Joves – Ascensió a la Salga Aguda (serra de Picancel) i nit a Cal Candi (Berguedà) – 30/11 i 1/12/2024

47a sortida del Grup de Joves, aquesta vegada a la serra de Picancel, una successió d’onades de roca conglomerada i canals ombrívoles i humides que s’estenen d’est a oest a les portes de l’Alt Berguedà, seguint el curs del riu Merdançol, amb l’objectiu d’assolir el cim més alt: la Salga Aguda, de 1.172 metres d’alçada. Hem fet nit a la casa de colònies Cal Candi, situada als afores del menut poble de Vilada, prop de la recargolada carretera que va de Berga a Ripoll.

Hem estat 9 joves (la Carla Navarro, el Joan Jaume Mercader, la Mariona Carvajal, la Mariona Pasqual, la Mariona Segalàs, la Marta Ferrer, la Nahia Miret, el Nil Aymamí i el Pol Díaz), 3 instructors (el Ventura Fernandez, la Queti Vinyals i el Joan Raventós), i 2 pares de suport en el transport que també ens han fet molta companyia (Àlex Navarro i Glòria Pedro).

Dissabte 30 de novembre

Hem sortit de Vilanova amb una mica de retard sobre l’horari previst, a les 5 i 20 minuts de la tarda, per la C-15. Hem continuat per la C-38 per Igualada i Manresa, on hem pres la C-25 i, poc més enllà, la C-16 que ens ha dut fins a Berga, ja a negra nit. Més amunt de Berga, hem girat per la carretera de Ripoll i hem travessat el pantà de la Baells, que no hem vist a causa de la foscor. A l’entrada de Vilada, hem pres el camí asfaltat que ens ha dut fins a Cal Candi, una casa de colònies situada davant mateix de la serra de Picancel. La temperatura exterior: 8 graus. La volta del cel era netíssima, plena d’estels.

A Cal Candi ens hem instal·lat a l’habitació núm. 5, al final del passadís principal, a mà dreta. Hem deixat una estona lliure perquè tothom pogués triar una llitera i es pogués organitzar, deixar el sac de dormir a punt, el necesser, la roba, etc.

Al cap de mitja hora, a ¾ de 8, hem convocat tothom a la sala de baix i el Joan ens ha fet un taller sobre la teoria de les tres capes. Ens ha explicat el que ell en diu l’SCA, com combinar les peces de roba per tenir el cos sec (1a capa), calent (2a capa) i aïllat (3a capa), vet aquí l’sca. Una teoria que, posada a la pràctica, no només protegeix el nostre tronc, sinó també les cames, els peus, les mans i el cap.

Després, en una pantalla de televisió, hem fet un Kahoot que havíem preparat sobre qüestions relacionades amb Vilada, el Picancel, el Berguedà i altres temes de muntanya. L’ha guanyat el Joan Jaume després d’una estona frenètica en què tots hem anat contestant les 20 preguntes del joc.

A 2/4 de 9 hem pujat a sopar en una llarga taula en què ens hem encabit tots 14, a prop de la gran llar de foc que presideix el menjador. Hem menjat un plat de sopa, amanida i carn a la brasa, amb allioli i tot, i unes postres on es podia triar i remenar. També hi hem celebrat l’aniversari del Joan, que ha bufat les espelmes clavades a la seva mousse de xocolata. Després de sopar hem tingut una estona de temps lliure, que hem aprofitat per xerrar i relaxar-nos.

A les 11 hem anat a dormir. Altres grups de la casa de colònies, que hi havien anat més per fer xerinola que no pas per altra cosa, han fet força soroll pel passadís de les habitacions. A la 1 de la nit, el Joan ha hagut d’anar a fer callar una colla de gent que no parava de cridar. En trucar a la porta, s’ha obert poc més d’un pam i ha tret el cap una noia vestida de xarleston. Al sostre de l’habitació, hi voleiaven llums de colors. Una festassa. Però li han fet cas. A partir d’aquell moment, ja no han fet més soroll i hem pogut descansar amb el silenci propi de Cal Candi.

Diumenge 1 de desembre

Ens hem llevat a 3/4 de 8, just quan alguns tels de boira s’esllanguien per la falda nord de la serra de Picancel, estesa davant mateix del menjador i del balcó de Cal Candi. Hi hem fet unes quantes fotos. A ¼ de 9 hem començat a esmorzar: pa torrat, embotit i formatge, sucs, magdalenes, cola-cao, cafè, llet… La sorpresa del matí: la furgoneta del Ventura no engegava. L’hauríem de deixar a Cal Candi i fer tres viatges amb el cotxe del Joan. I així ho hem fet.

