Joves – Bivac a Sant Joan del Codolar i ascensió a la Roca Corbatera (Montsant) – 21 i 22/03/2026

60a sortida del Grup de Joves, una excursió exprés de 24 hores, de les 4 de la tarda de dissabte a les 4 de la tarda de diumenge, que ens ha dut a la serra del Montsant, concretament al racó de món on hi ha l’esglesiola de Sant Joan del Codolar, situada entre grans roques i xiprers, a la falda de la cara meridional de la muntanya, per passar-hi la nit fent bivac i on hem conegut l’ermitana Montserrat. L’endemà hem pujat les cingleres del Montsant pel Grau dels Tres Esglaons i hem assolit el cim més alt de tota la muntanya: la Roca Corbatera. Hem continuat la ruta fins a Albarca i hem tornat a Sant Joan del Codolar amb els cotxes per dinar.

Hem estat 6 joves (la Carla Navarro, l’Elsa Vinyals, la Iria Aymamí, la Marta Ferrer, el Nil Aymamí i el Pol Díaz-Guerra) i 2 instructors i monitors (l’Íngrid Llorens i el Joan Raventós).

Dissabte 21 de març

Hem sortit de Vilanova una mica més tard de les 4 de la tarda i hem pres la C-32 i l’AP-7 fins a Reus. Per diferents carreteres, hem anat a parar a Alforja i a Cornudella de Montsant i hem continuat fins a Albarca, un menut poble de pedra situat en una carena que es desprèn de la serra del Montsant. Hem aparcat els cotxes a la sortida del poble cap a ¾ de 6 de la tarda.

Ben carregats amb tot allò imprescindible per fer bivac (sacs de dormir, aïllants, roba, estris per cuinar, menjar, aigua), i amb aquella llum de tarda tan neta, hem començat a avançar pel camí de la Llisera, que circula per una graonada natural que hi ha entre cingleres, de vegades amb trams enfangats per petits cursos d’aigua de les darreres pluges i sobretot amb bones vistes sobre la vall de Cornudella i Siurana.

A les 7 del vespre, fent una filera de motxilles voluminoses, hem arribat a l’església de Sant Joan del Codolar, situada en un indret remot, envoltada de grans roques conglomerades i xiprers verticals de centenars d’anys. No hi hem vist l’ermitana, que tenia els llums apagats de casa seva, i ens hem dirigit a la placeta de l’església. El porxo on havíem previst primerament fer el bivac estava tancat per una cinta a causa de l’aigua que s’hi ha anat filtrant de tantes pluges. Hem provat d’obrir la porta de l’església, i sí, s’ha obert, però un escolà de cartó-pedra plantat a peu d’escales del cor ens ha provocat un ensurt, no hi comptàvem.

Tal com havíem quedat amb l’ermitana, la porta era oberta i hem pujat al cor de l’esglesiola, un espai allargassat amb bancs de fusta en un lateral i una barana també de fusta a l’altre. Hi hem deixat les motxilles i hem sortit a l’exterior per aprofitar l’última llum del dia. Hem deambulat una mica per l’entorn per conèixer l’espai: la placeta, el porxo de la casa de l’ermitana, el camí dels xiprers o un sender que s’enfilava al capdamunt d’una roca que dominava tot el conjunt d’església i placeta, i també la llarga cinglera molts metres per damunt nostre.

Tot seguit ens hem assegut a una taula que hem trobat al costat de l’església i la Ingrid ens ha proposat un joc de preguntes sobre qüestions relacionades amb la nostra entitat: quins colors ens representen?, què vol dir GET o GEAM?, quin any es va fundar la Talaia? També hem parlat de les seccions de l’entitat, de qüestions de muntanya, de la formació federativa, dels GRAE… i se’ns ha fet fosc.

A les 8 hem anat a buscar el sopar al cor de l’església, on havíem deixat les motxilles, i hem tornat cap a la taula de fusta per encendre els fogonets i escalfar aigua per als fideus deshidratats i sobres de sopa i crema que han anat apareixent per tot arreu, però també hi ha qui ha menjat entrepans, amanides i altres bons aliments. Algú ha repetit de sopa o crema i els fogonets no han parat de treballar. També anaven bé per escalfar-nos una mica les mans. Després de sopar han anat apareixent jocs de cartes i hem fet unes quantes partides a negra nit, a la taula de fusta. Ens ho hem passat molt bé jugant a cartes, hem rigut molt, però cada vegada feia més fred.

A les 10 hem entrat a l’església, on la temperatura era una mica més agradable, i hem pujat al cor per instal·lar les estores i matalassos al terra, els sacs de dormir, tot allò que necessitaríem a la nit ben distribuït i a prop, i la resta de coses als bancs de fusta, tot plegat sota uns amples arcs de l’edifici, amb els caps al cantó de la barana i els peus al cantó de les bancades de fusta.

Amb l’absència de fanals, es veia una volta del cel plena d’estels: el Carro Gros, el Carro Petit amb la Polar, Orió… Algun satèl·lit d’òrbita terrestre… Algunes hem estat a fora xerrant i fotografiant estels una bona estona, però la resta hem deixat que la nit envaís l’interior de Sant Joan del Codolar i ens hem anat adormint en aquest indret tan especial.

Diumenge 22 de març

Per un petit ull de bou de la façana ha anat entrant una mica de llum al cor de l’església. A 2/4 de 8 ens hem anat despertant, ara l’un, ara l’altra. El sol ja pintava els xiprers i la façana de Sant Joan d’un color intensament groc. Hem recollit el bivac i hem baixat a esmorzar a la nostra taula de fusta.

