Famílies – Excursió al Puig Castellar (Anoia) – 26/11/2017

77a sortida del Grup de Muntanya en Família. Hem aprofitat que a finals de novembre els dies són més curts per plantejar una sortida a  poc menys d’una hora de Vilanova i la Geltrú, i ens hem apropat a l’Anoia per fer una interessant sortida pel voltant de la Llacuna. Ha estat el diumenge 26 de de novembre de 2017, amb una participació de 29 excursionistes (dels quals 11 menors).

Ens hem trobat puntuals a les vuit del matí a l’aparcament del Parc del Garraf. S’ha complert la previsió meteorològica i el dia s’ha llevat fred i lleugerament ventós a Vilanova, i les converses abans de marxar giraven al voltant de la incògnita del dia que ens esperaria a la Llacuna. Sortim puntualment a un quart de nou, d’acord amb l’horari previst.

Poc després de les 9 arribem a Torrebusqueta, punt d’inici de l’excursió, amb un cel net i clar i una temperatura baixa, però per sort sense el temut vent. Torrebusqueta és un petit nucli de població, a uns dos quilòmetres de la Llacuna, i la nostra presència no ha passat desapercebuda: de seguida, alguns veïns han sortit a “investigar” qui eren aquests visitants i cap on anaven. Amablement ens han ofert explicacions i indicacions sobre el que ens trobaríem pel camí.

Havent esmorzat, i amb la recança de no poder fer un cafetó, agafem el carrer de la Plana, per començar-nos a enfilar cap a la plana d’Ancosa. Anem avançant a bon ritme i sense estirar-nos gaire, i de seguida fem cap al convent d’Ancosa i al pou de Gel. Aquí ens trobem el primer visitant inesperat: un bonic pit-roig que s’ha exhibit entre les branques d’un pi.

Passem vora un petit estany, al costat d’una bassa per als bombers, on petits i no tan petits no han aguantat la temptació de llençar-hi unes quantes pedres per fer-les rebotar sobre l’aigua. Aquí ens topem amb el segon visitant inesperat: un dels veïns del poble que havíem trobat abans de sortir i que passava per allà de “casualitat”. De seguida assolim la que ha sigut la gran atracció de l’excursió, l’espectacular roure d’Ancosa, amb les fulles de color tardor. Allà hem tingut nens enfilant-se a l’arbre, gent abraçant-lo i sobretot fotografies per a tots els gustos. Només per veure el roure ja valia la pena la caminada.

Encara que ha costat, deixem el roure tranquil i ens apropem a veure l’entrada de l’avenc d’Ancosa. Sorprèn perquè no es veu fins que quasi hi ets a sobre. Refent el camí fins a la bassa dels bombers, iniciem l’ascens cap al puig Castellar. Aquí el camí era més feixuc i el grup s’estira una mica. Després d’una parada de reagrupament a la font de les Canals, acabem de fer el darrer tram fins al cim. El bon dia que fa ens permet gaudir d’una bona vista, des del Pirineu fins al mar, des de l’Anoia fins a Montserrat.

Ja de baixada, traiem el cap per les restes d’un poblat Ibéric.

La tornada ha sigut ràpida i a un quart de tres ja érem al costat dels cotxes, contents pel bon dia que hem tingut i per les descobertes que hem fet. Allà cada u ha optat per la solució que més s’ajustava a les seves necessitats. Uns han anat a dinar de pícnic a la Llacuna, altres han buscat un restaurant i alguns han decidit tornar a dinar a Vilanova.

Podeu veure’n fotografies si cliqueu aquest enllaç.