Joves – Descens de barrancs a Rodellar (Osca) – 25 i 26/06/2025

54a sortida del Grup de Joves novament cap als barrancs de la serra de Guara, en la recta final del curs i ara que ja podem fer una activitat entre setmana. Com l’any passat, hem anat cap a la província aragonesa d’Osca, concretament al poble de Rodellar, situat estratègicament a prop de molts barrancs.

Hem estat 9 joves (l’Èric Munt, l’Íria Aymamí, el Joan Jaume Mercader, el Magí Garrocho, la Mariona Pasqual, el Martí Santacana, el Pere Garrocho, el Pol Díaz-Guerra i el Roger Jané) i 3 instructors (el Toni Muela, el Ventura Fernandez i l’Àlex Navarro).

Hem sortit dimecres 25 de juny del local de la Talaia cap a ¾ de 9 del matí, més tard del previst perquè hem llogat una furgoneta de 9 places i calia anar-la a buscar, fer paperassa i tot això que cal fer quan es lloga un vehicle. L’altra furgoneta l’ha posada l’Àlex, que ens ha ajudat a fer el transport i durant tota la sortida. Quan hem tingut els vehicles carregats amb la indumentària, les motxilles i tot el material que calia portar, hem sortit per la C-15 fins a Igualada i hem parat a esmorzar al BonÀrea de Torrefarrera que ja coneixíem de l’any passat. Hi hem comprat una mica de dinar i ganyips per quan féssim el barranc d’avui.

Després, amb una bona tirada de cotxe hem arribat fins al càmping El Puente, situat a prop de Rodellar, un dels pobles més bonics de la serra de Guara que s’alça sobre l’espectacular barranc de Mascún i la vall del riu Alcanadre. Al càmping, després d’inscriure’ns a la recepció, hem muntat la mateixa tenda gran i ampla de l’any passat, que ens ha deixat el Grup Espeleològic Talaia i que farem servir per dormir. Després hem anat a llogar una mica de material, bàsicament bagues d’ancoratge i alguns neoprens, perquè amb els que ens havia deixat el Grup Espeleològic Talaia no en teníem prou. Un cop fet tot això, hem dinat amb la carmanyola que portava cadascú i amb unes amanides que hem comprat a Torrefarrera.

Després de dinar, hem marxat amb les dues furgos per fer el viatge d’aproximació al barranc Formiga passant per Bierge. Al cap d’uns 50 minuts hem arribat al punt d’inici de la caminada inicial, hem preparat el material i ens hem penjat els neoprens a l’esquena en forma de motxilles per fer el camí d’aproximació a peu. Hem passat per la balma La Polvorosa i ens hem posat els arnesos i les bagues per superar, ben assegurats, un pas equipat amb un passamà. Al cap de 45 minuts hem arribat al punt d’accés al barranc Formiga on calia fer un primer ràpel. Hem anat baixant d’un en un.

Després d’una desgrimpada hem arribat a peu d’aigua i ha calgut posar-se el neoprè perquè a partir d’allà tot era aigua. El barranc té quatre ràpels i alguns salts. De mica en mica hem anat avançant, però érem un grup nombrós i aviat s’ha vist que trigaríem més del que caldria a fer tot el Formiga. Tot i això, ens ho hem passat molt bé dins l’aigua, saltant allà on es podia, fent fotografies, submergint-nos al riu i fent diversos ràpels literalment sota mateix del corrent d’aigua.

La qüestió és que hem arribat al pàrquing on teníem els vehicles amb l’última claror del dia i encara calia fer el viatge de retorn amb les furgonetes fins al càmping. Quan hi hem arribat era molt tard i al restaurant ja no servien menjar. Però com que tenim recursos i som previnguts, ens hem repartit el menjar que portàvem per fer un sopar reparador. Tot i el cansament, els joves hem fet xivarri fins ben tard, de fet, fins que uns francesos s’han queixat, i és que, per a ells, la 1 de la nit ja deurien ser com per a nosaltres les 4 de la matinada! Els joves i dos monitors hem dormit a la gran tenda. El tercer monitor, al seu vehicle.

El dijous 26 de juny ha costat llevar-se. Tothom estava molt cansat del dia anterior i no hi havia gaires ganes de fer barrancs, sinó un banyet tranquil al riu. Els instructors s’han informat de com estava el barranc de la Peonera, que era el que teníem previst de fer avui. Segons semblava, baixava amb un corrent molt fort i no era gaire aconsellable anar-hi. Tot plegat ha ajudat a prendre una decisió que no ha desagradat a ningú: fer un bany d’una hora al riu i començar el viatge de retorn per poder dinar al BonÀrea de Torrefarrera.

Primer, però, ha calgut desfer i recollir el campament, desparar la tenda, preparar les motxilles i carregar els vehicles. Fet això, ens hem passat una bona estona al riu Alcanadre i, quan ja n’hem tingut prou, hem pujat als vehicles i hem iniciat el viatge de retorn. Tal com havíem quedat, hem parat a dinar al bufet lliure del BonÀrea, on ens hem refet totalment de l’esforç d’ahir amb plats de pollastre, canelons d’espinacs, botifarres… En acabat, hem tornat a pujar a les dues furgos i cap a casa. A ¼ de 6 ja érem tots a Vilanova.

Ha estat una experiència bona per la serra de Guara i la zona del Mascún. L’any que ve potser haurem de marxar el dia abans per tenir tota una jornada de barrancs amb prou temps, però això ja ho decidirem més endavant. El que queda clar, sens dubte, és que hi haurem de tornar.

Bon estiu i bones vacances!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.