VICENÇ CARBONELL i VIRELLA REP L’ENSENYA D’OR DE LA FEEC

El nostre consoci Vicenç Carbonell i Virella ha rebut l’Ensenya d’Or de la FEEC, el màxim guardó de la nostra Federació que reconeix la tasca a favor de l’excursionisme en tots els seus vessants.

Carbonell va ser guardonat amb l’Ensenya d’Or de l’any 2021, però la Festa de la FEEC, que és on es lliura aquest reconeixement, no s’havia pogut organitzar en els darrers anys a causa de la pandèmia.

Finalment, el 26 de gener passat es va poder fer a l’Espai Endesa, situat a Barcelona. En aquest acte, es van lliurar les ensenyes d’or dels anys 2020, 2021 i 2022.

El fotògraf, escriptor i excursionista Ernest Costa i Savoia va rebre l’Ensenya d’Or de l’any 2020. El nostre consoci Vicenç Carbonell i Virella, treballador incansable en el camp de la toponímia i de la història, sempre des del vessant excursionista, va rebre l’Ensenya d’Or de l’any 2021. I el lingüista, escriptor i excursionista Jordi Mir i Parache, que ha tingut una important vinculació amb la nostra entitat amb la cessió de la seva valuosa biblioteca, va rebre l’Ensenya d’Or 2022.

Durant la vetllada es van lliurar altres reconeixements, com ara a les entitats amb 25, 50, 75 o bé 100 anys d’existència.

Vicenç Carbonell, com la resta de guardonats, va fer una intervenció davant del públic que atapeïa la gran sala de convencions. Tot seguit us oferim la transcripció del discurs que va preparar (a l’hora de llegir-lo, el va escurçar substancialment, sobretot la part final en què fa una àmplia explicació sobre qüestions onomàstiques, però aquí us n’oferim el text íntegre):

