Secció de Senders

22/11/2009 Mataró
(Foto: Assumpta Baig)
19/09/2010 Beseit
(Foto: Agustí Poch)
16/10/2011 Pla Guillem
(Foto: Neus Gallofre)
10/06/2012 Pica del Canigó
(Foto: Assumpta Baig)
27/09/2012 Llac de Sant Maurici
(Foto: Assumpta Baig)
13/01/2013 Platja de Cambrils
28/09/2013 Alquezar
(Foto: Neus Gallofre)
20/10/2013 Ulldeter
(Foto: Assumpta Baig)
04/10/2015 Vall de Pineta
(Foto: Neus Gallofre)
25/19/2016 Meranges
(Foto: Assumpta Baig)
18/12/2016 Prades
(Foto: Margarida Paterna)
22/11/2009 Mataró
(Foto: Assumpta Baig)
19/09/2010 Beseit
(Foto: Agustí Poch)
16/10/2011 Pla Guillem
(Foto: Neus Gallofre)
10/06/2012 Pica del Canigó
(Foto: Assumpta Baig)
27/09/2012 Llac de Sant Maurici
(Foto: Assumpta Baig)
13/01/2013 Platja de Cambrils
28/09/2013 Alquezar
(Foto: Neus Gallofre)
20/10/2013 Ulldeter
(Foto: Assumpta Baig)
04/10/2015 Vall de Pineta
(Foto: Neus Gallofre)
25/19/2016 Meranges
(Foto: Assumpta Baig)
18/12/2016 Prades
(Foto: Margarida Paterna)

Les activitats senderístiques dins de l’A.E. Talaia van començar el dia 27 d’octubre de 1984 amb l’etapa Fredes – Refugi del Mont Caro del GR-7. Durant els dos cursos següents es va seguir aquest sender, que travessa el país de sud a nord, fins arribar a la Pica d’Estats, el cim de la qual es va assolir el 7 de setembre de 1986.

 

Una vegada finalitzat el GR-7 es va continuar amb la travessa Vilanova – Canigó combinant trams dels senders GR-5, GR-2 i GR-11. Aquesta aventura, que es va allargar durant tres cursos, s’acabà el 8 de juliol de 1990.

 

Per tal de canalitzar aquesta activitat senderística, que cada vegada aplegava més persones, a finals de l’any 1990 es va crear la Secció de Senders dins de l’A.E. Talaia. A partir d’aleshores la Secció ha mantingut ininterrompudament la seva activitat organitzant sortides mensuals per tal de recórrer el diferents senders del nostre territori.

 

La Secció també és responsable del manteniment d’alguns trams dels senders de Gran Recorregut que travessen la nostra comarca, en particular del tram Vilanova i la Geltrú – Calafell del nou traçat del GR-92, de l’antic tram Vilanova i la Geltrú – L’Arboç del GR-92, de tota la variant GR-92-4 i del tram Vilanova i la Geltrú – Can Morgades de la variant GR-92-5.

 

Com a sortida inaugural d’aquest curs s’ha fet una sortida a a la zona dels estanys de Colomèrs i les caminades mensuals es fan seguint el tram del GR-3 que puja de Balaguer cap a Pont de Suert..

Calendari d’Activitats

Documents

Informacions

Què és el senderisme ?

Els senders de gran recorregut són una xarxa de camins senyalitzats, aptes per practicar-hi l’excursionisme, que travessen Europa en totes direccions, unint pobles i nacions.

 

La pràctica de senyalar camins per ajudar al caminant és molt antiga. Sembla que a l’Europa central, a la segona meitat del segle XIX, ja se senyalitzaven camins amb la finalitat de caminar i recrear-se en la contemplació, tant del paisatge com dels diversos monuments trobats al llarg del camí.

