Joves – Ascensió al Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m) amb raquetes de neu – 16/03/2024

42a sortida del Grup de Joves. Al mes passat vam haver de canviar la sortida que havíem previst fer amb raquetes perquè el Pirineu estava ben pelat de neu i no sabíem si la podríem fer més endavant. Estàvem força a l’expectativa. I finalment va nevar, i considerablement, a tot el Pirineu i al Prepirineu, amb gruixos que, al Port del Comte, van superar els 40 cm. Per tant, finalment ja podíem fer aquesta sortida amb raquetes que feia dos o tres anys que intentàvem, però que no podíem fer a causa de l’escassedat de neu.

Ha estat una sortida de ‘petit comitè’, perquè aquest dissabte 16 de març hi havia moltes activitats, algunes joves eren a França d’intercanvi, d’altres tenien competicions esportives o compromisos diversos. La qüestió és que finalment hem estat 3 joves (l’Àlex Merchán, el Lluís Solanell i el Roger Jané) i 1 instructor (el Joan Raventós), que hem pujat cap al Port del Comte per aprofitar la bona neu que hi havia i per prendre nota per a la sortida que repetirem el 28 de març, amb la intenció que, qui no hagi pogut venir ara, si no marxa per Setmana Santa pugui fer aquesta excursió amb raquetes.

Hem sortit de Vilanova a les set del matí per la C-15. Hem continuat per la C-37 fins a Manresa, on hem pres la C-25 i de seguida ens hem desviat per la C-55 que ens ha dut fins a Solsona. De seguida hem vist la neu situada a dalt de les serres i ens hi hem anat acostant. Al coll de Jou hem pres contacte amb el Port del Comte, hem passat arran de les pistes d’esquí alpí, on ja hi havia cert moviment, i hem pujat fins a l’aparcament de l’Estivella, el més alt, situat al prat de Botons, punt de sortida dels circuits amb raquetes, on també hem esmorzat. Hi feia fred, però també un bon sol que ho compensava.

Després d’esmorzar, ens hem equipat amb els DVA (detectors de víctimes d’allaus) i amb les raquetes i els bastons, i ens hem situat sobre la neu. Eren les 10 del matí. D’aquí, sortien dos circuits amb raquetes. La ruta de color negre, que hem fet servir per al descens, marxava cap a ponent. La ruta de color carbassa es desplaçava molt cap a llevant, feia molts revolts pujadors i acabava passant per sota el tossal de l’Estivella. Nosaltres hem optat per tirar pel dret, arrambats a la vora oriental d’un estany i guanyant alçada per la petita vall de la Costa del Tabac. Hem anat avançant cap al nord. Darrere nostre, per sobre la carena, apareixien nuvolades espectaculars, que no eren altra cosa que les boires procedents de la fondalada de Sant Llorenç de Morunys que amb el sol s’anaven alçant i que acabarien per desaparèixer.

La vall s’ha anat eixamplant. Vora nostre, més amunt, hem vist l’edifici de l’Estivella. En aquest punt, hem girat cap a ponent per una canal més dreta, on calia avançar amb molt d’esforç. Aviat han sobrat les capes de roba que dúiem a sobre. Al capdamunt, vora la carena principal, hem assolit un coll molt planer, entre el prat de l’Orri, al nord, i el prat del Duc, al sud. De sobte, ha aparegut l’arrodonit Pedró dels Quatre Batlles al fons. Per assolir la carena principal, ha calgut fer un flanqueig delicat. Ha quedat clar que les raquetes de neu no treballen gens bé si cal flanquejar. Aviat, però, ens hem situat a plena carena i ja no hi ha hagut cap més obstacle entre nosaltres i el cim.

Hem assolit el Pedró dels Quatre Batlles, de 2.386 m, a un quart d’una del migdia. La capa continuada de neu baixava per tots els vessants i transformava tot el paisatge que es podia veure des del cim. Al fons, al nord, la ratlla pirinenca, des del Turbó i l’Aneto fins a la Pica d’Estats, el Cadí i el Pedraforca. Més a prop, la serra del Verd, la serra d’Ensija i els Rasos de Peguera. Hem estat al cim una bona estona, però hi feia un aire glaçat, amb una temperatura sota zero. Ha calgut fer servir els tapaboques, els guants i tot allò que teníem disponible per abrigar-nos.

Al cap d’una estona, hem marxat del cim i hem intentat baixar en direcció sud, cap a la fondalada entre el Pedró i el Vulturó, però ens hem hagut de desplaçar per la carena principal més cap al sud-oest, fins a un coll, que era molt més senzill de baixar. Al capdavall hem travessat la coma de la Comtessa, on la neu sobrepassava els 40 centímetres de gruix. Tot seguit, ha calgut remuntar un pendent fins al cim del Vulturó, de 2.349 m d’altitud, que hem assolit a un quart de dues. A partir d’aquí, tot ha estat baixada cap al sud-est, per una neu que ja acusava la insolació i que estava una mica desfeta. Hem anat perdent alçada seguint la rasa del Prat Piquer i en un punt determinat, sota el recer d’uns pins negres, ens hem aturat a dinar. Eren tres quarts de dues.

Ens hi hem estat una bona estona, dinant, mentre de tant en tant vèiem passar alguns esquiadors de muntanya i altres grups amb raquetes. Al cap de mitja hora de reposar, hem tornat a tirar avall, amb la companyia d’algunes altres persones que també seguien els senyals del circuit negre de raquetes. Hem baixat fins a un prat carregat de neu, que segons el mapa es deia Portell del Llop. Després, per dins del bosc, hem anat seguint traces i camins, seguint un menut torrent, fins a l’estany d’aquest matí i fins a l’aparcament proper, on ens hem tret les raquetes i les hem deixat eixugar una estona sota el sol mig esmorteït que hi feia. A les tres ja érem al cotxe.

La tornada ha estat tranquil·la, amb una parada a Solsona per beure i berenar una mica. A un quart de set ja érem a Vilanova, cansats físicament, però contents d’haver caminat durant tantes hores per amples extensions nevades del Prepirineu del Solsonès. Un ambient hivernal que, amb els dies de calor que s’aproximen, deurà canviar la seva fesomia radicalment.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.