Joves – El camí aeri de l’Àrtic (Berguedà) – 26/11/2022

32a sortida del Grup de Joves i novament al Berguedà, que per a nosaltres és proper i un bon camp de proves per fer activitats excursionistes de tota mena. En aquesta ocasió ha calgut tornar a posar-se els cascos per fer una llarga cresta amb un camí equipat: el camí aeri de l’Àrtic.

El camí aeri de l’Àrtic recorre l’esquena rocosa dels cingles de Conangle, una allargassada serra calcària que ratlla de nord a sud l’extrem occidental dels cingles de Vallcebre, entre l’altiplà que acull el poble de Vallcebre i els contraforts orientals de la serra d’Ensija. Té nombrosos passos equipats, generalment de poca dificultat, situats a la part més abrupta de la serra. L’esquenall rocós està situat en un indret de privilegi, envoltat de boscos de pins, per sobre dels 1.500 metres d’altitud, en un ambient molt pirinenc.

Hem estat 4 Joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Carvajal, la Mariona Pasqual i el Roger Jané) i 3 monitors i instructors (el Toni Muela, la Queti Vinyals i el Joan Raventós).

Com sempre, hem sortit de la plaça de l’Estació de Vilanova, i aquesta vegada cap al nord, per la C-15, que ja ens coneix de tants cops que ens ha vist passar, i per Igualada, Manresa i Berga, fins a Cercs. Passada la gran xemeneia de la central tèrmica, que sortosament ja no treu fum, hem pres una carretera plena de retombs pujadors fins al nucli miner de Sant Corneli. Com que feia fred, hem entrat al bar Pic i Pala, que és molt adient pel lloc on és, i hi hem esmorzat.

En acabat, hem tornat a pujar als cotxes i amunt, uns quants quilòmetres més, per la vall de Peguera, amb ramats de vaques i cavalls, i masies escampades per un paisatge prepirinenc i molt rural. Aviat hem arribat a l’aparcament del Jaciment Paleontològic de Fumanya, que té unes espectaculars parets inclinades amb gairebé 4.000 petjades fossilitzades de dinosaure, amb una antiguitat aproximada de 65 milions d’anys, que van ser descobertes gràcies a explotacions mineres a cel obert que les van deixar a la vista.

Mentre ens preparem les motxilles, alguns s’entretenen lliscant per sobre una placa de gel i… paff!, de cul a terra! Feta una explicació breu del que farem avui, ens dirigim fins a una rèplica de ferro d’un immens dinosaure i prenem una pista asfaltada que va pujant amb suavitat fins al coll de Fumanya. Aquí deixem la pista i prenem un sender que baixa per l’altre vessant i que ens fa entrar de cop en un bosc de pi negre molt agradable. El terra està ben gebrat, però nosaltres avancem de cara avall ben lleugers, amb un bon panorama davant nostre: la Tosa d’Alp ben nevada.

Caminem una bona estona per la baga del Taió, de pins negres i, més endavant, pins roigs. A mà dreta, per damunt nostre, de vegades veiem la cresta per on passa el camí aeri de l’Àrtic. D’aquí una estona estarem enfilats allà dalt, però ara continuem avall, de vegades arrambats a la paret de roca calcària, de vegades més abocats a la vall on baixa el torrent del Coll de Fumanya, i hi veiem més explotacions a cel obert de l’antiga activitat minera: el jaciment d’icnites de Fumanya Nord i les mines del Pla de la Barraca.

Quan arribem a l’extrem nord de la cresta, comencem a guanyar alçada pel costat de la font de la Canalassa. Aviat, el sender comença a guanyar metres de valent. Deixem una zona d’escalada a una banda i una via ferrada a una altra. El camí va girant cap al sud i per una canal, envoltats de parets de roca, arribem a l’indret que anomenen els Camps de Tabac, on deurien conrear aquest tipus de plantes d’amagat, per no haver de pagar impostos. Efectivament, el lloc és remot, accessible només grimpant, i antigament deuria ser un amagatall perfecte, poc o gens conegut. Al mateix temps, aquest racó muntanyenc és un mirador privilegiat sobre el poble i tot l’altiplà de Vallcebre, que veiem en tota la seva extensió, guarnit amb els colors de la tardor.

El senderó ens situa a la Canalassa, una ampla canal que parteix la carena en dos. Una rampa de pujada ens condueix fins al coll de la Canalassa i aquí seguim el camí de l’Oriola, que puja i baixa fent el desnivell de la carena, pel costat de les roques de l’Empalomar, on veiem diverses instal·lacions de vies ferrades. Aviat quedem situats al peu d’una paret equipada amb diversos trams de cadena. Ens posem el casc i comencem a grimpar, amb l’ajuda de la cadena metàl·lica, fins al mateix fil de la carena. I aquí sí, comença el camí aeri de l’Àrtic.

Anem cavalcant per la cresta mateix, per trams estrets, passos de roca equipats amb grapes de ferro, fins i tot una barana metàl·lica i amb arbres que de vegades arriben a la carena amb les seves capçades que ens ajuden o ens fan acotar. Els passos de roca se succeeixen. De tant en tant, també hi ha trams de sender que van pel bosc, però aviat el panorama es torna a obrir i hi ha més roca, més ferros i un panorama grandiós cap a totes bandes!

Passat el Grauet, que és un menut coll on hi ha una escapatòria, continuem per la cresta, que és entretinguda. En un punt fem una aturada per menjar alguna cosa, el que en diem fer un ganyip. I hi tornem, cresta enllà. Quan sembla que els passos equipats s’han acabat, n’apareix un de ben estret, que s’esmuny per una escletxa, de cara avall, però ben assegurat amb unes quantes grapes de ferro que fan com d’escala. Passem pel peu de les agulles de l’Àrtic, molt dretes i verticals, i ens enfilem pel darrer tram equipat. A partir d’aquí, el senderó avança pel bosc, ja sense trams de roca, i gairebé que ho agraïm, perquè els braços i les cames han treballat de valent i ja en tenen prou.

Aviat arribem a un coll, on la Queti ens fa una mini classe de tècniques de respiració per millorar la memòria (de cara als exàmens) i prenem un camí baixador que en poca estona, de manera relaxada, ens deixa a una pista i, minuts més tard, al coll de Fumanya, on recuperem la pista asfaltada, ara de cara avall, i aviat arribem a la rèplica del dinosaure i als cotxes.

Dinem a l’interior d’un bar del poble de Cercs, que al carrer fa fred i el sol no escalfa gaire, i a les 6 arribem a Vilanova, satisfets d’aquesta sortida tan tècnica i pirinenca, i amb la tranquil·litat que avui, dissabte, encara tenim un altre dia, diumenge, per poder descansar.

Fins a la propera!!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.