Joves – Travessa d’Agulles i la Foradada (Montserrat) – 21/10/2023

37a sortida del Grup de Joves, la primera del curs 2023-2024 i l’estrena per a alguns dels joves que s’han incorporat enguany a la nostra secció juvenil, provinents tots del Grup de Muntanya en Família.

Hem decidit fer aquesta primera excursió a la nostra muntanya per antonomàsia: Montserrat, que sempre ens té preparades sorpreses que ens deixen el cos tonificat i ple de bones emocions. En aquest cas, hem anat a fer la travessa d’Agulles, des de Can Maçana, pel coll de Guirló i la Portella. Un cop al final, al coll d’Agulles o Portell Estret, hem baixat per la canal del nord fins al camí de Coll de Port i el GR, que ens ha retornat a Can Maçana. Abans, però, ens hem enfilat fins a la Foradada per arrodonir aquest matí de dissabte.

Hem estat 8 Joves (l’Àlex Merchán, la Carla Navarro, l’Íria Aymamí, el Lluís Solanell, la Mariona Pasqual, la Nahia Miret, el Pol Díaz-Guerra i el Roger Jané) i 3 instructors i monitors (el Xavier Ventosa, el Joan Raventós i el Pau Ortín), amb l’ajuda inestimable dels conductors Neus i Àlex.

Hem sortit a les 8 del matí amb tres vehicles per la C-15 i després per l’autovia A2 en direcció cap al Bruc. Hem parat a esmorzar a una àrea de servei que ja coneixem d’altres vegades. Eren les 9 en punt del matí. En baixar dels cotxes, ens hem hagut de tapar perquè feia fresca. Al bar, que és molt gran, hem muntat una taula ben llarga, feta de cinc o sis taules seguides, i hi hem esmorzat animadament. En acabat, el Joan hi ha estès un mapa de Montserrat i ens ha explicat alguns detalls de la ruta que faríem. Tot seguit, hem tornat a pujar als cotxes i ens hem enfilat fins al coll de Can Maçana.

Hem començat a caminar des de l’aparcament de Can Maçana (715 m) pel GR 172 en direcció a llevant, poc abans de les 10 del matí, ben tapats, perquè feia una mica de fred, però el dia es presentava clar i assolellat. Aviat ens hem acostat a la paret nord d’Agulles, amb la Foradada i la Cadireta al fons, com un decorat!

Al coll de Guirló, en un indicador de fusta, el Joan ens ha parlat de la Cartografia Operativa d’Emergències de la Muntanya de Montserrat i dels senyals que hi ha repartits per tota la serra, els quals indiquen que hi ha cobertura per poder telefonar al telèfon d’emergències (112) i permeten que els grups de rescat puguin ubicar la persona o grup que demana ajuda.

Al coll de Guirló hem pres el sender PR C-78 que anava avançant per dins del bosc. De tant en tant, en sortir a un espai obert de roca llisa, el panorama s’obria cap al sud, fins al Montmell i el pic de l’Àliga. Aviat hem arribat a la Portella (880 m), i ha calgut grimpar per una canal que ens ha conduït fins a l’interior de la regió d’Agulles.

Al trau superior de la Portella ens hem aturat perquè el Xavier ens expliqués algunes qüestions importants relacionades amb la progressió per roca. Tot seguit, hem iniciat pròpiament la travessa d’Agulles i de seguida ens hem començat a enfilar per pendents de roca que ens han situat al costat de la Portella Petita. Hem continuat pel vessant est d’una carena, pel costat de l’Agulla Petita, l’Agulla Pelada i les agulles de les Savines.

El menut sender s’ha acabat esmunyint cap a l’interior d’una canal plena d’alzines amb algun grèvol fet arbre. Aviat hem quedat tancats entre l’Agulla del Sol Ponent, el Gep Llarg i els Merlets. En aquest punt hem trobat el primer pas equipat: una paret força vertical amb una corda. Aquí ens hem equipat amb el casc. Abans d’enfilar-nos per la corda, però, hem anat a treure el cap per un collet, al final de la canaleta, on hem pogut apreciar la dimensió de la paret nord d’Agulles i per on circulava acanalat un aire molt fred que ens ha deixat glaçats.

De seguida ens hem anat enfilant un per un per la corda, i després hem continuat per una segona corda i un pendent de roca on ha calgut grimpar, fins a situar-nos en un replà al peu de l’Agulla del Capdamunt. Pel costat del Sabre i del Punyalet, hem passat per un coll ample, amb una gran panoràmica cap a ponent, alçats per damunt la paret nord, molt aèria.