 

El senderisme, tal i com el coneixem, té els seus inicis a França, a primers de segle, arribant a l’esplendor cap els anys 40. El seu fundador, el francès Henri Viaux, defensa que la ràpida acceptació d’aquest tipus de camins es deu a que amb ells es facilita l’apropament al medi natural, donat el creixent interès per la natura com a lloc d’esbarjo. I no s’equivoca. A França, pioners del senderisme, els Km. marcats de GR arriba als 150.000. Després de França, tenint en compte els Km respecte a la superfície, ja ve Catalunya. En l’actualitat el senderisme s’està estenen per tot el món, i també pel continent americà podem començar a veure marques vermelles i blanques.

 

A casa nostra ens vàrem adonar de la necessitat de marcar camins durant la dècada dels seixanta, quan els excursionistes, després de preparar amb tot detall les seves excursions, acabaven perduts. La causa més directa d’aquest fet podem trobar-la en la despoblació de bona part de l’habitat rural i, amb això, la desaparició de pràctiques habituals que ajudaven a mantenir els boscos i els caminis en un bon estat de conservació. Activitats com arreplegar llenya, la producció de carbó vegetal, el pasturatge del bestiar i el trànsit diari de persones i animals, ajudaven a mantenir viva una xarxa centenària de camins.

 

Així dons, l’any 1973, a proposta del Club Excursionista de Gràcia, va començar a reunir-se el Comitè Català de Senders, i el 2 de març de 1975 començava el marcatge del primer tram de sender de Catalunya: el GR 7, en concret entre Tivissa i Benifallet, a l’ermita de Sant Blai (Moment que recull la històrica fotografia)

 

En l’actualitat, l’accidentat relleu de Catalunya, les importants riqueses arqueològiques i monumentals escampades per arreu del país, i la diversitat i bellesa del paisatge, han permès senyalitzar una xarxa de més de 5000 quilòmetres, situant els nostres senders entre els millors d’Europa.

 

El traçat d’aquests evita sempre que és possible transitar per carreteres o camins asfaltats. No hem de pensar que un GR sigui la manera més ràpida o recta per anar d’un punt a un altre. Si per arribar a un indret concret o a un monument determinat cal fer volta, no hem de dubtar que el sender la farà, ja sigui el mateix sender o una variant del primer. Les variants són ramificacions de l‘itinerari principal que tenen la finalitat d’arribar a tots aquells sectors que puguin interessar a l’excursionista.

 

Els senders ofereixen una imatge diferent, gairebé secreta del país. Les persones amb esperit d’aventura i ganes de caminar hi descobriran la genuïna naturalesa de Catalunya i alhora tindran l’ocasió de contemplar, juntament amb els monuments més coneguts i consagrats de l’art i la cultura del país, altres mostres, potser no tan conegudes, però perfectament integrades en uns paisatges d’irrepetible bellesa.

 

Per seguir un sender només cal no perdre els senyals. a vegades no prou ben conservats, que ens mostren el camí:

Continuïtat de sender

Dues franges horitzontals i paral·leles amb una longitud de 15 cm. i una amplada de 5. Una de color blanc i una altra de color vermell situades una a sobre l’altre. Ens indica per on segueix el camí.

Direcció incorrecta

Ens indica que el camí no és el correcte

Canvi de direcció

Dues marques de continuïtat, una sobre l’altre, ens indica que en breu canviarà la direcció que portem. Sobre aquest senyal és el que hi ha menys uniformitat, i cada un el fa una mica com vol. Normalment no hi ha problemes, però, per interpretar que una marca ens està indicant un canvi de direcció

Derivació

Les derivacions són curts itineraris que es ramifiquen de l’itinerari principal per arribar a un indret concret. Es torna pel mateix camí. No és un senyal gaire usual.

Pals indicadors

Malgrat que insuficients, els pals indicadors són de gran ajuda per segui el camí.

Topoguies

Les topoguies són la millor ajuda per seguir un sender i assabentar-se dels llocs per on passem

Senders de Gran Recorregut de Catalunya
Webs Senderistes

Fotos