Famílies – Activitats de neu a Tuixent-Lavansa (Alt Urgell) – 24-25/02/2018

81a sortida del Grup de Muntanya en Família, de cap de setmana a la neu, per fer activitats d’esquí de fons i raquetes de neu. Hem anat novament a Tuixent, com l’any 2011, i hem dormit a l’alberg Can Cortina, situat al bell mig del poble. Hi hem estat els dies 24 i 25 de febrer de 2018, en un dels hiverns amb més neu que recordem. Hem estat 46 excursionistes, dels quals 21 menors.

Dissabte 24 de febrer. Una bona colla de famílies hem sortit de Vilanova a ¾ d’11 del matí en direcció al Solsonès. Algunes famílies han marxat de matinada per poder esquiar al Port del Comte i altres vindran més tard. El grup de vehicles ha enfilat la C-15, la C-25 i la C-55, totes múltiples de cinc, i ha passat per Cardona i Solsona. La carretera del pantà de la Llosa del Cavall ens ha dut fins a Sant Llorenç de Morunys, hem fet una parada al coll de Port -ben ple de neu- i hem baixat fins al poble de Tuixent. A ¼ de 2 ja hi érem. Ens hem instal·lat a les habitacions i hem dinat. A la tarda, hem fet tombs pel poble i després hem visitat el Museu de les Trementinaires -en dues tandes, que som molts-, on hem après detalls de la vida de les dones que voltaven pel món venent herbes i trementina. A fora, mentre alguns nens i nenes jugaven, hem tingut un ensurt amb la caiguda de la petita Neus, però per sort no s’ha fet gaire mal. Abans de sopar ens hem estat una estona al bar del Casal, que és al mateix edifici de l’alberg, i després hem pujat a sopar. El pastís de formatge de postres ha triomfat. Hem anat a dormir d’hora, que demà cal estar frescos.

Diumenge 25 de febrer. Ens hem llevat a les 7 del matí -però a alguns els ha costat una mica més- i hem baixat a esmorzar a les 8 en punt. El menjador estava molt animat i era ple de colors dels anoracs virolats que portàvem. A ¼ de 10 hem pujat als vehicles i hem pres la carretera que en mil retombs i per entre el paquetàs de neu de les vores, ens ha plantat a l’estació de Tuixent-Lavansa. Ha costat més del previst aconseguir el tiquet del lloguer de material, forfets i assegurances, tot i que s’havia gestionat de feia dies, però finalment ho hem aconseguit i hem sortit a esquiar i a caminar amb raquetes. Feia un dia radiant, amb un sol molt potent i un cel blau i netíssim, tot i la temperatura molt baixa. L’equip d’esquiadors ha sortit de seguida a lliscar per les pistes absolutament farcides de neu. L’equip de raquetistes ha fet una rotllana per posar en comú quatre indicacions i tot seguit sortir de l’estació en una corrua de coloraines, per sota unes pistes de fons on passaven esquiadors que feien una competició. Per sobre una vasta extensió de neu -sota nostre i sota la neu hi havia el prat de l’Arp-, ens hem dirigit cap al refugi de l’Arp i poc després hem entrat al bosc, seguint una traça de raquetes. Hem passat dues capçaleres de petits torrents, que feien baixar i pujar el senderó nevat. En una esplanada, hem mesurat la tofa de neu que hi havia i els bastons han quedat clavats fins a l’empunyadura. Caram! En aquest punt, hem decidit fer dos grups: el que portava el pas més viu, continuaria pel sender boscà, amb successives rampes i descensos, fins al pla de la barraca de Sangonelles; el que portava el pas més pausat, tiraria enrere una estona i després empalmaria amb l’itinerari 1 de raquetes, que els ha dut a travessar una pista de fons i entrar al bosc per enfilar-se fins al tallafoc. Allà han muntat un circuit circular i hi han fet diverses curses per suar la samarreta i guanyar-se el dinar. En acabat, han continuat per l’altra banda del tallafoc i, per dins del bosc, han arribat fins a peu de pistes. El grup dels correcamins ha anat fins a la barraca de Sangonelles i ha decidit tornar pel mateix camí, perquè ja era prou tard i calia ser a peu de pistes a una hora decent. Els petits han aprofitat l’espera per tirar-se amb pales i trineus per un pendent que feia esgarrifar. Un cop tots a peu de pistes, hem tornat el material llogat i hem baixat amb els vehicles novament fins a Tuixent, on ens esperava un dinar frugal i molt bo. A la tarda, les famílies hem anat desfilant cap a casa, mentre el tresorer i el secretari acabaven de fer números i pagaven la recepta a l’alberg.

Ha estat un cap de setmana molt intens i molt profitós. I, sobretot, pleníssim de neu!

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.