Joves – Travessa integral de Montserrat – 21 i 22/04/2023

35a sortida del Grup de Joves, novament a Montserrat, que és sempre al nostre abast però alhora inabastable de tants camins, senders, canals i agulles que la fan absolutament nova cada vegada que hi anem. Aquesta vegada n’hem fet la travessa integral, des de Can Maçana fins al monestir de Montserrat, però hi hem afegit un alicient nou: fer nit al refugi d’Agulles ‘Vicenç Barbé’ un divendres, quan la muntanya encara és solitària i silenciosa.

Hem estat 5 Joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Allepuz, la Mariona Carvajal, la Mariona Pasqual i el Roger Jané) i 3 instructors i monitors (la Queti Vinyals, el Jordi Martí i el Joan Raventós).

Divendres 21 d’abril de 2023

Hem sortit divendres poc abans de les sis de la tarda per enfilar amb dos vehicles la C-15, l’autopista AP-7 i l’autovia A2 en direcció cap al Bruc, on ens hem enfilat fins al coll de Can Maçana. En aquest punt, hem baixat dels cotxes i els dos conductors han anat fins al monestir a deixar-ne un per trobar-lo demà quan hi arribem.

A dos quarts de vuit hem començat a caminar des de l’aparcament de Can Maçana (715 m) pel GR 172 en direcció a llevant. Aviat hem començat a veure la paret nord d’Agulles, amb la Foradada i la Cadireta il·luminades amb la llum del sol de tarda. Espectacular!

Abans del coll de Guirló, hem vist un mascle de cabra salvatge amb només una banya, que deuria perdre en alguna lluita amb un altre mascle o a causa d’una caiguda accidental. La bèstia anava pasturant uns metres per sobre el camí, en un relleix estret de la paret.

Al collet del Guirló, hem pres el sender PR C-78 que anava avançant per dins del bosc. De tant en tant, en sortir a un espai obert de roca llisa, el camí ens regalava unes panoràmiques amplíssimes i calitjoses cap al sud. Quan hem arribat a la Portella (880 m), ha calgut grimpar per una canal que ens ha conduït fins a l’interior de la regió d’Agulles. En aquest punt hem trobat una femella de cabra salvatge i un cabrit jovenet que pasturaven a pocs metres d’on érem nosaltres. Es notava que era divendres i que l’afluència de gent encara no havia arribat.

El sender ha anat perdent alçada per sota la Miranda de les Boïgues i l’Aglà fins a la canal de les Boïgues i després ha remuntat fins al peu de la Roca de la Partió, on hem trobat el refugi d’Agulles (890 m), instal·lat en un replà de roca conglomerada.

L’edifici té dos nivells: el de sobre, que és on hi ha el menjador i les lliteres, i el de sota, que és on hi ha la cuina, el lavabo i la recepció. Hem anat avall pel costat del menut edifici i de seguida n’ha sortit el Llorenç, el guarda, que s’ha assegut amb nosaltres per explicar-nos les normes que havíem de seguir. D’una banda, calia estalviar l’aigua corrent, perquè fa temps que no plou i aquest refugi només es nodreix de la pluja. D’una altra, ens ha suggerit que, quan calgués anar al WC, triéssim una zona no gaire propera al refugi per anar-hi a fer les necessitats.

Tot seguit, ens ha convidat a instal·lar-nos al menut edifici. Només hi havia una parella d’escaladors i nosaltres. Unes primeres escales ens han dut al vestíbul del refugi i unes altres, fins a l’espai comú del menjador i les lliteres. Hem deixat les motxilles als llits, alguns ens hem calçat els crocs que ens ha ofert el Llorenç i hem sortit a fora per veure com la tarda anava canviant els colors de les agulles. Hi feia fresca, però ens hem instal·lat en una taula de fusta per jugar una estona a escacs i al dobble, mentre anàvem picant fruits secs. El cercle d’agulles i parets que hi ha darrere el refugi: la Roca de la Partió, la Màquina de Tren, el Setrill, la Bitlla, l’Esquelet… feien que el so dels ocells ens embolcallés mentre érem en aquell espai. Una meravella!

