Famílies – Travessa de Garraf a Sitges (Garraf) – 28/01/2018

80a sortida del Grup de Muntanya en Família, el diumenge 28 de Gener de 2018. Primera sortida de l’any per escalfar els motors aquesta temporada. Hem sigut 52 excursionistes (dels quals 26 nens). Ens hem trobat a ¾ de 7 a l’estació de tren de Vilanova per agafar el tren de Rodalia que ens duria al inici de la nostra sortida del dia: l’estació de Garraf.

Hem tingut sort i el dia seria assolellat, però fresquet. Per caminar per terreny garrafenc això és una bona notícia. En un no res, hem arribat a l’estació de Garraf assolint els primers objectius: no fer servir cotxes i fer una sortida propera.

Hem esmorzat a la mateixa plaça de l’estació. Alguns membres del grup han buscat infructuosament un lloc per fer el cafè, però el poble és petitet i encara estava mig adormit. Una vegada les panxes plenes i amb ganes d’arrancar, hem anat a buscar el corriol que ens havia de dur al nostre destí. Passant primer per sota l’autopista del Garraf, hem anat a trobar el castellet de Garraf on hem pogut fer algunes fotos a la impressionant vista de la costa del massís.

Per un corriol ben marcat hem emprès la llarga pujada, que ha esdevingut tranquil·la i continuada, amb bones vistes del territori, de les canteres i amb el mar Mediterrani de fons. En acabar la pujada ens hem trobat amb la masia de can Lluçà, on hem fet un petit descans després d’assolir un dels punts mes alts del dia. Les vistes a tots els cims dels voltants eren immillorables i ens hem entretingut a buscar punts tan coneguts com propers, com el turó de les Tres Partions, el bolet de la Morella o la dolina de Campdàsens. El recorregut ha continuat per una pista, de baixada, i un no parar de passar masies emblemàtiques: castell de Campdàsens, can Robert, ca L’Amell i can Planes. Amb tanta gent com érem, algun veí ens ha vingut a parlar. Algun ametller florit ens ha regalat fotos de postal.

Arribats a la recta final i amb una forta i recargolada baixada ens hem situat a l’ara abandonada vida industrial de la cimentera de Vallcarca, que hem mirat d’escapolir per buscar una de les últimes pujades que ens havien de dur a l’ermita de la Trinitat. La pujada ha resultat curta però intensa i ens ha acabat de fer obrir la gana. L’espectacular vista de què hem pogut gaudir des de l’ermita ens ha donat la benvinguda per poder dinar, descansar una mica i visitar i explorar amb tranquil·litat aquest indret tan bonic i una mica màgic. En aquest punt, ens hem ajuntat amb alguns membres més del grup que han optat per fer el recorregut directament des de Sitges.

Després del descans, hem començat el tram final. Encara que el nostre destí (Sitges) es veia a vista d’ocell, encara ens havia de costar un temps arribar-hi. Hem iniciat la tornada una mica més lents perquè el cansament es feia notar. Hem anat seguint la carena per una pista prou ampla fins a trobar el corriol que després de planejar una mica ens ha dut fins a la baixada final, directa cap al  balcó de la urbanització Llevantina. Bones fotos, bon temps, no podíem demanar un dia més agradable. Hem agafat forces per tornar a la civilització i ens hem endinsat, de baixada, pels carrers de la urbanització i per unes escales fins arribar a la rotonda de la carretera de les Costes.

Un cop arribats a la Blanca Subur, hem enfilat cap a l’estació de tren i hem acomiadat alguns dels nostres membres que viuen  en aquesta vila. El trajecte fins a Vilanova ha fet via i un cop arribats ens hem acabat d’acomiadar i tots cap a casa, a gaudir d’un merescut descans. La sortida ha resultat propera però intensa.

Podeu veure’n fotografies clicant aquest enllaç.