Joves – Travessa integral de Montserrat – 26/01/2019

13a sortida del Grup de Joves. Hem fet la travessa integral de Montserrat, des del coll de Can Maçana fins al monestir de Montserrat, passant pel collet de Guirló, el pas de la Portella, el refugi d’Agulles, el pas del Príncep, el coll de Porc, el coll de les Comes, el cim del Montgròs, el torrent de Migdia, el Camell, el cim de Sant Jeroni i el torrent de Santa Maria. En total, uns 11 km i 1.200 metres de desnivell.

Hem estat 3 Joves (el Guiu-Arnau Estéllez, el  Cesar Fernández i el Bernat Pérez) i 2 monitors (el Toni Muela i el Joan Raventós).

Hem parat a esmorzar en una àrea de l’autovia A2 i després hem deixat el vehicle a l’aparcament de Can Maçana. Després de mirar-nos el mapa, hem pres el GR-7 en direcció a la muntanya per aproximar-nos a la regió d’Agulles. En un mirador, hem vist el Pirineu nevat: el Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca i el Puigmal. Avançant pel camí, al fons, hem anat veient la silueta de la Cadireta i la Foradada. Al collet de Guirló ens hem fixat en els senyals indicatius del Parc Natural de Montserrat i hem pres el sender que ens ha anat acostant al peu de les agulles. El matí era excel·lent i des del nostre camí vèiem el Montgròs i el pic de l’Àliga. Aviat ens hem enfilat per la canal del Pas de la Portella i hem pres un sender que amb alguns puja-baixa ens ha dut fins al refugi d’Agulles o Vicenç Barbé, on hem pogut parlar amb la seva guarda.

La ruta ha continuat pel vessant sud i hem baixat a travessar el torrent del Lloro per després remuntar fins al pas del Príncep. Després hem fet un flanqueig fins a la font de l’Esllavissada. Hem entrat a la balma per mirar el toll d’aigua claríssima de la font. Després hem arribat fins al coll de Port i, tot seguit, al coll del Miracle, on hem fet una parada per conèixer la Cartografia operativa d’emergències de la muntanya de Montserrat. Hem continuat per un sender cap al sud fins a la cova de les Pruneres, habilitada per fer-hi bivacs, i després hem baixat per travessar el torrent de la Coma Cirers i hem remuntat un altre cop fins a sota mateix d’una muralla de roques. Després d’un flanqueig estret, hem arribat al coll de les Comes, sota mateix de l’esvelta agulla del Cilindre o el Cabrit.

Tot seguit hem baixat fort per un corriol fins a un pendent rocós que hem travessat amb l’ajut d’un passamà fins al fons d’un torrent, on hem trobat un bassal amb l’aigua congelada. Aquí hem iniciat un dels trams més durs, per una canal dreta, que hem superat amb l’ajut de branques i arbres, fins sota mateix de la paret de la Roca Plana dels Llamps. Un gos que anava amb un noi ha espantat un ramat de cabres salvatges que hem vist molt a la vora nostra. Una última rampa ens ha dut a un collet i fins al cim del Montgròs, a 1.133 metres d’altitud, amb una vista panoràmica de les agulles montserratines excel·lent. Al cim hi feia fred, per això hem baixat una estona per una canal i ens hem aturat en un punt arrecerat i assolellat per menjar el que dúiem a la motxilla.

Després d’aquest descans, hem seguit un menut corriol que s’esmunyia per un tall fet a la roca, sota mateix de la Salamandra. Per diverses menudes canals entre roques, hem acabat saltant al torrent de Migdia, que hem hagut de remuntar per enllaçar amb el sender que, fent moltes marrades, pujades i baixades, ens ha situat al peu del Camell, que hem envoltat per la base. Aviat hem arribat al camí dels Francesos, més amable i menys tècnic, que ens ha ajudat a superar els metres que ens separaven del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, cota màxima de tota la muntanya, on ja hem trobat força gent. El panorama cap al Pirineu, cap a les agulles de tota la muntanya i cap al sud fins al mar era grandiós.

A partir d’aquí, pràcticament tot ha estat baixar i baixar. Primer, pel camí Nou de Sant Jeroni, i després, pel torrent de Santa Maria. Per dins del bosc i per sota el Cap de Mort i el Cavall Bernat, hem anat seguint la llera d’aquest torrent fins al pla dels Ocells. Baixant escales, hem arribat a la placeta de Santa Anna per sota la Panxa del Bisbe. Baixant encara més escales, i deixant passar molts turistes i estrangers que anaven pujant, hem fet el pas dels Francesos i hem arribat al monestir, contents i satisfet d’haver completat aquesta gran travessia, exigent i tècnica, però salvatge i preciosa. Mentre hem descansat al bar, un dels monitors ha anat a buscar el vehicle a can Maçana i després hem tornat a Vilanova.

Durant tot l’itinerari hem anat marcant en un mapa, per trams, la ruta que anàvem seguint. Ho podeu veure a l’àlbum fotogràfic.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.