parets i els sostres, les estalactites i estalagmites, les columnes, les arrels que apareixien al sostre, els colors de la roca, les grans sales amb desenes de metres d’alçada i fins i tot algun insecte que anava enfilant-se per alguna paret. Hem baixat per un pou amb l’ajuda d’uns esglaons metàl·lics i hem anat avançant per la llarga cova. De vegades ens ha caigut alguna gota d’aigua sobre el casc o al clatell. Que freda!!! A l’última sala on hem arribat, hem apagat tots els frontals i hem fet silenci. La negror absoluta. El silenci absolut.

Amb els frontals novament encesos, hem retrocedit sobre les nostres passes fins a l’entrada, on hem fet una parada per menjar i beure una mica, abans d’entrar una altra vegada al regne del vent. Hem refet el camí de la cova i hem grimpat fins al capdamunt de la cinglera. Per la vora nord, hem recuperat l’extrem del pla i hem iniciat el descens per la carena del serrat de l’Avenc i després pel seu vessant sud, protegit per una massa forestal compacta, de pins i alzines, amb algunes escletxes al terreny i fins i tot algun avenc a peu de sender.

El caminet ens ha dut al cim de la Coroneta, un turonet totalment pla, situat sobre una llosa de pedra, a 918 metres d’alçada, amb una bona vista de tot l’entorn i del poble de Mont-ral, ja molt proper. Algun toll d’aigua fet a la roca era ben glaçat. La temperatura ha estat baixa tot el dia. De seguida hem pres el camí que ens ha dut en poca estona a l’entrada de Mont-ral. Hem dinat a la plaça U d’Octubre, al recer d’un marge amb una font i uns alts xipresos, i amb la companyia d’un gat que ha dinat amb nosaltres.

A l’hora prevista, hem pujat als vehicles i hem iniciat el viatge de retorn a Vilanova. A les 4, gairebé tots a casa. Una primera sortida molt interessant, completa i amb l’inconvenient però també l’al·licient del vent i el fred, amb els quals hem hagut de conviure durant tota la ruta. Ara ja esperem amb candeletes que arribi la propera excursió, el 19 de desembre, a Montserrat!

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.