Joves – Ascensió al Pedraforca des de Gósol (Berguedà) – 25 i 26/05/2024

44a sortida del Grup de Joves a un cim llargament esperat: el Pedraforca. El curs passat havíem previst pujar-hi al juny, però es va haver d’anul·lar la sortida per la previsió de tempestes elèctriques al Berguedà. Però aquesta vegada sí, hem aconseguit fer el cim un total de 9 joves i 2 instructors en un dia radiant i amb un ‘camp base’ immillorable: Ca l’Aloi, de Gósol. Ara us ho explicarem.

Hem estat 10 joves (l’Àlex Merchán, la Carla Navarro, l’Elsa Vinyals, l’Íria Aymamí, la Mariona Allepuz, la Mariona Carvajal, la Marta Ferrer, la Nahia Miret, la Paula Fernandez i el Roger Jané) i 2 instructors (el Joan Raventós i el Ventura Fernandez), amb el gran suport de la Montse Casafont i la Queti Vinyals.

Dissabte 25 de maig

Hem sortit de Vilanova a les 5 de la tarda per la C-15, per Vilafranca i Igualada. A l’alçada de Manresa hem pres la C-25 i, poc més enllà, la C-16 cap a Berga. Poc abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, hem girat per la carretereta B-400 que amb força revolts ens ha anat deixant progressar per la vall del riu Saldes. Aviat ja hem vist les dues punxes de la muntanya darrere un revolt i ens hem aturat passat Maçaners, en un mirador des d’on ja es veia tota la muntanya, des dels dos pollegons característics fins a la falda on hi ha el poble de Saldes. Aquesta parada ens ha servit per reagrupar els vehicles.

Tots junts, hem continuat per la carretera, hem deixat Saldes a un costat i, passat el coll de la Trapa, l’Espà i Sorribes a l’altra banda. Aviat hem arribat a Gósol, situat al fons d’una vall envoltada de muntanyes: el Pedraforca i les serres del Verd i d’Ensija. Ens hem instal·lat a Ca l’Aloi, una casa molt cèntrica i propera a la plaça Major que ens han cedit la Montse i la Mariona. De seguida que hi hem entrat, hem fet un recorregut per conèixer l’edifici i després ens hi hem anat instal·lant, repartits per les habitacions i amb un punt central que és on hem conviscut més estona: el menjador i sala d’estar.

Després d’instal·lar-nos-hi, hem tingut una estona per poder voltar pel poble. Alguns han anat al poble vell i les restes de l’església i el castell de Gósol. D’altres, a la plaça Major i als gronxadors de l’escola. Tal com hem acordat, a les 9 hem tornat tots cap a Ca l’Aloi per sopar al voltant de la taula comunitària del menjador. Després hem jugat una estona a cartes i a partir de 2/4 d’11 hem anat cap a les habitacions per anar a dormir, perquè l’endemà tocava llevar-se molt d’hora.

Diumenge 26 de maig

Ens hem llevat a les 6 de la matinada i al cap de poca estona hem baixat a esmorzar al menjador. Quina son, però quina il·lusió pensar que anem cap al Pedraforca! Després d’esmorzar, hem preparat les motxilles i ens hem trobat al pati. Feia fresca, però no gaire. El dia, tot just despuntava. Hem sortit de Ca l’Aloi a ¼ de 8 del matí. Érem 9 joves (una d’elles ha passat mala nit i no ha pogut acompanyar-nos) i els 2 instructors. Hem travessat la plaça Major (situada a 1.425 m) i ens hem enfilat per travessar el barri de la Guàrdia. Al capdamunt, hem trobat el sender senyalitzat cap al coll del Verdet. En fila, calmosament, hem anat deixant el poble darrere i sota nostre.

Hem fet una pujada llarga i mandrosa fins al coll de la Guàrdia (1.625 m), un dels nostres primers objectius del dia. Aquí, el Joan ha explicat que durant la pujada teníem 4 objectius, i que ja havíem assolit el primer: el coll de la Guàrdia. Els altres eren el prat Gran, el coll del Verdet i el cim superior del Pedraforca.

Així doncs, hem reiniciat la marxa, encara per dins del bosc i amb un fort pendent que no s’acabava. Mentrestant, s’anava fent de dia i, quan hem arribat al prat Gran (2.000 m), amb la serra del Cadí a la nostra esquerra, ja teníem el sol al davant, retallant la silueta del pollegó Superior de la muntanya. Al prat Gran hem vist quatre isards que corrien per escapar-se de la nostra presència i hi hem fet una parada.

Assolit el segon objectiu de l’ascensió, hem tornat a guanyar metres per anar a buscar el camí que, per sota la Grallera, ens portaria al coll del Verdet. L’hem anat seguint cap al sud-est, pujant i baixant petits desnivells, de vegades amb curtes grimpades, fins al forat de les Gralles, un petit avenc on viuen aquests ocells de plomatge negre i bec groc. Immediatament, uns quants d’aquests ocells ens han començat a sobrevolar, mentre anàvem sentint els crits dels que hi havia dins del forat. Els hem deixat tranquils i hem continuat la nostra ruta per sota el cap del Verdet, cada vegada més a prop del Pollegó Superior, i després d’un flanqueig hem arribat al coll del Verdet (2.256 m), el tercer objectiu de la nostra pujada.