Hem anat flanquejant pel costat del Senatxo i la Figuereta, i al peu de la Saca Gran hem baixat per una canal molt estreta, equipada amb una corda, on calia agafar-se també a les arrels d’un arbre. L’estretor de la canal feia que haguéssim d’encaixonar-nos-hi i anar baixant, mirant de posar els peus, l’un darrere l’altre, al fons de la canaleta, o bé un a cada banda, ben eixarrancats, i anar fent pressió amb mans i peus per anar perdent alçada. Al peu de la canal, hem fet un flanqueig curt i còmode per l’alzinar i hem tornat a pujar per una canal estreta, novament ajudant-nos amb les arrels i les soques dels arbres.

A prop del Ninet, el corriol ha assolit un collet i ha tornat a tirar avall, per una altra canal, aquesta més ampla, però plena d’arrels que calia anar sortejant. Aviat ha tocat tornar a pujar fins a un collet situat al peu de l’Agulla de l’Arbret, on hem trobat una colla d’escaladors que asseguraven els seus companys que ja eren uns metres per damunt nostre. Un nou descens fins al fons d’una canal i novament amunt, per un pas equipat amb una corda, on calia fer pressió amb les cames a banda i banda fins arribar a la soca d’un boix, que servia per acabar de superar aquesta canaleta.

Aviat hem arribat a la miranda de les Bessones, un replà de roca situat al marge dret d’una canal que ens ha permès reposar una estona, hidratar-nos i menjar una mica. Aprofitant l’aturada, el Joan ha explicat que totes les agulles de Montserrat tenen històries amagades i ha posat com a exemple l’obertura d’una via d’escalada a la Bessona Inferior, que s’aixecava imponent davant mateix del nostre balcó de roca conglomerada. El Xavier ho ha reblat explicant que el rècord de la caiguda més llarga a Montserrat la té un vilanoví que va volar 120 metres quan estava escalant. Tot i el llarg vol i l’estrebada de la corda, se’n va sortir prou bé.

Quan estàvem a punt de tornar a caminar, ha aparegut un grup de persones amb un gos que no anaven gens preparats per fer la travessa d’Agulles. Ens han fet algunes preguntes i, per sort, han decidit tornar enrere. Nosaltres hem continuat cap a llevant pujant per una canal, i hem continuat guanyant alçada fins al peu de la Boteruda del Gra, on hem assolit un collet. Hem continuat pujant fins a una escletxa entre la Tri-roca i la Petitona, el punt més alt de la travessia.

De seguida s’ha obert davant nostre la visió absolutament espectacular de la regió dels Frares Encantats, amb la Boleta del Portell Estret situada sobre una altíssima paret vertical, desafiant l’equilibri i el buit. Hem anat perdent alçada arran de la Torta i fent alguna ziga-zaga aviat ens hem plantat al coll d’Agulles o Portell Estret, un coll ample i emboscat que també és una cruïlla de camins.

Al coll, hem deixat el camí del sud, que baixa cap al refugi, i ens hem abocat al nord, per un sender acanalat on calia vigilar, perquè al vessant nord hi hem trobat força humitat de les darreres pluges. La combinació de terra i roca ens deixava les soles de les botes amb un fang relliscós i calia vigilar, però aviat hem arribat al camí del Coll de Port. En aquest punt, hem considerat que ja no calia portar el casc i ens l’hem tret.

Avall, avall, hem arribat al sender GR que travessa tota la muntanya per la cara nord, des de Can Maçana fins al monestir. L’hem pres cap a ponent i aviat hem passat ben bé per sota la Cadireta, que semblava un morral gegantí, i en girar hem localitzat el camí d’accés a la Foradada. Aquí hem començat a trobar colles de gent que també s’enfilaven amunt, no gaire preparades per aquesta canal dreta i erosionada. Quan hem pogut, els hem anat passant i ens hem situat en un pas equipat amb una corda, on de seguida s’ha fet una llarga cua.

Al cap de pocs minuts, però, hem arribat al trau immens de la Foradada, amb un panorama a banda i banda espectacular. Hi bufava un vent fred que ens ha fet recuperar les jaquetes. Ens hi hem estat poca estona, però la baixada ha estat lenta a causa de la cua de gent que hi havia per desfer el pas de corda i baixar per la canaleta d’accés.

Novament al sender GR, hem anat tirant cap a ponent fins al coll de Guirló i avall, avall fins a l’aparcament de Can Maçana, on ens esperaven els conductors i on ens hem acomiadat i repartit en els tres vehicles per fer el viatge de tornada.

Poc abans de les tres ja érem tots a casa. En resum, podem dir que ha estat una sortida intensa, divertida i una bona manera de començar aquest curs 2023-2024 que promet molt bones experiències.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.