Joves – Bivac a l’ermita de Sant Miquel i ascensió a la Miranda de Santa Magdalena (Montserrat) – 29 i 30/03/2025

51a sortida del Grup de Joves, novament a Montserrat, que sempre ens ha donat tant de joc. En aquesta ocasió hi hem dormit, i no pas en una de les cel·les del monestir, sinó sota el porxo de l’ermita de Sant Miquel, en una nit freda (hem baixat fins als 2 o 3 graus), amb un cel molt net a causa del vent que ha anat bufant tota la nit. L’endemà, després d’esmorzar, hem pres el camí de Sant Joan i hem pujat fins a la Miranda de Santa Magdalena. A les 12 ja érem al monestir i a l’hora de dinar ja érem tots a casa.

Hem estat 8 joves (l’Àlex Merchán, l’Elsa Vinyals, la Mariona Carvajal, la Marta Ferrer, la Pinelopi Soldatou, el Pol Díaz-Guerra, el Rasmus Graebsch i el Roger Jané) i 2 instructors i monitors (l’Íngrid Llorens i el Joan Raventós).

Dissabte 29 de març

Hem sortit de Vilanova a les 5 de la tarda i hem pres la C-32 fins a Igualada. Després, l’A2 ens ha dut fins a prop del Bruc i el coll de Can Maçana, i pel vessant nord hem arribat a Montserrat. Hem pogut aparcar els vehicles bastant a prop del monestir. Ben carregats amb tot allò imprescindible per fer bivac (sacs de dormir, aïllants, estris per cuinar, menjar, aigua) hem començat a caminar per la carretera amunt i aviat hem girat a mà dreta i ha aparegut l’absis del monestir i, darrere seu, les agulles de la Gorra Marinera, les Magdalenes i la Gorra Frígia.

Hem pres el camí de Sant Miquel de cara amunt, pel costat de la estació inferior del funicular de Sant Joan. El camí, ample i empedrat, ens ha anat alçant pel costat del càmping i la porta de Sant Miquel (quatre columnes) fins al camí de la Creu de Sant Miquel. A prop d’aquest punt han tret el cap dues cabres salvatges amb unes banyes considerables que han passat la nit molt a prop de la nostra ermita. De seguida hem arribat a Sant Miquel i ens hi hem instal·lat, sota el porxo meridional per evitar les ventades fredes que arribaven del nord. Tot seguit, hem baixat uns metres per sota el camí, fins a unes lloses de roca penjades sobre la paret de la Cova, per veure el panorama cap a llevant: tot el massís de Sant Llorenç del Munt i el Montseny traient el cap per darrere, tot plegat pintat amb la llum groga de posta.

Instal·lats sota el porxo, hem jugat una bona estona a un joc de cartes (Els homes llop de Vallnegra), mentre s’anava fent de nit. El Roger ha tingut la idea d’instal·lar els frontals al capdamunt de les columnes que aguantaven el porxo i així hem tingut llum fixa per poder jugar i moure’ns per l’espai. En acabat, hem baixat fins a la Creu de Sant Miquel, a negra nit, amb la llum de les llanternes. Un cop a la creu, amb el monestir de fons ben il·luminat, hem localitzat l’estrella Polar amb l’ajuda del Carro Gros i la constel·lació Casiopea. El vent i el fred ens n’ha fet fora i hem tornat cap al nostre bivac.

Quan hem arribat a l’ermita, hem encès els fogonets i ens hem preparat el sopar. Hem anat bullint aigua sense parar, perquè la majoria portàvem menjar deshidratat que calia revifar amb una mica d’aigua bullent. Després encara hem jugat una bona estona a l’UNO. Quin tip de riure! A mesura que anava refrescant, ens anàvem tapant amb roba i més roba. Alguns, hem acabat jugant a cartes des de dintre el sac, com si fóssim erugues gegants.

Finalment hem decidit anar a dormir. Aquesta nit hi havia canvi d’hora i tindríem una hora menys per descansar. Ens hem anat instal·lant al llarg de la façana porxada i hem mirat de descansar, tot i les bufarades d’aire que arribaven a la capella de tant en tant i el dubte de si alguna cabra banyuda vindria a veure’ns cridada per l’aroma dels Yatekomo i les sopes de pollastre de quan hem sopat.