Al cap d’una estona, el Llorenç ens ha avisat que ja teníem el sopar a punt. Hem anat traginant plats, gots, coberts, plates i bols amb el menjar i el beure cap dalt. Hem sopat molt animats i en acabat hem anat sortint per veure com la nit anava esvaint el to del fondal encarat cap al peu de la muntanya. A última hora, un núvol ha tapat del tot el fons de la vall. Per torns, i amb els frontals al cap, hem anat sortint pels encontorns del refugi per ‘buidar els dipòsits’ i ens hem anat rentant les dents al menut WC del refugi.

A tres quarts d’onze, tothom ja era al llit a punt de dormir… o d’intentar-ho. Ja se sap que als refugis es dorm d’aquella manera, tot i que els matalassos eren ben gruixuts i els coixins també, potser massa i tot… Alguns hem fet viatges a negra nit per anar a fer un riu a l’entorn del refugi. Amb el frontal al cap, hem baixat els esglaons i hem sortit a fora. Hi feia fresca, però el silenci era total. Quina sensació més especial…

Dissabte 22 d’abril de 2023

Ens hem llevat a un quart de vuit (alguns, abans) i hem fet un bon esmorzar a la nostra taula: cola-caos, cafès amb llet, sucs de fruita, melmelades, pa torrat, peces de fruita…, tot plegat mirant de no fer gaire xivarri, perquè els dos francesos encara dormien (el dia abans havien anat a escalar el Cavall Bernat!). Un cop tot recollit i a punt de marxar, hem desplegat el mapa sobre la taula i ens hem fixat quatre objectius: el primer, arribar fins al coll de Port; el segon, fins al cim del Montgròs; el tercer, fins al cim de Sant Jeroni, i el quart, fins al monestir. Així, dividint l’itinerari, el podríem tenir més a l’abast, ens semblaria més assolible i aniríem completant les etapes a mesura que avancéssim.

Fet això, a les nou del matí hem sortit del refugi (890 m), amb la perspectiva d’una travessa que podia durar de 6 a 7 hores, amb un desnivell considerable i pel clàssic terreny abrupte de Montserrat, però amb ganes i ben animats. Seguint els senyals blancs i grocs del PR C-78, aviat hem deixat el camí de la canal Ampla a la nostra esquerra i hem anat envoltant un parell de carenes que baixaven dels espais fronterers entre la regió d’Agulles i la dels Frares Encantats. Un lleuger tel de boira feia que el paisatge fos encara més serè. Hem baixat fins al torrent del Lloro i després ha tocat fer una bona remuntada fins al pas del Príncep (971 m). Per un camí més planer, hem arribat a la cova de l’Esllavissada (hi hem entrat per veure-hi la font i l’espai per a fer bivac) i poc més tard hem arribat al primer dels nostres objectius d’avui: el coll de Port (974 m).

Encara frescos i valents, sense ni aturar-nos-hi, hem continuat ben bé per la carena principal del massís cap al coll del Miracle i, ara cap al sud per evitar una munió d’agulles i canals, hem arribat a la cova de les Pruneres, on sí que hem fet una parada per beure aigua i descansar. A continuació, el sender ha començat a perdre alçada fins al fons d’un torrent i tot seguit hem fet una dura pujada, on calia ajudar-se de les soques i les arrels de les alzines per anar guanyant metres. Per sota l’Esfinx, hem fet un flanqueig cap al sud molt bonic que ens ha dut fins al coll de les Comes (1.050 m), ben bé al davant de l’esveltíssim Cilindre (o Cabrit). Hi hem trobat un grup d’excursionistes que ens han fet una foto de grup.

