Joves – Ascensió al Castellot de Castellví des de les Cases Noves de la Riera (Alt Penedès) – 21/12/2024

48a sortida del Grup de Joves. Com ja és costum el mes de desembre, hem fet una sortida matinal a prop de casa per exercitar cames i braços, i també per practicar una mica l’orientació. Des del petit nucli de les Cases Noves de la Riera, ens hem situat a l’església romànica de Sant Sadurní i hem pres el sender del Pont que ens ha dut fins a la base de les cingleres del Castellot, passant per sota l’agulla calcària del Pont i assolint la cinglera superior pel pas del Clau, equipat amb cadenes i claus de ferro, fins a indrets tan curiosos com la cova del Castellot o el cim del Castellot, una balconada molt extensa sobre la plana i les muntanyes penedesenques fins al mar, on hem trobat la torre medieval, la capella de Sant Miquel i les restes del castell. La baixada per l’obaga nord ha completat un tomb ben complet que ens ha preparat per passar encara més bé les festes de Nadal.

Hem estat 6 joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Allepuz, la Mariona Segalàs, la Marta Ferrer, el Pol Díaz i el Roger Jané) i 3 instructors i monitors (l’Íngrid Llorens, la Queti Vinyals i el Joan Raventós).

Hem sortit a les nou del matí per la C-15 i després hem pres la N-340 fins als Monjos per continuar per carreteres locals i poc transitades cap al petit nucli de Cal Rubió, les Conilleres i Can Morgades. Hem aparcat els vehicles al poble menut de les Cases Noves de la Riera, situat a la zona de contacte entre la zona muntanyosa de Marmellar i la plana penedesenca, a tocar de la riera de Marmellar.

Hem esmorzat en un carrer dels dos que hi ha, encarats als raigs del sol, perquè hi feia fred. Després el Joan ens ha explicat que ens trobàvem al terme municipal de Castellví de la Marca i que el mot ‘Marca’ era un sinònim de ‘frontera’, ja que en aquest punt havia existit durant segles la frontera entre les tropes musulmanes del califat de Còrdova, al sud, i les dels comtats catalans protegits pels reis francs, al nord. Va ser durant molts anys terra fronterera, terra de ningú, el que se’n deia terra de marca -els marquesos eren els que menaven aquests territoris, dits també, més endavant, marquesats. Els castells com el Castellot de Castellví, i la línia de punts defensius que van de Castellet fins a Àger, a la Noguera, van jugar un paper molt important durant l’etapa de la Reconquesta. El Castellot, doncs, és un d’aquests punts de control i de guaita que van ajudar a fer penetrar les tropes cristianes cap al sud durant la reconquesta del Principat i del País Valencià.

Feta l’explicació, ens hem situat al peu d’un pal indicador on s’iniciava el camí. A partir d’una ressenya amb fotografies i text que ens han preparat calia trobar l’itinerari, tant el de pujada com el de baixada. El primer equip, format per la Mariona Allepuz, la Mariona Segalàs i el Pol Díaz, farien el guiatge d’ascens fins al Castellot. El segon equip, format per l’Àlex Merchán, la Marta Ferrer i el Roger Jané, farien el guiatge del descens.

Així doncs, hem sortit de les Cases Noves amb el Castellot damunt nostre i hem seguit un tram de carretera per un pont que salva la riera de Marmellar. Passat el pont hem pres un antic camí carreter entre la riera i la carretera actual, per dins del bosc. Aviat hem sortit novament a la carretera i l’hem seguida fins a un trencall, que hem pres a mà dreta.

De cara amunt, hem anat veient un campanar i hem arribat davant del recinte que clou l’església romànica de Sant Sadurní. Hem envoltat el recinte i hem pres un camí planer que ha passat a tocar d’unes parets llises, un falla d’encavalcament ben curiosa. Aviat hem trobar l’inici del sender del Pont, que hem pres de cara amunt.

Ens hem anat enfilant de valent per la carena ampla i arbustiva, de cara al Castellot, que teníem damunt mateix. A mesura que hem anat pujant, el panorama era més i més extens i panoràmic cap a la plana penedesenca i cap al mar molt lluent del fons.

El sender ens ha situat al peu mateix de l’espadat i ens hi hem anat acostant fins que ens hem situat arran de les parets calcàries de la cinglera. Aviat hem arribat al Pont, una raconada amb diversos forats a la paret i una agulla de roca inclinada. Hem aprofitat un dels forats de la roca per fer-hi un pessebre improvisat amb pedres de diferents mides que s’assemblaven a les figuretes del bou i la mula, de sant Josep i la marededéu, al bressol i el nen Jesús i a l’àngel, que hem situat una mica més amunt.

Hem passat per sota l’agulla del Pont, observant les vies d’escalada que hi ha a l’agulla mateix i a la resta de la paret, i hem anat seguint el peu de la cinglera, de vegades baixant per corriols més o menys marcats i acostant-nos novament a la roca.