Al cap d’una estona ha aparegut la Montserrat, ermitana de Sant Joan des de fa gairebé 50 anys. Ha parlat tanta estona amb nosaltres que hem començat l’excursió un quart d’hora més tard del previst. Abans de marxar, arran de casa seva, l’ermitana ens ha indicat on apareix l’estrella polar cada nit: a la punta mateix d’un menut xiprer que ha anat creixent en una escletxa de la roca que té ben bé sobre casa seva.

A ¼ de 10, per darrere la casa de l’ermitana, hem pres un sender que de seguida ha començat a enfilar-se sense parar seguint el traçat d’una torrentera. Des de bon començament ha calgut anar fent curtes grimpades per roques conglomerades i guanyant metres per trams de terra, escletxes de roca i petites parets. Damunt nostre, la llarga cinglera del Montsant que es perdia cap a ponent.

Aviat hem arribat al peu del Primer Esglaó, on ens hem equipat amb els cascos per evitar que la caiguda d’alguna pedra ens pogués afectar. Hem progressat per una canaleta vertical equipada amb 6 grapes de ferro i un cop superat aquest esglaó hem continuat guanyant alçada, encara fent petites grimpades per la barrancada.

Poc més amunt, hem arribat al Segon Esglaó, un amuntegament de roques que calia superar en tres passos de diferent orientació, amb unes quantes grbapes de ferro de vegades força separades entre si i això feia que calgués trobar bones preses a la roca tant per als peus com per a les mans. Superat el segon pas hem continuat pujant per anar a buscar el tercer.

Aviat hi hem arribat. Sens dubte, el Tercer Esglaó era el més complicat, amb diversos passos que s’esmunyien per una canal, però l’hem anat superant sense problemes i amb molta fermesa. Primer ha calgut grimpar per un pas vertical sense equipament situat sota un sostre. A continuació, passar entre dues roques molt juntes i guanyar alçada per l’interior d’una canal, on hem anat trobant grapes, algunes en forma de T, que ens ajudaven a progressar, sobretot quan els passos de roca eren més polits.

Per una escletxa hem sortit del grau i a 2/4 d’11 ens hem reagrupat en una esplanada coberta de petits narcisos de color groc on ja ens hem pogut treure els cascos. Des d’aquesta balconada hem tingut una panoràmica excel·lent sobre la vall de Cornudella, el pantà i el poble de Siurana i les Muntanyes de Prades.

Un cop hidratats, hem continuat per un fondet, de cara amunt, i després per amples vessants de roca conglomerada, fins que hem assolit la Serra Major, l’ampla carena que recorre tot el Montsant de cap a cap. Hem anat a mà dreta, per una petita esquena, fins al cim de la Roca Corbatera, situada a 1.163 metres d’alçada, la cota màxima de tot el Montsant.

Al mateix temps que nosaltres, han arribat algunes colles d’excursionistes que s’han anat situant al voltant de l’ample cim. Hem escrit unes quantes frases a la llibreta que hi hem trobat, hem menjat una mica i un caminaire ens ha fet la foto de grup al punt més alt de la Roca Corbatera.

Poc més tard de les 11 hem començat a tirar avall per sota la punta de la Serra Major i per una carena secundària encarats al nord, en direcció a l’ermita de Santa Maria de Montsant que vèiem davant nostre. Aviat hem arribat al pla del Grau i hem anat baixant per una pista ampla pel vessant sud de la muntanya.

Hem continuat per un sender boscà, per sota la punta del Corb, i finalment hem sortit a un espai més obert, amb la terra de color ocre i rosat, i a les envistes d’Albarca. Hem anat baixant fins al collet Roig i una pista ampla ens ha situat a les portes del poble d’Albarca i a l’esplanada on el dia abans havíem aparcat els cotxes. Previsors que som, ahir vam deixar una garrafa d’aigua en un dels vehicles i així hem tingut aigua fresca per reomplir les nostres cantimplores.

Hem pujat als cotxes i hem desfet un tram de carretera fins a l’entrada de Cornudella, on hem pres un camí ple de revolts i de vegades prou estret i bonyegut fins a Sant Joan del Codolar. En arribar-hi, hem anat a recuperar els sacs de dormir i tot allò que havíem deixat al cor de l’església i després ens hem instal·lat a la nostra taula per dinar.

A 2/4 d’1, mitja hora abans del previst, ja estàvem dinant: macarrons, amanides, etc. A mig dinar ha aparegut la Montserrat, que ens ha explicat detalls de la seva vida sorprenents. Hem sabut que té un compte d’Instagram i que apareix en diversos llibres, un dels quals ha volgut anar a buscar perquè el veiéssim.

A 2/4 de 2 hem marxat de Sant Joan del Codolar per tornar cap a Vilanova, amb una hora d’avançament sobre l’horari previst, però no comptàvem a trobar un accident que ha tallat la carretera i hem hagut de fer un tomb pel pantà de Siurana. Això i l’aturada al forn de la Carretera, de les Borges del Camp -que ja comença a ser una tradició-, han fet que arribéssim a Vilanova a l’hora prevista, cap a les 4 de la tarda.

Aviat farà un any que vam fer el nostre primer bivac a l’ermita de Sant Miquel, de Montserrat, i ara hem fet aquest segon en un altre indret també força particular. L’any que ve caldrà buscar un altre indret per fer el nostre tercer bivac amb cim, com el d’avui. Una excursió diferent i plena d’imatges i revelacions. Fins a la propera!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.