En acabat d’esmorzar, hem preparat les motxilles i hem començat a fer viatges fins al pla de la Fusta, a uns 3,5 km de Vilada. Un cop tots al punt de sortida, hem fet una explicació de la ruta que faríem: “al començament hi ha un tram de camí ample i planer que anirà bé per escalfar; després ja començarem a guanyar alçada per l’interior del rec de la Portelleta, fins al coll; la tercera part serà fer la carena de roca conglomerada fins al cim i després el descens fins al coll de Tell; l’última part, una baixada per un altre rec fins als cotxes.

Hem començat a caminar a ¾ de 10, ben tapats perquè deuríem estar a uns 3 o 4 graus. Hem travessat el pont del Climent i hem fet el primer tram planer molt animats, xerrant i comentant el que anàvem veient: molta humitat als arbres que gotejaven, rastres de senglars, herbes gebrades…

Aviat hem arribat al trencall amb el rec de la Portelleta i ens hi hem entaforat. Ha estat ben bé així, perquè en poca estona hem anat entrant en un altre món: un torrent enclotat amb molta humitat i una munió d’arbres coberts de molsa, catifes de fulles al terra i senders estrets que calia anar trobant, marcats amb fites de còdols, sempre de cara amunt, guanyant força alçada. Aviat ens hem tret alguna capa de roba.

Al capdamunt d’una bona rampa, fent ziga-zagues per dins del bosc, hem assolit el pla de la Vela, un petit replanet situat en un esperó que ens ha deixat veure una part de Vilada i una bona panoràmica sobre la serra de Catllaràs, al nord. Eren 2/4 d’11. Hi hem fet una parada per recuperar forces, hidratar-nos i encarar novament la pujada, ara més tècnica, per dins del bosc, pel costat de parets de roca entapissades d’orelles d’os -una planta de l’època del Quaternari-, per passos on calia posar les mans i per una canal terminal que ens ha conduït fins a la Portelleta, un menut coll situat ja a la carena principal de la serra.

Aquí hem descobert el vessant sud de Picancel, més mediterrani i sec, amb plantes aromàtiques com la farigola o la sajolida i llenques de roca conglomerada que hem anat seguint cap a ponent, fent les ondulacions de la carena, superant passos de roca (un d’ells equipat amb una baga) i amb vistes ja molt dilatades cap als Rasos de Peguera, la serra d’Ensija i el Pedraforca.

A 2/4 de 12 del migdia, un flanqueig per un bosc penjat al capdamunt del serrat i una grimpada ens ha situat al cim de la Salga Aguda, allargassat i rocallós però còmode (hi ha un banc de fusta que de seguida ha estat ocupat). Al sud, s’estenia un grandiós mar de núvols que arribava fins a Montserrat i més enllà. Al nord, una visió de tot el Pirineu Oriental, des del Pedraforca fins al Puigmal i el Taga, la vall de Vilada i Borredà, amb la serra de Catllaràs a primer terme. Ens hi hem estat una estona llarga, observant el panorama, el mar de núvols del sud, fent un mos, prenent el sol i escrivint algunes frases en el llibre registre. Dos nois que han aparegut per llevant ens han fet la foto de grup al cim.

Cap a ¼ d’1 hem començat a baixar pel fil de la carena, de vegades força estreta, un descens força tècnic on calia aprofitar els còdols que sobresortien més del carener, amb els replecs de la serra de Picancel davant nostre. Tot un espectacle! Aviat hem assolit el camí del coll de Tell i l’hem pres de baixada, un sender més bo que el de pujada que ens ha permès avançar amb comoditat pels boscos de faigs encara vestits de tardor, amb alguns contrastos cromàtics molt bonics. A la font de la Molina hem pogut tastar una aigua fresca i molt bona i més avall hem baixat fins al rec del Coll de Tell per veure un gorg situat en un indret preciós.

Aviat hem deixat el rec principal i hem fet un ascens no gaire llarg fins al Portell de l’Ovellar, una escletxa feta a la roca per treure fusta del bosc que també havia estat utilitzada per comptar les ovelles dels ramats que hi passaven. Nosaltres hi hem anat circulant com si fóssim les ovelles de temps antics i hem acabat de baixar fins al pont del Climent, que hem tornat a travessar fins als cotxes. A les 2 en punt érem al pla de la Fusta, on ens han rebut l’Àlex i la Glòria que havien vingut a reforçar el retorn amb el seu vehicle.

Hem arribat a Cal Candi a ¼ de 3. Alguns ens hem dutxat i cap a les 3 ja sèiem tots a dinar, un dinar de tres plats i postres que ens ha deixat tips i recuperats. Una grua s’ha endut la furgoneta del Ventura i al cap d’una estona ha arribat un taxi que ens ha ajudat a fer la tornada de tota la colla cap a casa, juntament amb els altres dos vehicles.

Hem arribat a Vilanova una mica més tard del previst, però amb un altre cap de setmana passat intensament a la nostra muntanya berguedana que ens agrada anar visitant sovint.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.