Joves – Recorregut del Pas de l’Esfinx (Montserrat) – 19/12/2021

25a sortida del Grup de Joves. Hem tornat a Montserrat, que és a prop i ens ofereix molt de joc per poder trescar i grimpar. En aquesta ocasió, hem triat el recorregut del Pas de l’Esfinx, una de les altes rutes que es poden fer en aquesta muntanya, un itinerari que transcorre per un dels indrets més solitaris i bonics de Montserrat, amb una combinació constant de corriols, canals i pendents de roca conglomerada, on cal fer servir molt la tècnica de progressió per roca i anar-se equilibrant amb les mans i els braços. Una de les rutes tècniques més boniques del massís montserratí. El dia ha estat radiant, sense vent, magnífic!

Hem estat 4 Joves (el Joan Brull, la Mariona Carvajal, el Roger Jané i l’Àlex Merchán), 3 instructors i monitors (el Xavier Ventosa, el Ventura Fernández i el Joan Raventós) i 2 pares (el Gori i la Marta), que han col·laborat en el trasllat dels joves.

A 2/4 de 9 tocats hem sortit de Vilanova per enfilar la C-15 i després l’A2 fins a l’àrea de servei que ja coneixem d’altres ocasions, on hem fet un bon i llarg esmorzar, per esperar que les roques de la muntanya s’eixuguessin bé per no trobar-les mullades i relliscoses. A l’hora convinguda, ens hem desplaçat amb els vehicles fins al coll de Can Maçana i fins a la creu del Regató, al vessant nord de la muntanya, on hem aparcat els cotxes, ens hem preparat les motxilles i hem fet una petita explicació per saber detalls del recorregut d’avui.

L’excursió començava per unes escales que surten de la carretera i que de seguida entren en un bosc d’alzines molt frondós. Un caminet pujador ens ha dut fins al camí de l’Arrel, que és el GR que flanqueja tota la muntanya des del coll de Can Maçana fins al monestir. L’hem pres cap a ponent, fent un bon desnivell de cara amunt per uns esglaons protegit per unes baranes de ferro i un passamà de cadena. 

Aviat hem arribat a un trencall i ens hi hem desviat per anar a buscar la canal del Miracle, que aviat hem pres de cara amunt, de vegades grimpant per la roca i altres, agafant-nos a les arrels i les soques dels arbres. En algun punt, el terra era descompost i terrós, amb fulles relliscoses. Hem fet baixar unes quantes pedres avall. A la part alta de la canal, hem vist alguns teixos considerables. Finalment hem assolit el coll del Miracle, on hem recuperat el sol i les bones vistes cap al nord, amb un mar de núvols arran del pla de Bages i les muntanyes nevades del Pirineu al fons de tot.

Al coll del Miracle hem recordat els principis bàsics de la progressió per roca, ens hem posat els cascos i hem anat a buscar l’inici del recorregut del Pas de l’Esfinx, que era molt a prop del coll i de seguida s’enfilava per un corriol i per alguns pendents de roca conglomerada. Hem anat guanyant metres, per una combinació de senderons i grimpades que ens han anat fent guanyar alçada i també vistes cap als sectors dels Frares Encantats i d’Agulles, que coneixem del curs passat.

En un pendent una mica exposat, ens hem aturat a muntar un passamà de corda. Passat aquest pas més arriscat, hem continuat guanyant alçada per pendents de roca, canals ombrejades pel bosc i corriols molt entretinguts, on de vegades ha calgut agafar-se als arbres o a les arrels. Aviat hem fet una estretíssima canal de pujada, que és el pas de l’Esfinx, i ens hem situat a la gropa de l’Esfinx, una llarga carena de roca amb molt bones vistes sobre la muntanya. Amb un curt flanqueig, ens hem situat sota l’agulla de l’Enganxada, amb un balcó penjat sobre l’abisme, i hem coronat l’agulla dels Enamorats. En una canal molt vertical de sota mateix, hi hem vist unes quantes cabres salvatges, arrapades en parets molt dretes com si res.

A partir d’aquest punt, hem anat perdent alçada per corriols i pendents de roca, de vegades força verticals, fins a situar-nos sota l’agulla Estasen, que és on hem decidit parar a dinar, perquè el sol ens tocava directament i hi havia un bon espai per asseure-s’hi i menjar tranquils. En acabat, n’hi ha hagut que han fet una curta becaina i tot. D’altres, s’han situat sobre el mapa amb l’ajut de la brúixola, prenent com a referències per triangular la roca Plana dels Llamps i el Cilindre, que vèiem sota nostre, de tan alts que estàvem.

La ruta ha continuat per sota l’agulla Estasen i ens hem entaforat cap a les canals d’accés als Ecos. Hem deixat a l’esquerra els senyals blaus que hem anat seguint tota l’estona i ens hem anat desviant, encara de cara amunt, fins al collet que hi ha sobre la Salamandra, un punt preciós que no deu ser gaire visitat, amb una petita carena de roca on ens hem instal·lat per veure tota la part occidental de la muntanya, des de Sant Jeroni -amb força gent al cim o pujant-hi- fins al Camell de Sant Jeroni, amb un profund abisme sota nostre, fins al fons del torrent de Migdia.

Hem baixat per una canal fins al peu del Montgròs, i encara més avall per una escletxa espectacular al peu de la Salamandra que ens ha dipositat al fons del torrent de Migdia, que ha calgut remuntar fins al collet de Migdia, i llavors avall per la canal de la Font del Llum. Aquesta canal té una primera part força dreta, encaixonada entre dues altíssimes parets de roca, amb un rastre de camí que cal anar trobant, però més avall ja és més senzilla de baixar i aviat hem arribat al trencall de la font. Hem continuat avall i aviat hem fet cap al GR, on ja ens hem pogut treure els cascos.

En pocs minuts ens hem situat al trencall amb el caminet del Miracle d’aquest matí, que hem baixat com si no haguéssim fet cap esforç durant tot el dia. Poc més avall, ja hem vist la carretera i al cap de pocs minuts l’hem travessada i hem arribat al petit aparcament on hem retrobat els vehicles. Aquí hem donat per finalitzada l’excursió intensa i tècnica d’avui, que ens ha fet treballar cames, braços i molts músculs del cos que no sabíem que existien, i que els dies posteriors hem anat notant.

Ara, fins al gener. Que passeu tots unes bones festes!!!

Podeu consultar la fitxa tècnica d’aquesta sortida aquí

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.