Al coll, hi hem trobat altres grups que venien del refugi Lluís Estasen, al peu de la paret nord. Nosaltres hi hem fet una parada de 15 minuts i l’hem aprofitada per menjar una mica, hidratar-nos i descansar. Als nostres peus, molt avall, vèiem Gósol, com si fos una maqueta en miniatura.

A l’hora prevista, ens hem equipat amb els cascos i hem pres el camí ascendent que ens ha anat acostant al peu de la paret, on hem parat un moment a recordar què calia tenir en compte a l’hora de fer una grimpada per roca calcària. Ben preparats i agrupats, hem anat grimpant per les canals inicials, on hem trobat congestes de neu que ocupaven les parts centrals. De vegades ha calgut passar per sobre la neu o desviar-nos per no relliscar. I més d’una bola de neu ha anat a parar a l’esquena o a la motxilla d’algú de nosaltres.

En un moment donat, han caigut tres pedres d’algun grup de grimpaires que teníem més amunt. Per sort, no ens han tocat, però ha quedat demostrat que convé anar equipat amb casc per evitar sorpreses. En un pas equipat amb una corda, ha calgut vigilar, perquè la humitat de la neu feia que algunes preses de peu fossin més relliscoses del que és habitual. Finalment, hem assolit la punta més occidental (2.438 m), des d’on ja es veia el cim, però encara calia fer més d’una sifonada.

Després d’una curta parada, hem tirat avall fins a un petit coll i ens hem anat desplaçant cap a llevant, seguint sempre els senyals de color groc, per continuar grimpant fins assolir la segona punta (2.468 m). Novament avall, hem superat una bretxa, que queia acanalada per la paret nord, amb una congesta de neu, i hem tornat a grimpar fins a la cota 2.484 i, ara sí, una petita baixada i la grimpada final fins al cim.

A 2/4 d’1 hem assolit el nostre objectiu principal: el cim del Pedraforca, situat a 2.506 m d’altitud, en un dia radiant, amb tot el grup en plena forma i amb algunes gralles sobrevolant el cim per veure si arreplegaven alguna cosa per menjar. Ens hi hem estat 40 minuts, reposant, menjant i bevent, veient com anava arribant i marxant gent d’altres grups, observant tot l’entorn, des del Puigmal, força nevat encara, fins als cims de la Cerdanya, el Cadí, les serres del Verd, d’Ensija, de Busa, la vall de Gresolet, el refugi Estasen, etc. Un panorama grandiós!

Poc després de les 12 ens hem fet una foto de grup i hem començat a baixar. Aviat hem arribat a l’Enforcadura (2.356 m), gegantina, i hem iniciat el descens per la tartera de Gósol, en petits grups que ens anàvem reagrupant de tant en tant. La baixada ha estat llarga, però l’hem anat fent d’una manera relaxada, xerrant i animats. Quan hem arribat a la serra de la Tossa (1.950 m), s’ha acabat la tartera i hem entrat en un terreny més franc, boscós, primer per una carena i aviat per una obaga força dreta, per on el sender anava fent llaçades sense parar, fins que hem arribat al torrent del Clot de la Tossa, que hem travessat i hem aprofitat per fer un reagrupament.

A partir d’aquí, hem anat baixant ja sense parar fins al poble, que ja vèiem proper. El camí era més ample i ha anat passant entre el mosaic de camps de Gósol. Aviat hem entrat al nucli urbà i hem arribat a Ca l’Aloi, a 2/4 de 3, l’hora prevista. La Montse i la Queti ens havien preparat una gran olla d’espaguetis i de seguida ens hem aplegat al voltant de la taula per menjar-nos un plat farcit de pasta amb bolonyesa o pesto. Una delícia, després d’haver pujat al Pedraforca!

Així doncs, ho hem aconseguit. Hem pujat al cim del Pedraforca en un dia molt bo i en un horari immillorable: hem fet tota l’excursió en set hores i quart, ens hem ajudat, ens hem fet companyia i sense cap mena d’incident remarcable. La taula envoltada de gent dinant amb molta gana feia molt de goig. Tot aquest curs hem practicat grimpades i caminades tècniques que, segurament, hauran permès que avui, una ascensió dura com és la del Pedraforca, l’haguem poguda fer sense problemes i haguem arribat al poble encara amb molta energia. Enhorabona a tothom!

Després de dinar, hem estat una estona reposant, i després recollint les coses i netejant. Una estona abans del que teníem previst, hem deixat Ca l’Aloi ben endreçat i hem emprès el viatge de tornada cap a Vilanova, amb la satisfacció d’haver passat un cap de setmana inoblidable a Gósol i, per a la majoria, amb el goig d’haver assolit per primera vegada el nostre cim emblemàtic: el Pedraforca!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.