Joves – De Vilanova a la cova Verda per la costa – 11/06/2023

36a sortida del Grup de Joves. Seguint el perímetre més acostat al mar, hem anat de Vilanova fins a la cova Verda, ja al terme de Sitges, per un itinerari tècnic de roca que hem acabat amb una remullada en una cala, molt a prop de la cova que hem inspeccionat. Per qüestions meteorològiques (tempestes elèctriques, avís de pluges violentes amb calamarsa, etc.) no hem pogut fer l’ascensió al Pedraforca que havíem planificat, però l’hem substituït per aquesta matinal a prop de casa, que ens ha permès caminar i grimpar tot el diumenge al matí.

Hem estat 3 joves (l’Àlex Merchán, la Mariona Allepuz i el Roger Jané) i 2 instructors i monitors (la Queti Vinyals i el Joan Raventós).

Hem quedat a ¼ de 10 al peu del monument a Francesc Macià que hi ha al capdavall de la rambla de la Pau, de Vilanova. A aquella hora hem sortir a caminar pel passeig Marítim cap a llevant. Travessat el torrent de la Pastera, hem entrat a la platja de Sant Cristòfol i l’hem caminada fins al final, pel costat del mar.

Al final de la sorra, ja ens hem començat a enfilar per la roca calcària de la punta Mabrera i de seguida hem saltat a la primera caleta, tancada i reclosa per parets rocalloses que hem grimpat per sortir-ne. Hem anat seguint el perímetre de la punta d’Escorreguixes i del Fogó del Pillo arran d’aigua, flanquejant per la roca. Aquí, algú ja s’ha mullat les botes.

Sota el xalet de la Sal hem alliberat un cranc molt gros que havia quedat atrapat en un cubell abandonat. Hem baixat a la platgeta dels Colls i hem grimpat per fer tot el perímetre de la punta Llarga. Feia bona mar i els bufadors no treien l’aigua pulveritzada habitual, però calia anar amb compte a l’hora de travessar les esquerdes que s’han anat formant amb els anys.

Hem baixat a la platja del Belis, de còdols, i hem tornat a guanyar alçada per una lleixa de roca que pujava en diagonal. Hem flanquejat la cala del Barco, plena de roques despreses de la paret on calia vigilar i hem arribat al Pati Blau. En aquest punt, hem tornat a baixar a peu de mar i hem passat per sota un pont de roca. A l’altra banda, ha calgut fer una grimpada amb un pas una mica llarg i complicat, però que hem superat sense problemes.

Passada la punta de l’Ombra, hem arribat a la menuda platja del Gaspar, i tot seguit ens hem enfilat per uns pendents de roca per assolir la punta Raldiris i assolir la carena del Morro de Gos. Passada la cala Xica hem avançat per sobre el mar, en una visera de roca que ens deixava veure la Caixa de Morts, una pedra rectangular que els mariners han identificat amb un taüt, i una mena de bolet que sortia de l’aigua, un mar molt transparent i blau turquesa, on venien ganes de llançar-se, perquè suàvem de valent.

A la punta Grossa hem recuperat la carena per superar la canal de la Desenrocada, un tobogan arriscat i descompost que neix a la carena i arriba arran de mar per un llarg pendent. No hem baixat a la platja de la Desenrocada perquè hi havia força gent prenent el sol i banyant-se i hem anat flanquejant pel perímetre de la punta de la Desenrocada fins al seu cim, una esplanada amb pins de branques retorçades on hem fet una parada breu i on alguns s’han enfilat als arbres.

Hem baixat a la platja de l’Home Mort i ens hem tornat a enfilar per arribar, pel costat de la via del tren, fins a la punta de les Coves. Hem continuat carenejant fins a l’avenc del Gegant, envoltat d’una tanca per no caure-hi, i hem baixat fins arran d’onades per entaforar-nos per una primera cova, amb el sòl de còdols, que ens ha dut a una petita cala. Allà ens hem descalçat per fer la travessia, curta però per dins l’aigua, arran de parets, fins a la cova Verda.

Hi hem entrat. Les parets són ben verdes, tal com indica el nom, potser per la irradiació que hi envia el sol a través de les onades que entren un tros endins. Ens ha sobtat trobar-hi un pneumàtic de cotxe, però el mar torna totes les deixalles que hi llencem els humans. Per diversos forats, hem sentit el bram de l’aigua que entra per altres coves amb les quals està connectada, però l’exploració l’hem deixada per a un altre dia.

Hem llegit que l’any 1973 es va excavar gairebé tota la cova sota la direcció arqueològica d’Antoni Ferrer, el ‘Tonet’ de la Talaia, que aleshores també estava a la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El material recuperat està dipositat al Museu Víctor Balaguer. S’hi van trobar materials de l’època del Bronze (1.300 a 1.700 aC) i del Neolític, i restes de 14 individus enterrats.

En sortir de la cova i retornar a la caleta, de mica en mica hem anat entrant a l’aigua i finalment hi hem fet un bany molt relaxant, amb l’aigua una mica freda encara, però que ens ha vingut molt de gust després de la suada.

Hem tornat seguint la via del tren, pel GR 92, i a 2/4 de 2 ja entràvem al passeig Marítim de Vilanova. Al peu del monument a Macià, hem donat aquesta excursió per finalitzada, i tots cap a dinar.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.