Al cap d’una estona d’anar amunt i avall per una zona escarpada i força tècnica, hem arribat al peu d’una canaleta, amb una roca encastada al mig: era l’inici del pas del Clau. Ens hi hem anat enfilant d’un en un, primer amb l’ajuda d’una cadena i posant els peus a banda i banda d’una escletxa. Poc més amunt, al costat d’una soca d’un arbre, hem agafat una segona cadena i amb l’ajuda d’uns claus de ferro i una corda hem superat el segon i darrer pas fins a un corriol pujador, on ens hem anat esperant per reagrupar-nos.

A continuació, hem continuat de cara amunt, per un senderó abrupte i algun pas on calia anar-se ajudant amb les mans o alguna corda per superar alguna graonada de roca, terra i arrels. Aviat hem arribat al peu de la gran cova del Castellot, una immensa balma on ha calgut fer una grimpada per arribar al seu interior.

Hem deixat les motxilles sota la gran arcada de la balma i ens hem entaforat cap al seu interior, de cara amunt, amb els frontals i les llanternes dels mòbils. A mesura que anàvem pujant per l’interior de la cova, anava fent més i més calor. Al capdamunt, hi feia una calor gairebé insuportable i hem començat a suar. Hem anat enfocant les llanternes cap a les concrecions calcàries, revestides d’una capa fina de verdet, i hem localitzat un forat que tenia un menut pessebre, però aviat hem tirat avall, cap a l’exterior, per recuperar la fresca.

Hem estat una estona sota l’aixopluc de la balma exterior, encarats al nord, veient una mica de neu pirinenca -no gaire, perquè el Pirineu estava molt tapat- i les muntanyes de Font-rubí, Montserrat, la Mola de Sant Llorenç i el Montseny, mentre menjàvem rajoles i torrons de xocolata per celebrar les properes festes nadalenques.

Seguint l’horari previst en la fitxa tècnica, hem continuat el sender de cara amunt, arran de la paret, i hem sortit a la carena cimera per fer els últims metres fins al Castellot, amb un dia radiant i fresc. El cim és ocupat per la torre medieval de guaita, les restes de la capella de Sant Miquel i una estructura basal del que havia estat el castell que ha anat apareixent després de diverses campanyes de prospecció arqueològica. Hi han instal·lat una passarel·la metàl·lica perquè els visitants no trepitgin les restes.

Per la passarel·la, hem entrat a la torre del castell. Hem deixat les motxilles a la planta baixa i ens hem enfilat pels tres trams d’escales metàl·liques -i glaçades- fins al terrat. Quin panorama més grandiós! Aquí dalt, hem entès perquè hi van instal·lar aquesta torre en època de la Reconquesta: s’hi domina la part muntanyosa i l’antic camí de Marmellar i tota la plana i els accessos cap al mar i cap a l’interior. Relativament a prop, a la part de muntanya, hem vist la torre de Can Pascol, que es deuria comunicar amb aquesta en cas d’haver d’enviar alguna alerta al castell de Marmellar, situat terra endins.

Hem baixat de la torre i ens hem situat al punt més alt, on hi ha una figura metàl·lica amb els punts cardinals, el nom de tots els vents i una llibreta registre, on hem deixat alguns textos i les nostres signatures. En una barana abocada a la cinglera, hem trobat la sortida d’una via ferrada molt vertical que surt del costat de la cova del Castellot i arriba al cim per aquest vessant.

En aquest punt, el segon equip ha començat el guiatge de la baixada. Hem baixat uns metres i hem continuat per la carena seguint un camí ben ample. Aviat hem decantat cap a la dreta per un altre camí ample i baixador. En un revolt, l’hem deixat i hem pres un sender per dins del bosc que anava perdent alçada.

Hem estat una bona estona baixant pel costat d’un fondal de vegetació espessa i després hem iniciat un flanqueig per una obaga humida on feia fresca. Hem anat prenent alguns trencalls, amb l’ajuda de la ressenya, i finalment hem anat a parar al fons de la riera de Marmellar, que hem anat seguint aigües avall, tot i que baixava ben seca. Només hi havia algun toll amb aigua de les darrers pluges.

Deu minuts abans del previst, hem sortit a la carretera i hem travessat el pont sobre la riera de Marmellar. Aviat hem entrat al carrer de les Cases Noves de la Riera i hem anat fins al final, en una placeta, on hem retrobar els vehicles aparcats. En aquest punt hem donat per finalitzada aquesta ruta pel Castellot, ens hem desitjat molt bones festes i hem iniciat el viatge de retorn a Vilanova.

Hem fet un bon matí d’exercici per encarar aquests dies de festes que ja s’acosten: una bona pujada, una part més tècnica, i una bona baixada. Segur que demà notarem les cames i els braços!

Que tingueu molt bon Nadal i un molt bon any 2025!!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.

Podeu descarregar la RESSENYA amb fotografies i text d’aquesta ruta clicant aquest enllaç.