Joves – Travessa EmociONATs (Montserrat) – 15 i 16/11/2025

56a sortida del Grup de Joves, una de força diferent a les que fem habitualment, però amb l’objectiu d’incorporar-nos a la celebració dels 70 anys de la nostra entitat i en el marc de la Travessa EmociONATs, que va començar el 13 de setembre a Sant Miquel de Cuixà i que ha anat travessant una part del país de nord a sud amb l’objectiu d’arribar a Montserrat el dia 30 de novembre.

La Travessa EmociONATs té com a objectius projectar els valors de l’excursionisme i també finalitats solidàries en benefici de la Fundació ONAT, que promou l’esport inclusiu.

Els dies 15 i 16 de novembre es feien les etapes 7 i 8 de la Travessa: el dia 15, de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) fins a Artés (Bages), i el dia 16, d’Artés fins al Pont de Vilomara (Bages).

Hem estat 7 Joves (la Iria Aymamí, el Joan Jaume Mercader, la Laia Gris, el Magí Garrocho, el Marc Sanahuja, el Nil Aymamí i el Pol Díaz-Guerra) i 4 instructors i monitors (el Ventura Fernandez, el Joan Raventós, la Queti Vinyals i l’Íngrid Llorens).

Dissabte 15 de novembre de 2025

Hem sortit a les 8 del matí de Vilanova en direcció a Vilafranca i Igualada. A Manresa hem pres la C-25 i l’hem deixada per pujar fins a Avinyó, on hem esmorzat.

Després hem començat l’excursió sortint del poble cap al nord i seguint un camí que ens ha dut fins a Santa Eugènia de Relat, un petit nucli rural amb una rectoria i una església que té un campanar romànic molt esvelt que més aviat sembla una torre de defensa.

Inesperadament, hem trobat que feien una batuda per caçar senglars i hem hagut de canviar l’itinerari previst passant per Vilapúdua i assolint la carena on hi ha el Camí Central de Transhumància. Aviat hem vist arribar la columna de la Travessa EmociONATs, que venien de Sant Feliu Sasserra, uns 10 km més al nord.

Ens han explicat quins eren els objectius de la Travessa EmociONATs i ens han ofert portar les banderoles dels 70 anys de la Talaia i els dos testimonis de fusta que han anat portant des del dia 13 de setembre que van sortir de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya del Nord.

Hem continuat la caminada, ara per la carena, passant pel costat de camps de conreu i per dins de boscos fins arribar al pla de l’Oliva, amb una masia corpulenta al bell mig i unes vistes panoràmiques molt obertes cap al Pirineu nevat, d’on sobresortien el Puigmal i el Canigó.

En aquest punt hem trobat el Carles Lluch, especialista en camins de transhumància, i Josep Solsona, que ha treballat durant anys per refer els marges de pedra seca del Camí Central de Transhumància. Tots dos ens han explicat qüestions relacionades amb el pas dels ramats d’ovelles que, durant segles, van viatjar de la costa del Garraf fins al Pirineu del Ripollès i viceversa i també ens han fet veure els tipus diferents de construcció de marges de pedra seca i de les fites que marcaven les propietats.

Els hem acompanyat fins a la parada del Pla de l’Oliva, on els pastors i els ramats s’aturaven a passar la nit. Després hem continuat caminant fins a la torre dels Soldats i d’allà, ja de baixada, fins al pont Vell i fins a Avinyó, on hem dinat.

Alguns instructors i monitors del Grup de Joves han continuat l’etapa per la vall de la Gavarresa fins arribar a Artés, gairebé de nit, on uns vehicles de suport els han dut, amb la resta de persones de la columna, fins a l’alberg de Manresa, on han passat la nit.

Diumenge 16 de novembre de 2025

Novament a Artés, s’han afegit a la columna alguns components del Grup de Joves i hem travessat una interessant zona rural amb barraques de pedra seca de planta quadrada fins a la raconada inesperada i preciosa de la font de les Tàpies.

Després hem continuat per la impressionant masia de les Tàpies, amb molt bones vistes cap a Montserrat, i entre camps de conreu i granges hem arribat al llac de Navarcles i al poble del mateix nom, on hem fet una aturada per recuperar energies.

En sortit de Navarcles, hem travessat el riu Llobregat i, pel costat del monestir de Sant Benet de Bages, hem continuat per la llera del Llobregat fins a l’indret anomenat Els 3 Salts, on l’aigua del riu salta per unes roques erosionades. Hem dinat en aquest punt tan bonic, amb la presència d’unes oques afamades, i després hem continuat fins a les Tines de les Solanes, unes curioses construccions per guardar la collita de raïm i elaborar el vi.

Una pujada ens ha dut a la carena del Pla de Viudet i per dins del bosc hem arribat a Can Roviralta. Senders i camins forestals ens han situat a les portes del Pont de Vilomara, on hem arribat seguint novament el riu Llobregat.

Han estat dos dies intensos travessant una part del país sorprenent, on hem descobert indrets molt interessants pintats amb els colors de la tardor.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.