Diumenge 30 de març

Alguns ens hem llevat a punta de dia, a dos quarts de set, amb tot just una mica de claror. Aviat, però, ha sortit el sol, gairebé taronja, que alguns hem vist aparèixer a llevant des de la Creu de Sant Miquel.

Ens hem anat llevant tots, de mica en mica, i quan ja preparàvem l’esmorzar ha passat una de les cabres d’ahir per davant mateix de la capella. Hem encès els fogonets i hem esmorzat: cafè, llet condensada, més sopa de pollastre… En acabat, hem desmuntat el campament de bivac i hem pres el camí de Sant Miquel, amb les motxilles ben carregades. Aviat hem passat a tocar de la bassa de Sant Miquel i ens hem començat a enfilar per dins del bosc seguint un sender que feia drecera i guanyava alçada fent curtes ziga-zagues.

Hem saltat a la pista cimentada de Sant Joan i hem continuat amunt, amb un dia radiant que ja ens ha començat a fer suar. Al punt més alt del camí, el Joan ens ha ensenyat un dibuix del segle XVIII on es veien les ermites de Sant Joan i Sant Onofre enganxades a mitja cinglera i l’hem comparat amb el que es veu avui dia des d’aquest punt elevat. S’hi identifiquen antics elements que han quedat en un relleix de la paret d’aquestes antigues construccions eremítiques.

Al pla de les Taràntules, on hi ha l’estació superior del funicular, encara no hi havia ni una ànima, per això hem sorprès nou cabres salvatges que pasturaven a la vora i que no ens han fet gaire cas. Hem avançat fins a l’ermita nova de Sant Joan i tot seguit ens hem enfilat fins al replà de roca on hi ha les restes de les antigues ermites de Sant Joan i de Sant Onofre que hem vist fa una estona d’un tros lluny, penjades sobre el paisatge, arran de roques panxudes abocades a la cinglera.

Hem connectat amb unes escales que hem seguit amunt, i després per una canal que ens ha situat a l’esplanadeta on queden algunes restes de l’ermita de Santa Magdalena. Hem deixat les motxilles darrere una antiga paret de l’ermita i ens hem enfilat, lleugers d’equipatge, fins a la Miranda de Santa Magdalena, situada a 1.132 metres d’alçada, amb bones vistes sobre l’Elefant, Sant Salvador, la Mòmia i la Gorra Frígia, on un grup d’escaladors començava a pujar per una de les vies de la cara est, a peu d’agulla. Però també amb bones vistes cap al Pirineu, amb el Puigmal ben blanc de neu al fons de tot.

Hem tornat a carregar-nos les motxilles a l’esquena i ens hem esmunyit entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera per anar a buscar les escales de Jacob, que ens han situat al camí Nou de Sant Jeroni. Hem baixat uns metres per aquest camí tan concorregut i hem saltat avall per una drecera que ens ha situat al fons del torrent de Santa Maria. A les envistes de l’ermita de Santa Anna, el Joan ha tornat a treure un dibuix, també del segle XVIII, de l’ermita que estàvem veient, les restes de la qual han anat sorgint gràcies a actuacions arqueològiques que s’hi han anat fent aquests darrers anys.

Per Santa Anna, hem pres el camí de les escales, que hem seguit avall, sense parar, sortejant els grups de turistes que pujaven mandrosament, fins al pas dels Francesos, estret i airejat. Aviat ens hem plantat al monestir, ple de gent amunt i avall, on alguns hem visitat el WC i hem comprat mató o mel. Avall, avall fins als vehicles i a les 12 del migdia hem deixat Montserrat per fer el viatge de tornada. A 2/4 de 2 ja érem a casa, després d’una nit de bivac a Montserrat sota els estels i una excursió fins a un dels grans i assequibles miradors montserratins, tot plegat amb les nostres motxilles voluminoses a l’esquena.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.