Joves – 2a Travessa integral de Montserrat – 22/12/2019

19a sortida del Grup de Joves. Hem fet la segona edició de la travessa integral de Montserrat, des del coll de Can Maçana, a l’extrem oest de la muntanya, fins al monestir de Montserrat, passant, com el mes de gener passat, pel collet de Guirló, el pas de la Portella, el refugi Vicenç Barbé, el pas del Príncep, el coll de Porc, el coll de les Comes, el cim del Montgròs, el torrent de Migdia, el Camell, el cim de Sant Jeroni i el torrent de Santa Maria. En total, com llavors, uns 11 km i 1.200 metres de desnivell.

Hem estat 4 joves (el Jan Cabutí, el Pau Minguet, el Bernat Pérez i el Rodi Rojals) i 2 instructors (el Toni Muela i el Joan Raventós). Els pares Òscar Rojals i Marta Carbonell ens han ajudat en els desplaçaments.

Hem parat a esmorzar en una àrea de l’autovia A2 i hem estat valorant els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya per fortes ràfegues de vent que durarien fins al migdia. Hem decidit pujar amb els vehicles fins a l’aparcament de Can Maçana i fer una última valoració. Finalment, hem acordat tirar endavant la sortida i hem pres el GR-7 en direcció a la muntanya per aproximar-nos a la regió d’Agulles.

En un mirador, hem vist una petita part del Pirineu nevat, que s’amagava darrere un núvol allargassat, d’on sortien només la Tossa d’Alp i el Puigllançada. Avançant pel camí, al fons, hem anat veient la silueta de la Cadireta i la Foradada. Al collet de Guirló ens hem fixat en els senyals indicatius del Parc Natural de Montserrat i hem pres el sender que ens ha anat acostant al peu de les agulles. Aviat ens hem enfilat per la canal del Pas de la Portella, on hem rebut una forta ràfega de vent que ens ha dificultat pujar els últims metres, però ho hem aconseguit i hem pres un sender que amb alguns puja-baixa ens ha dut fins al refugi d’Agulles o Vicenç Barbé.

La ruta ha continuat pel vessant sud i hem baixat a travessar el torrent del Lloro per després remuntar fins al pas del Príncep. Després hem fet un flanqueig fins a la font de l’Esllavissada. Hem entrat a la balma per mirar el toll d’aigua claríssima de la font. Després hem arribat fins al coll de Port i, tot seguit, al coll del Miracle. Hem continuat per un sender cap al sud fins a la cova de les Pruneres, habilitada per fer-hi bivacs i on hem fet una parada per conèixer la Cartografia operativa d’emergències de la muntanya de Montserrat. Després hem baixat per travessar el torrent de la Coma Cirers i hem remuntat un altre cop fins a sota mateix d’una muralla de roques. Després d’un flanqueig estret, hem arribat al coll de les Comes, sota mateix de l’esvelta agulla del Cilindre o el Cabrit.

Tot seguit hem baixat fort per un corriol fins a un pendent rocós que hem travessat amb l’ajut d’un passamà fins al fons d’un torrent. Aquí hem iniciat un dels trams més durs, per una canal dreta, que hem superat amb l’ajut de branques i arbres, fins sota mateix de la paret de la Roca Plana dels Llamps. Una última rampa ens ha dut a un collet i fins al cim del Montgròs, a 1.133 metres d’altitud, amb una bona ventada, però també amb una de les millors vistes panoràmiques de Montserrat. Com que al cim hi feia vent, hem baixat una estona per una canal i ens hem aturat en un punt arrecerat i assolellat per menjar el que dúiem a la motxilla.

Després d’aquest descans, hem seguit un menut corriol que s’esmunyia per un tall fet a la roca, sota mateix de la Salamandra. Per diverses menudes canals entre roques, hem acabat saltant al torrent de Migdia, que hem hagut de remuntar per enllaçar amb el sender que, fent moltes marrades, pujades i baixades, ens ha situat al peu del Camell, que hem envoltat per la base. Aviat hem arribat al camí dels Francesos, més amable i menys tècnic, que ens ha ajudat a superar els metres que ens separaven del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, cota màxima de tota la muntanya. El panorama cap a les agulles de tota la muntanya i cap al sud fins al mar era grandiós.

A partir d’aquí, pràcticament tot ha estat baixar i baixar. Primer, pel camí Nou de Sant Jeroni, i després, pel torrent de Santa Maria. Per dins del bosc i per sota el Cap de Mort i el Cavall Bernat, hem anat seguint la llera d’aquest torrent fins al pla dels Ocells. Baixant escales, hem arribat a la placeta de Santa Anna per sota la Panxa del Bisbe. Baixant encara més escales hem fet el pas dels Francesos i hem arribat al monestir, contents i satisfets d’haver completat aquesta gran travessia, exigent i tècnica, però salvatge i preciosa.

Durant tot l’itinerari hem anat marcant en un mapa, per trams, la ruta que anàvem seguint. Ho podeu veure a l’àlbum fotogràfic.

Podeu veure algunes fotografies de la sortida clicant aquest enllaç.