Joves – El grau dels Barrots i el grau de l’Agnet (Montsant) – 6/11/2022

31a sortida del Grup de Joves i primera del curs 2022-2023. Aquesta vegada hem anat a la serra del Montsant, al Priorat, on encara no havíem estat mai, una sortida programada el mes de maig passat, però que vam haver d’anul·lar a causa dels avisos del Meteo.cat de temperatures altíssimes a tot el país. Ens hauríem rostit al vessant sud d’aquesta serra. Però avui sí que hem aconseguit anar fins al Montsant (també ens hem rostit una mica, però no gaire…) i, des de la Morera, pujar a la serra Major pel fantàstic grau dels Barrots, assolir la roca Falconera i baixar pel grau de l’Agnet.

Hem estat 5 Joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Carvajal, la Mariona Paredes, la Mariona Pasqual i el Roger Jané) i 2 monitors i instructors (la Queti Vinyals i el Joan Raventós).

Com és habitual, hem sortit de la plaça de l’Estació de Vilanova, aquest cop en direcció sud fins a Reus, Alforja, el coll d’Alforja, Cornudella de Montsant i la Morera de Montsant, d’on surten uns quants itineraris que menen a la serra Major per camins de grau. Hem esmorzat al bar L’Únic, on hem parlat del Montsant i d’altres coses.

Al cap d’una estona, ens hem carregat les motxilles i hem travessat la Morera cap a la part superior del poble. En un punt elevat, d’on es veia perfectament tota la cinglera, hem explicat quina ruta seguiríem, i tot seguit hem pres un GR, encarats a la muntanya. Ben aviat l’hem canviat per un sender PR que anava flanquejant la serra amb una pujada constant però suau, i s’anava acostant a la paret, amb la roca Falconera imposant, al bell mig. Per la bosquina hem arribat a les Tres Roques, a la dreta del sender. Ens hi hem enfilat fins a la roca més alta, passant per sobre una escletxa on calia vigilar. Des del cim de les Tres Roques, la vista cap a la cinglera encara era més impressionant. La Morera encara es veia propera.

Hem continuat per un terreny de còdols arrodonits que feien relliscar una mica, despresos de la paret conglomerada, guanyant alçada cada vegada amb més intensitat. Aviat hem deixat el sender del grau del Carrasclet a la nostra dreta i, ara sí, ens hem encarat definitivament amb la paret, per sota la Falconera, directes amunt, sense descans (bevent, de tant en tant, algun glop d’aigua). Aquesta pujada ens ha fet suar de valent, perquè el dia ha estat radiant i molt assolellat, però amb aire fresquet que venia molt de gust. Una última pitrada ens ha dut al peu de la paret, on més d’un ja s’imaginava escalant directament amunt, per una fissura, seguint uns parabolts (ancoratges) metàl·lics d’una via d’escalada.

Poc més enllà ja ens hem protegit amb els cascos i aviat hem entrat a la canal del grau dels Barrots, on ha desaparegut l’escalfor del sol i ens hem hagut d’abrigar perquè hi circulava un aire molt fresc. Entre dues parets molt altes, hem avançat pels desnivells fins al primer pas, una paret vertical d’uns quatre metres equipada amb unes grapes de ferro en forma de T. Tot seguit, un altre pas més curt, també equipat, i un passadís on calia acotar-se per passar. Hem sortit a l’exterior de la canal i ens hem desplaçat fins al peu de la paret vermellosa, on una balma allargassada hi crea una balconada impressionant.

A continuació hem travessat la canal per sobre una gran pedra encastada, també equipada amb ferros, i hem flanquejat les parets per un sender aeri fins a l’agulla (amb una barana per assegurar el pas al seu cim) del Balcó del Priorat. Estàvem a mitja alçada de la cinglera, envoltats de parets grandioses per totes bandes, i amb una gran panoràmica sobre les ondulacions del Priorat fins al mar lluent.

Tot seguit hem continuat per un pas estret, potser el més aeri de tot el grau, equipat amb cadenes per fer de passamà, i hem continuat per un relleix, a mitja paret, fins al racó dels Boixets, on finalitza el grau dels Barrots i des d’on hem pogut veure per on havíem passat instants abans, un minúscul caminet penjat al mig de la cinglera. Aquí hem deixat les motxilles al terra i hem anat a veure el final del grau del Carrasclet, que arriba per una escletxa estreta, equipada amb barres i esglaons de ferro.

Del racó dels Boixets, hem passat per sota una balma i, per sobre uns blocs, hem entrat al fons d’un comellar, que és com es diuen els menuts torrents o fondals de la part alta de la serra Major. Aviat hem decantat cap a l’esquerra, seguint un PR, i hem anat guanyant metres fins a una cruïlla a plena carena, amb un senyal indicador. Aquí hem retrobat el GR que hem abandonat a prop de la Morera i que ara ens havia de conduir cap al grau de l’Agnet.

Hem carenejat una estona i hem arribat al cim de la Falconera, on hem fet la parada més llarga del matí. Hem menjat i begut i ens hem estirat per treure el cap per la timba i tenir, encara més, la sensació que deuen tenir els falcons que campen pel Montsant i que donen nom a la roca on érem. A la Falconera hem trobat un insecte ben curiós, amb unes banyes llargues i una punxa al darrere. Un cop a casa, buscant-ne informació, resulta ser una Somereta del Montsant, un insecte endèmic que només viu al Montsant i a la serra la Llena. El seu nom científic és molt pompós: Lluciapomaresius panteli. Aquí en teniu un petit reportatge de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-medi-ambient/el-misteri-de-la-somereta-del-montsant/video/3799790/

Feta aquesta parada per refer-nos, hem tirat avall i aviat hem arribat al trau per on s’esmuny el grau de l’Agnet. Avall, avall, hem anat passant per passos atorrentats, amb arbres vestits de tardor. El poble de la Morera ja era a sota, proper. Hem deixat les Tres Roques més ensota i aviat hem sortit del bosc i hem arribat al poble.

Hem dinat en una placeta, entre el carrer de la Font i la carretera de Cornudella, a prop del bar d’aquest matí. Després ens hem estirat per prendre una estona el sol i pair el dinar, abans d’emprendre els tombs i retombs de la carretera. Més aviat del previst, perquè hem fet un horari molt bo, hem pujat als cotxes i hem tornat cap a Vilanova, després d’aquesta excursió pels graus del Montsant que ens ha deixat satisfets del tot.

Fins a la propera!!

Podeu veure’n algunes fotografies clicant aquest enllaç.