Joves – Travessa d’Agulles (Montserrat) – 18/10/2025

55a sortida del Grup de Joves, la primera del curs 2025-2026 i l’estrena per a alguns dels joves que s’han incorporat enguany a la nostra secció excursionista juvenil.

Hem decidit fer aquesta primera excursió a Montserrat per veure com teníem braços i cames després de l’aturada de l’estiu i us podem dir que les hem fet anar des de bon començament i amb un resultat molt satisfactori.

Cal dir que la sortida que havíem de fer es completava amb la travessa de Frares Encantats, a més de la d’Agulles, amb pernoctació al refugi d’Agulles “Vicenç Barbé”, però que vam haver de modificar-la a causa del mal estat en què es troba el recorregut de Frares Encantats després de les pluges torrencials del 21 de setembre passat. Així doncs, una sortida amb pernoctació s’ha transformat en una matinal per Montserrat, que és una cosa que sempre ve de gust.

Hem fet, doncs, la travessa d’Agulles, des de Can Maçana, pel coll de Guirló i la Portella. Un cop al final, al coll d’Agulles o Portell Estret, hem baixat cap al refugi d’Agulles i per la portella hem tornat cap a Can Maçana.

Hem estat 13 Joves (l’Àlex Merchán, l’Arnau Fernandez, la Carla Navarro, l’Èric Munt, l’Íria Aymamí, la Laia Gris, la Mariona Carvajal, la Mariona Segalàs, la Marta Ferrer, la Nahia Miret, el Nil Aymamí, la Paula Gris i el Pol Díaz-Guerra) i 4 instructors i monitors (el Toni Muela, el Ventura Fernandez, el Joan Raventós i l’Albert Miret).

Hem sortit a les 8 del matí amb quatre vehicles per la C-15, amb una mica de boira cap a la plana de l’Alt Penedès i l’Anoia, i després per l’autovia A2 en direcció cap al Bruc, i a les 9 en punt hem parat a esmorzar a l’Àrea de Servei del Bruc que ja coneixem d’altres ocasions. En baixar dels cotxes, hem notat de seguida dues coses: feia fresca i la muntanya era ben tapada de boira. Al bar, que és molt ample, hem muntat una taula ben llarga, feta de cinc o sis taules seguides, i hi hem esmorzat animadament. Tot seguit, hem tornat a pujar als cotxes i ens hem enfilat fins al proper coll de Can Maçana.

Després d’equipar-nos i de fer una breu explicació de la ruta, hem començat a caminar pel GR 172 en direcció a llevant, poc després de les 10 del matí. La boira ja s’ha enretirat, però ha deixat molta humitat que ha quedat dipositada sobre una munió de teranyines que penjaven dels arbustos de la vora del camí, amb la seva geometria tan perfecta. Aviat hem començat a veure la paret nord d’Agulles, amb la Foradada i la Cadireta en un extrem i la Portella en l’altre.

Prop del coll de Guirló, en un indicador de fusta, el Toni ens ha avisat que més endavant parlaríem de la Cartografia Operativa d’Emergències de la Muntanya de Montserrat i dels senyals que hi ha repartits per tota la serra. Poc més enllà hem pres el sender PR C-78 que ha anat avançant per dins del bosc, amb vistes excel·lents cap a l’Anoia. Aviat hem arribat al peu de  la Portella (880 m) i ha calgut grimpar per la canal que ens ha conduït fins a l’interior de la regió d’Agulles.

Al trau superior del pas de la Portella ens hem equipat amb els cascos i hem informat alguns despistats que anaven a fer la travessa amb les mans a les butxaques sense saber exactament on es posaven. Tot seguit, hem iniciat pròpiament la travessa d’Agulles i de seguida ens hem començat a enfilar per pendents de roca i per una escletxa que ens ha situat al costat de la Portella Petita, on hi havia una cordada d’escaladors. Hem continuat pel vessant est d’una carena, pel costat de l’Agulla Petita, l’Agulla Pelada i les agulles de les Savines.

El menut sender ha entrat a l’interior d’una canal plena d’alzines amb algun grèvol de grans dimensions. Aviat hem quedat tancats entre l’Agulla del Sol Ponent, el Gep Llarg i els Merlets. En aquest punt hem trobat el primer pas equipat: una paret força vertical amb una corda.

