Joves – Els cingles de Malanyeu (Berguedà) – 23/05/2021

21a sortida del Grup de Joves. Hem tornat al Berguedà per conèixer la vall de Malanyeu, situada més al nord de la de la Nou, que ja coneixem. Després de molts mesos d’incertitud a causa de la pandèmia, sembla que s’obren davant nostre noves possibilitats de poder anar sortint a la muntanya. És la nostra 4a excursió al Berguedà: el novembre de 2017 vam fer l’ascensió al cim d’Estela; el març de 2019 vam pujar al Sobrepuny, i el setembre de 2019 vam fer les Penyes Altes del Moixeró.

Hem estat 7 Joves (el Joan Brull, el Jan Cabutí, la Mariona Carvajal, el Jaume Fernàndez, el Pau Minguet, el Pau Ortin i el Martí Raventós), 2 instructors (el Toni Muela i el Joan Raventós) i 3 pares (el Joan Ortín, que ha dut el seu vehicle i ens ha donat suport durant la ruta, i la Marta Montoliu i el Gori Carvajal, que han col·laborat en el trasllat dels joves i han anat fent la ruta a certa distància).

Hem sortit puntualment a les 8 del matí de Vilanova per enfilar la C-15 i la C16 fins a Malanyeu. Després d’esmorzar prop de Sant Sadurní de Malanyeu, hem fet una rotllana i un brífing per conèixer les indicacions dels instructors que guiaven la sortida. I, tot seguit, hem iniciat la ruta per una pista i un sender que ens han conduït fins al racó esplèndid del Griell de Cal Pigot, un rierol que es despenja de la cinglera i que cal superar per esglaons fets a la roca, amb l’ajut d’una cadena i una escala metàl·lica. Per dins d’un pont de roca natural i vigilant de no mullar-nos amb el salt d’aigua i el toll, hem grimpat fins al capdamunt del saltant, on s’iniciava un sender que, per una feixa de bosc, ens ha dut fins al fil de la carena, amb àmplies vistes cap a la vall.

Un cop al carener, s’ha obert un panorama molt dilatat: des dels Rasos de Peguera, passant per la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Moixeró i la Tosa d’Alp, amb els cingles de Vallcebre a primer terme. Hem fet un reagrupament i hem deixat les motxilles per anar fins a la Foradada, un balcó penjat sobre la vall de Malanyeu. Reprès el camí, hem continuat guanyant alçada cap al sud, per un sender costerut situat vora la cinglera, arran de magnífics exemplars de faig i de pi roig, que ens hem aturat a observar. Aviat hem anat girant cap a llevant i hem fet una nova parada sobre una cresta de roca (fotografia que encapçala aquest resum) per veure la magnitud dels cingles de la Tor.

Hem continuat avançant per l’interior d’un bosc de faigs i pins fins a la collada de la Batllia, més oberta. Una preciosa fageda ens ha dut al serrat de Fulleracs (1.664 m), des d’on hem pogut veure una bona panoràmica cap al Sobrepuny. Hem continuat guanyant alçada pel bosc i, poc més enllà, hem baixat fins al portell del Porc, on hauríem fet un taller formatiu, però la boira que pujava del vessant sud i les gotetes que deixava anar, ens han fet continuar per enfilar-nos fins al Cap de la Baga de Cabanelles (1.684 m), el punt més alt de l’excursió d’avui.

Hem anat seguint la carena cap al nord-est, i al collet de la Font del Tudó, entapissat d’herba molt verda, hem pres un sender molt baixador, on hem corregut una estona de cara avall, vigilant de no relliscar, per l’interior d’una fageda impressionant, il·luminats pel verd tendre de les fulles acabades de brotar. En un esperó hem fet una parada de descans i tot seguit hem continuat per anar a buscar el pas del Grapissot, un relleix de roca equipat amb un cable d’acer que no ens ha costat gens de superar, de cara avall i en fila índia.

Per la collada de la Taleia (no pas de la Talaia) hem pres contacte amb la serra del Mill, que hem anat seguint fins al portell de Malanyeu, un bon punt per parar a dinar abans de reprendre la baixada. Després de dinar, hem tirat avall per una obaga de bosc fins al torrent de Malanyeu, ocultat per una fageda impressionant d’arbres altíssims, de vegades gairebé a les fosques per l’espessor de les capçades. Passada la curiosa roca de Lliri, sota les parets de l’Estimbador, hem trobat la font de les Travesses, d’aigua molt fresca i bona.

En un prat de la Feixadeta hem parat per fer un taller formatiu sobre com muntar un refugi d’emergència amb una manta tèrmica, un bastó i un cordino. Després, hem parlat dels bivacs i n’hem muntat un amb un entoldat, un cordino i dos bastons.

Tot seguit, una pista còmoda i baixadora ens ha retornat a Sant Sadurní de Malanyeu, una hora abans del que teníem previst. Hem fet un tomb per conèixer el menut nucli i una estona després hem pujat als vehicles per tornar cap a Vilanova, després d’aquesta excursió tan primaveral pels cingles de Malanyeu.

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.

Podeu veure la fitxa tècnica si cliqueu aquest enllaç.