Joves – ASCENSIÓ AL CAP DE LA GALLINA PELADA O CAP DE LLITZET (SERRA D’ENSIJA) – 25/07/2021

23a sortida del Grup de Joves. Novament cap al Berguedà, que no és gaire lluny i hi trobem serres i cims prou interessants, com aquests d’avui: la serra d’Ensija i la Roca Blanca i el Cap de la Gallina Pelada, màxima cota de tota la serra.

Hem estat 4 Joves (el Joan Brull, el Jaume Fernández, l’Ot Ferrer i l’Àlex Merchán), 2 instructors (el Toni Muela i el Joan Raventós) i 1 mare (la Viola Ferrer), que ha col·laborat en el trasllat dels joves i ha anat fent una ruta alternativa.

Hem sortit a les 8 en punt de Vilanova per enfilar la C-15 fins més amunt de Berga, on hem pres el trencall de Sant Corneli, una carretereta local que no parava de fer revolts i guanyar alçada per aquesta zona minera que té molta història. La carretera ens ha dut fins al coll de la Creu de Fumanya, a 1.657 m, on hem aparcat els vehicles. Després d’esmorzar sota un bosc de pins roigs, hem iniciat l’excursió d’avui.

Hem començat baixant per una pista ampla, pel costat de les ruïnes del Griell i seguint el curs del torrent del Coix i la llarga cresta del serrat de les Eres. Al capdavall, se’ns ha ajuntat un camí per l’esquerre, amb senyals del GR 107, i hem arribat a la font de Cal Coix. Una mica més de pista, per la vora de les restes de Cal Gordo, Cal Sec i Cal Coix, ens ha dut fins al despoblat de Peguera, vora el cementiri i la capella de Sant Miquel. Hem continuat pels Planells seguint el curs del barranc dels Graus, fins a una pista asfaltada que ens ha conduït fins al portell dels Terrers.

Un camí de terra baixador ens ha fet passar arran de la font de la Cauma, els cingles i la font de la Bruixa i la font de la Teuleria, mentre anàvem observant, entre els arbres, la grandiosa paret de la Roca Gran de Ferrús, d’aspecte sorprenent i dolomític. Travessat un bosc frondós, hem arribat a la casa del Ferrús, situada sota una paret de roca, i hem iniciat una llarga pujada per la canal Gran, per sota mateix de la gegantina paret de Ferrús, amb algunes vies d’escalada. A una alçada d’uns 1.900 metres, en una lleixa ampla ens hem desviat per entrar fins a una cova penjada al mig d’aquesta grandiosa paret de roca, on algunes orenetes havien fet el niu i no paraven d’anar i venir.

De nou a la canal, aviat hem arribat al coll de l’Estret, on hem deixat els senyals del GR 107 per desviar-nos amunt, de cara a les carenes cimeres, per una zona boscosa i, poc més amunt, per les Llosanques, pendents de roca on havíem d’anar trobant senyals de pintura i fites per localitzar el recorregut més franc. Un cop assolida la carena, han aparegut davant nostre la cara sud del Pedraforca, l’allargassada serra del Cadí, la serra del Verd i el Port del Comte, a més dels minúsculs i llunyans pobles de Gósol i Saldes.

Grimpant per la carena, hem fet cap a la Roca Blanca, de 2.295 metres d’alçada, on ens hem reagrupat. Tot seguit, hem anat seguint l’estilitzada carena fins al cim del Cap de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet, de 2.321 metres d’altitud, màxima alçada de tota la serra d’Ensija. El panorama cap a totes bandes era molt extens, fins al Carlit, la Tosa d’Alp i les Penyes Altes del Moixeró. Com que al cim  feia fred i vent, hem fet unes quantes fotos de grup i aviat hem anat tirant avall, cap a les rampes herboses de la serra, i un quart d’hora més tard hem arribat al refugi d’Ensija, on hem dinat, asseguts còmodament en una taula de fusta amb bancades i amb la companyia de la gossa Lua, que no parava de demanar-nos que juguéssim amb ella.

A les dues de la tarda, que era l’hora prevista d’arribar al refugi, ja havíem dinat. Portàvem un bon avantatge sobre l’horari previst. A aquesta hora, doncs, ja hem deixat el refugi enrere i hem anat guanyant alçada amb suavitat per les rampes d’herba que hi ha per tot l’interior de la serra d’Ensija. Hem avançat una mica per sota la carena terminal de la serra per anar a buscar el coll ample i suau que s’obre entre els Rasos d’Ensija i la Creu de Ferro.

Del coll, hem començat una llarga baixada pel torrent de les Pedregoses, on calia vigilar per no anar de cul a terra. També calia vigilar amb les ortigues, que anaven apareixent sovint arran de les nostres cames. Hem anat perdent alçada amb rapidesa i més aviat que tard hem arribat al camí de Fumanya.

Gairebé una hora i mitja abans del previst, hem arribat al coll de la Creu de Fumanya, on ens esperaven els vehicles. Quan ha arribat la segona conductora, després d’una bona becaina ben tapats amb els impermeables per l’aire fresquet que hi feia, hem deixat la serra d’Ensija enrere per tornar cap a Vilanova.

Ha estat un luxe tastar els 12 graus dels cimals d’Ensija després de la calor passada aquests darrers dies del mes de juliol.

Bones vacances a tothom!

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.