Ens hem anat enfilant un per un per la corda amb nusos i després hem continuat per una segona corda i un pendent de roca on ha calgut grimpar, fins a situar-nos en un replà al peu de l’Agulla del Capdamunt. Pel costat del Sabre i del Punyalet, hem passat per un coll ample, amb una gran panoràmica cap a ponent, alçats per damunt la paret nord, molt aèria.

Hem anat flanquejant pel costat del Senatxo i la Figuereta, i al peu de la Saca Gran hem baixat per una canal molt estreta, equipada amb una corda, on calia agafar-se també a les arrels d’un arbre i a les dues parets de la canal. Encaixonats, hem anat baixant tots disset, mirant d’encastar els peus a les preses i al fons de la canaleta, on costava girar-se. Al peu de la canal hem fet un flanqueig curt i còmode per l’alzinar i hem tornat a pujar per una altra canal estreta amb l’ajuda d’arrels i soques dels arbres.

A prop del Ninet, el corriol ha assolit un collet i ha tornat a tirar avall, per una altra canal, més ampla però plena d’arrels que calia anar sortejant. Aviat ha tocat tornar a pujar fins a un collet situat al peu de l’Agulla de l’Arbret, on hem trobat una colla d’escaladors que asseguraven un company que ja era uns metres per damunt nostre. Un nou descens fins al fons d’una canal i novament amunt, per un pas equipat amb una corda, on calia fer pressió amb les cames a banda i banda fins arribar a la soca d’un boix, que servia per acabar de superar aquesta canaleta.

Aviat hem arribat a la miranda de les Bessones, un indret remot i màgic envoltat d’agulles i canals boscoses, un replà de roca situat al marge dret d’una canal que ens ha permès reposar una estona, hidratar-nos i menjar una mica.

Hem continuat cap a llevant pujant per una canal, i hem continuat guanyant alçada fins al peu de la Boteruda del Gra, on hem assolit un collet. Hem continuat pujant fins a una escletxa entre la Tri-roca i la Petitona, el punt més alt de la travessia.

Ja de baixada, s’ha obert davant nostre la visió espectacular de la regió dels Frares Encantats, amb la Boleta del Portell Estret situada sobre una altíssima paret vertical, desafiant l’equilibri i el buit, i un mar de núvols al vessant nord de la muntanya. Aviat ens hem plantat al coll d’Agulles o Portell Estret, un coll ample i emboscat que també és una cruïlla de camins.

Al coll, ens hem assegut en rotllana perquè el Toni ens parlés de la Cartografia Operativa d’Emergències de la Muntanya de Montserrat aprofitant que al mig del coll hi ha un dels senyals que hi ha repartits per tota la serra, els quals indiquen que hi ha cobertura per poder telefonar al telèfon d’emergències (112) i permeten que els grups de rescat puguin ubicar la persona o grup que demana ajuda.

En acabat, hem marxat cap al sud per la canal Plana seguint el rastre una mica perdedor d’un corriol mig esborrat, refet després de les pluges torrencials del setembre que van deixar la canal plena de còdols escampats i sense cap camí visible.

Poc més avall hem connectat amb el PR que ens ha dut al refugi d’Agulles “Vicenç Barbé”. Hem anat a saludar el Llorenç, el guarda del petit refugi, i després hem continuat pel sender que al cap de poca estona ens ha situat a la part superior del pas de la Portella.

Aquest cop hem passat la canaleta de baixada, fent una llarga corrua d’excursionistes, i pocs minuts després ja érem al coll de Guirló. I avall, avall fins a l’aparcament de Can Maçana, on aquest matí hem deixat els vehicles. Hem superat l’horari previst en mitja hora, però no és gens estrany: a cada canal calia anar superant cada pas d’un en un, sense córrer. Així és com hem completat aquesta travessa sense cap incident remarcable, a banda d’alguna esgarrinxada o rascada.

Cap a dos quarts de tres ja érem a Vilanova. En resum, podem dir que ha estat una sortida intensa, divertida i una bona manera de començar aquest curs 2025-2026 que promet molt bones experiències.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.