El sender, després del coll, ha tirat avall decidit per anar a buscar la coma dels Naps de Dalt, un fondal solitari amb la bassa dels Avellaners que hem trobat ben seca. El camí ha tornat a guanyar alçada per un bosc molt obac i aviat ha pres la via directa fins al peu de la Roca Plana dels Llamps. Una canaleta ens ha situat en un punt on hem fet una parada per beure aigua i picar uns fruits secs. En acabat, ha calgut desgrimpar per una escletxa, fer un flanqueig aeri, remuntar una canaleta i hem fet cap al coll del Montgròs. Hi hem deixat les motxilles i ens hem enfilat fins al proper cim del Montgròs (1.133 m), el nostre segon objectiu del dia, obert als quatre vents, amb una panoràmica que abastava des de la regió d’Agulles fins a Sant Jeroni, força més amunt, a l’altra banda d’una gegantina fondalada: el torrent de Migdia. Al cim, hi hem trobat dues barretes d’encens, però com que ningú no portava cap encenedor, no les hem pogut encendre i fer cap ritual.

Per tant, hem tornat al collet del Montgròs i hem tirat avall pel vessant est, perdent ràpidament alçada per una canal i pel bosc, que ens ha deixat a les escletxes de la Salamandra, un pas de grau molt estret arrapat arran de la paret altíssima de la Salamandra, únic punt factible per accedir al Montgròs des de llevant. Aviat ens hem situat al fons del torrent de Migdia i hem començat a fer un llarg flanqueig per dins d’un atapeït alzinar fins al peu del Camell de Sant Jeroni. En aquest punt, hem connectat amb el camí dels Francesos i l’hem seguit amunt amb paciència i ja una mica cansats.

Aviat s’ha acabat el silenci i la tranquil·litat. En acostar-nos al camí Nou de Sant Jeroni, anava creixent el murmuri de gent que anava desfilant cap al cim de Sant Jeroni. El nostre corriol s’ha acabat i hem saltat al camí encimentat que ve de Sant Joan. Guanyant metres per rampes i escales ens hem situat, esbufegant, al cim de Montserrat: Sant Jeroni (1.236 m), el nostre tercer objectiu. Hi hem arribat cansats, però contents de saber que la resta del camí era tot de baixada.

Hi hem dinat, arrecerats sota el cim, perquè hi feia aire. Després d’una estona de repòs, i de veure pujar i baixar grups de persones, hem iniciat l’últim tram de la nostra travessa pel camí Nou de Sant Jeroni. Hem anat perdent alçada amb tranquil·litat. Anàvem bé de temps i no calia córrer. A més, les nostres cames ja acusaven l’esforç de tantes hores. Hem passat per l’ermita de Sant Jeroni i per sota el serrat dels Patriarques i hem abandonat el camí cimentat per prendre’n un altre, a mà esquerra, que ens ha conduït al fons del torrent de Santa Maria.

Baixant, baixant, el grup s’ha anat estirant i quan hem arribat al pla dels Ocells (935 m) ens hem reagrupat per encarar l’últim tram tots junts. Per sota la Panxa del Bisbe, hem arribat a la placeta de Santa Anna, on hem començat a baixar les escales a tota marxa, l’un darrere l’altre, com si res, com si no portéssim gairebé 7 hores de marxa per les interioritats de la muntanya.

Hem arribat al nostre quart objectiu eufòrics, saltant pels esglaons del darrer tram d’escales fins a la plaça de l’Abat Oliba contents i enèrgics, satisfets d’haver arribat al monestir de Montserrat i haver completat la travessa integral de tota la muntanya. La plaça era un formiguer de gent, de turistes anant amunt i avall, però nosaltres encara érem a les afraus de Montserrat, imaginant-nos les agulles, les canals i les grimpades que havíem fet.

Un cop recuperats els vehicles, hem fet el viatge de tornada fins a Vilanova per Monistrol, Abrera i Martorell. Hem arribat a casa a mitja tarda, una mica abans del previst, amb ganes d’aprofitar el cap de setmana que encara quedava i ja pensant en l’endemà: Sant Jordi.

Una sortida que, sens dubte, no oblidarem!

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.