Joves – Ascensió a les Agudes pels Castellets (Montseny) – 20/04/2024

43a sortida del Grup de Joves. A les envistes d’anar al Pedraforca, el mes que ve, havíem de fer alguna excursió que ens fes fer desnivells sobtats i ens obligués a grimpar de valent, per veure com teníem les frontisses de braços i cames. I vam optar per la cresta dels Castellets, que s’enfila fins al cim de les Agudes, deixant de banda la part final, massa exposada per anar-hi amb colla. I ha arribat el dia, un dia clar i assolellat, que ens ha permès completar l’excursió amb els horaris previstos i que ens ha deixat a punt per encarar la muntanya emblemàtica del país, el mes que ve.

Hem estat 6 joves (l’Àlex Merchán, la Carla Navarro, l’Elsa Vinyals, l’Íria Aymamí, la Marta Ferrer i el Roger Jané) i 2 instructors i monitors (el Joan Raventós i la Queti Vinyals), amb l’ajuda inestimable dels conductors Àlex Navarro i Glòria Pedro.

Hem sortit a dos quarts de vuit del matí per la C-15 i a Vilafranca hem pres l’AP-7 fins a Sant Celoni. Les corbes de la carretera de Santa Fe del Montseny ens han deixat una mica marejats i hem hagut de parar a estirar les cames i a respirar aire fresc a l’alçada de Can Pla, en una esplanada des d’on es veia tota la vall de la Tordera, el Montnegre i el mar.

Hem continuat, xino-xano, amb els vehicles i hem entrar a la vall de Santa Fe, amb un magnífic bosc de faigs altíssims que tenien la fulla acabada de sortir, de color verd tendre. Una meravella. Hem anat seguint la carretera fins poc més enllà del punt quilomètric 26, on hi ha l’Àrea de les Ferreres, un aparcament ample situat al pla d’en Mont.

Després d’esmorzar, amb la presència d’un vehicle sospitós amb dos individus a dins, que hi deuen haver passat la nit de mala manera, i amb l’aparició posterior d’un vehicle dels Mossos, ens hem aplegat en una rotllana per explicar què faríem avui, amb el teló de fons de les punxes rocalloses dels Castellets al fons.

Hem començat l’excursió a les 10 del matí, travessant la carretera i guanyant alçada per una fageda de fulla acabada de sortir. El sender anava avançant vora la carena, de vegades per un bosc de ginesteres de dos metres d’alçada. De mica en mica, ens hem anat situant a plena carena i aviat ja hem vist, davant nostre, totes les puntes de roca que hauríem d’anar superant, de cara a les Agudes.

A partir del pla de Lligamoltons, ja no hem deixat el fil de la carena i hem avançat pel trencall d’aigües, de vegades per dins del bosc i de vegades amb una panoràmica molt extensa, que ens deixava veure el Canigó, el Puigmal i el Cadí, amb el Matagalls a primer terme i el mar cap a llevant.

A partir del coll Sa-siureda, el terreny s’ha tornat més abrupte. En una petita esplanada pendent, amb el terra de sauló, ens hem equipat amb els cascos i hem començat a grimpar per la roca granítica, ferma i sòlida, amb bones preses, buscant canals i relleixos per anar progressant amb garanties.

Així, hem anat superant el primer Castellet, que culminava passant entre dues roques a mode de porta d’accés. Després hem perdut alçada fins a un collet, i novament amunt, per una paret força vertical, guanyant metres amb seguretat, l’un darrere l’altre, fins al segon Castellet, i així successivament. Al cim de cada Castellet, unes vistes immenses, i a mesura que pujàvem, els faigs cada vegada tenien més borrons per esclatar i menys fulles verdes.

Al cap d’una bona estona de grimpar hem arribat al coll dels Castellets, on comencen els Esglaons dels Castellets, més verticals i exposats, que nosaltres hem preferit deixar per a una altra ocasió. Hem pujat per un parell de canals i hem flanquejat el peu de la paret per un sender, de vegades molt pedregós i mig desmuntat, que pel vessant oest ens ha anat fent guanyar alçada fins a la carena principal de la muntanya, a la collada Sesagudes.

Aquí hem trobat molta gent que recorria la carena amunt i avall, procedent del Turó de l’Home, on es pot aparcar el cotxe a prop, i nosaltres hem emprès els últims metres fins al cim de les Agudes, a 1.705 metres d’alçada, en un dia radiant i unes vistes que abraçaven més de mig país. Hi hem arribat a les dotze i vint minuts del migdia.

Al cim ens hem retrobat amb l’Àlex i la Glòria, que han pujat per la font del Briançó. Ens hi hem estat més de mitja hora, recolzats a les lloses vermelloses del cim, menjant una mica, parlant i descansant. Davant nostre, la llarga cinglera del Collsacabra, Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, el Pirineu Oriental i, una mica cap a la dreta, el mar lluent i la serra litoral. I, a primer pla, els boscos de faigs del Montseny, amb un to verd molt clar, i la taca més fosca de les avetoses. Un mosaic vegetal preciós!

A la una hem tirat avall, refent el camí fins a la collada Sesagudes i fins al peu dels Esglaons dels Castellets. En un intent per trobar el camí de tornada més adequat, hem hagut de fer marrada i enfilar-nos per una canal que no estava prevista. Finalment, però, hem localitzat el camí bo i hem desfet la carena per aquest sender, que travessava el vessant de ponent per un sól sorrenc de sauló que feia relliscar una mica.

Més avall, hem entrat als boscos de faigs de la falda de la muntanya i el sender ha anat fent ziga-zagues per anar-nos aproximant al pla d’en Mont, on hem arribat a les tres i deu minuts, amb ganes de seure i dinar. La Glòria i l’Àlex ja hi eren, i ens hem assegut en un pedrís al seu costat per destapar les carmanyoles i menjar, a l’ombra d’uns arbres, perquè ja teníem prou sol de tot el matí. Més d’un ha quedat com un tomàquet.

Poc més tard de les quatre hem pujat als vehicles i hem tornat per Viladrau i la C-25, un camí una mica més llarg però igual de ràpid que el d’aquest matí. Cap a les sis de la tarda hem anat arribant tots a Vilanova. Encara quedava tarda per aprofitar i tot diumenge.

En resum, una excursió força tècnica i exigent que ens ha deixat el cos a punt per al Pedraforca del mes que ve.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.