“Bona nit a tothom i moltes gràcies per la vostra assistència. Mesos enrere, poc abans de fer els vuitanta-set anys, un ocellet em va comunicar que uns bons amics de l’Agrupació Excursionista Talaia -lloc on he passat mitja vida- van demanar a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya un reconeixement per a mi. M’omple de satisfacció tenir aquesta classe d’amics. A tots ells els agraeixo sincerament la iniciativa que m’ha posat en un lloc prou incòmode, però que intentaré de superar sense posar-me nerviós. De la meva Talaia, recordo els articles dels castells i torres de guaita que, juntament amb l’oncle Joan, vam publicar en els primerencs ‘Circular’ i ‘Butlletí’, i més ençà les ‘Qüestions de toponímia’, estampades en la més que aconseguida ‘Revista d’excursionisme’, des de l’any 1991 fins a l’any 2017. De fet, a la Talaia sempre m’hi he trobat molt bé, amb consocis que han sabut treballar col·lectivament en diversos projectes, tant excursionistes com toponímics, fets que s’han desenvolupat bàsicament en el territori penedesenc -tot i que jo soc del Garraf, em considero un penedesenc– i, en particular, a Vilanova i la Geltrú. Però també en altres àmbits. Recordo els encara vigents Grans Recorreguts (GR) i Coneguem Catalunya, ambdós actualment per a mi inassolibles. En tots aquests diversos projectes, siguin sortides, excursions o passejades (amb la Talaia, però també amb l’Institut d’Estudis Penedesencs i amb l’Aula Universitària de la Gent Gran), sempre hi ha hagut un component comú: els noms de lloc de la nostra variada geografia. La meva dèria és aquesta: saber on ets i per on camines. Aquesta forma de moure’s m’ha dut a conèixer un xic més la nostra vegueria -que avui dia som Vegueria del Penedès-, descrivint el recorregut, assenyalant i informant de tot el que un sap dels indrets i cases de pagès que es troben durant el trajecte. Aquest mètode de caminar no l’hem inventat nosaltres, sinó que fou introduït a la nostra nació catalana a darrers del segle XIX per coneguts excursionistes de lletra, que no deixaven res per explicar del que veien en les seves sortides i que van escriure diverses guies, gairebé totes elles finalitzades amb un índex de gran qualitat. Uns d’aquests homes foren Cels Gomis (que morí l’any 1915), Artur Osona (traspassat el 1901) i Cèsar August Torras (difunt el 1923). I, més ençà, destacà el reusenc Josep Iglésies (traspassat el 1986), que encara vaig tenir el goig de conèixer, coautor d’unes magnífiques guies excursionistes, en particular la titulada Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles, en la qual ens donava una lliçó de com havíem de detallar els nostres recorreguts. Aquest sistema d’anar pels camins de la contrada és el que he procurat mantenir preparant i descrivint els relats de les trenta i tantes Caminades Populars i les moltes Marxes d’Orientació per Descripció de la Talaia, i també en les sortides pel Penedès a peu que durant anys vam fer per encàrrec de l’Institut d’Estudis Penedesencs, tota una herència del meu oncle Joan, amb el qual només ens portàvem set anys i que va morir sobtadament. I, darrerament, també he prosseguit amb aquest mateix criteri en les Caminades culturals de l’Aula Universitària de la Gent Gran, almenys des de l’any 2005 fins al 2011, ja que a partir d’aquest any es van deixar d’elaborar les guies per ser de recorregut repetitiu, però continuem fent cada setmana ‘Caminades’ i ‘Passejades’, on la descripció escrita ha passat a ser presencial. Després de més de sis dècades de recollir noms de lloc de tot el Penedès, l’arxiu particular consta de milers de fitxes, que estan a disposició de tota persona interessada. Una petita part d’aquest fitxer s’ha informatitzat i es pot consultar a l’Arxiu Històric Comarcal, situat en el castell de la Geltrú. En aquest lloc també serven el meu arxiu fotogràfic del Penedès, que consta de fotografies fetes des de l’any 1964 fins avui dia. I, durant uns anys, els amics de Garraf Coopera han anat digitalitzant la totalitat de fitxes i fotografies, per tal d’incloure-les en un projecte arxivístic i consultable que tindrà per títol ‘Noms de lloc del Penedès’, que fa referència a tots els municipis de l’antiga i durable Vegueria de Vilafranca, és a dir, l’actual Vegueria del Penedès més els municipis que foren de la vella Vegueria, situats tots entre els rius Llobregat i Gaià. Us parlaré una mica de la toponímia; és a dir, dels noms de lloc, la meva obsessió. La toponímia és una de les parts en què es divideix l’onomàstica, que no representa només els noms de les persones. L’onomàstica és una ciència que estudia els noms propis (de lloc, de persona, de bèsties, de camions, de barques, etc.), mentre que la toponímia és la ciència que estudia els noms de lloc (rurals, urbans amb places i carrers inclosos, de muntanyes, rius, llacs, torrents, fondalades, etc.) i d’aquí el tractament de topònims, ja que el mot ‘topo’ en grec vol dir ‘lloc’. Si aquests noms de lloc no són terrals sinó marítims, en diem talassònims, ja que ‘talassa’ és el nom grec del mar. Els pescadors en saben prou, d’aquests noms que encara fan servir per als seus enfilalls. Dintre de l’onomàstica hi ha l’antroponímia; és a dir, la ciència que estudia els noms de persona (noms o prenoms, cognoms, renoms). En realitat, el que en diem nom de persona és un prenom, designació científica dels noms de fonts, de pila o de bateig que precedeixen el cognom. Aquest, el cognom, és el nom de família, que pot ser patrònim si ve del pare o matrònim si procedeix de la mare. Els renoms, motius o malnoms són els que popularment s’afegeixen al cognom, que poden ser despectius, però no pas sempre, i moltes vegades són noms de casa. En els sectors de la pagesia i de la pesca, gairebé tothom té o tenia el seu renom. D’aquest tipus de malnoms, com que formen part de l’onomàstica, un nodrit col·lectiu hem recollit tots els que hem pogut conèixer, passats i presents, de Vilanova i la Geltrú. Per finalitzar, la distinció que se m’atorga m’estimula i m’anima a seguir treballant mentre el cos aguanti, car encara tinc pendent la relació de les més de tres-centes sínies documentades a Vilanova i la Geltrú, avui totes desaparegudes, però que van formar part de la història de la meva ciutat. Res més. Moltíssimes gràcies als directius de la FEEC, als de la Talaia i a tots els presents per aquesta emblemàtica condecoració.”

Aquí podeu llegir la notícia que s’ha publicat recentment al web de la FEEC: https://www.feec.cat/actualitat/noticies/la-feec-celebra-un-any-dexits/

Vicenç Carbonell és el segon dels nostres socis que rep l’Ensenya d’Or de la FEEC. Recordem que el març de l’any 2012 el nostre soci fundador Antoni Ordovàs i Rabinal va rebre la 18a Ensenya d’Or de la FEEC per la seva trajectòria i dedicació en l’àmbit de l’excursionisme.

Enhorabona, Vicenç!