Joves – Excursió als Avencs de la Febró, la Roca del Migdia i els Avencots (Baix Camp) – 26/01/2025

49a sortida del Grup de Joves. Hem tornat al Baix Camp, com ara fa tot just un any, que també hi vam anar per fer les Crestes de la Seda, en una travessia que ens va dur de Pratdip fins a Colldejou passant pel Mont-redon i el roc dels Esperits. Aquesta vegada, però, ens hem enfilat fins a la Mussara, situada en un extrem de les Muntanyes de Prades, per anar a explorar tant els avencs de la Febró com els més amagats Avencots, passadissos naturals de roca, clivelles gegantines fetes entre els espadats calcaris de les cingleres de la zona que amaguen indrets molt curiosos com la cova Gran, la cova dels Maquis, esquerdes, forats i canals, i una vegetació dominada per espècies de gran valor com els teixos, els grèvols o una gran varietat de molses i líquens. Entremig hem fet l’ascensió a la Roca del Migdia, que és a la punta nord de l’altiplà anomenat el Motllat de la Pona.

Hem estat 11 joves (l’Elsa Vinyals, l’Èric Munt, el Joan Jaume Mercader, el Lluís Solanell, el Marc Sanahuja, la Mariona Pasqual, la Marta Ferrer, el Nil Aymamí, el Pere Garrocho, el Pol Díaz i el Roger Jané), 3 instructors i monitors (el Ventura Fernandez, el Joan Raventós i la Queti Vinyals) i 1 mare que ha fet de conductora i ens ha acompanyat a l’excursió (Rosa Gatell).

Hem sortit a un quart de nou del matí de Vilanova per la C-32 i a l’alçada del Vendrell hem continuat per l’AP-7 en direcció sud. A l’alçada de Reus hem pres la T-11, que és una carretera que ja coneixem d’altres ocasions, i hem continuat per la T-704, una via local que passa a tocar de les poblacions de Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana, i que tot seguit emprèn una pujada amb mil corbes marejadores que salven els més de 600 metres de desnivell que hi ha fins a la punta on hi ha instal·lat el poble de la Mussara, on ja no hi viu ningú des de fa dècades.

A dos quarts de deu hem aparcat els vehicles a l’esplanada del refugi de la Mussara, situat a 970 metres d’alçada. El refugi estava tancat perquè s’hi fan obres de millora. Hem esmorzat al costat del refugi i després ens hem equipat amb les motxilles i el Ventura i el Joan han explicat detalls de l’excursió que estàvem a punt de començar.

Hem pres un sender planer que ens ha dut fins a les primeres cases -en runes- de la Mussara: Cal Piano, Cal Pataca i Ca l’Esteve, i arran dels cingles de les Airasses ens hem enfilat fins a la punta de les Airasses, a 993 metres d’altitud, amb unes vistes amplíssimes cap al sud, fins al mar i el port de Tarragona. En aquest indret, hem trobat les restes de l’antic refugi de les Airasses, del qual només queden les quatre parets, però amb fotografies antigues que portàvem l’hem comparat amb l’edifici de fa cent anys, quan un empresari reusenc el va fer construir i el va cedir al Centre Excursionista de Catalunya. En podeu veure algunes imatges antigues a l’àlbum fotogràfic.

Pel costat de Cal Po hem baixat fins a la Bassa i l’església de Sant Salvador, que és l’únic edifici de tot el poble que s’aguanta, ajudat amb uns contraforts i bigues metàl·lics que li van instal·lar perquè no s’ensorri. Aquí també hem mirat unes imatges de fa un centenar d’anys, quan les cases del poble -Cal Gendret, Cal Febrorenc, Ca l’Estevenet, Cal Pere Rafael, Ca l’Agustenc, Ca la Mont-rala i Ca l’Andreu- encara eren ben dretes i hi vivia gent. Podeu veure’n algunes a l’àlbum. També hem explicat que la bassa del poble, sempre plena d’aigua de pluja, va donar el malnom de ‘ranes’ als habitants de la Mussara.

Hem sortit del poble per la carretera i hem pres un sender PR que travessava el bosc de pins roigs de los Plans. Aviat hem travessar la carretera de la Febró i hem envoltat la bassa de la font del Prat per continuar per un camí més ample i planer, pel costat dels grans camps sembrats dels plans de la Mussara.

El camí s’ha anat convertint en una pista ampla que guanyava desnivell. Cada vegada vèiem més persones i grups que també anaven cap al bosc de l’Agustenc, com nosaltres. Alguns vehicles també pujaven per la pista per aparcar al coll del Pla de l’Agustenc. El coll és un trencall d’antics camins i nosaltres hem pres un PR cap al nord, que en poca estona ens ha situat al costat mateix de l’escletxa profunda dels Avencs de la Febró.

Abans d’entrar-hi, hem parat per equipar-nos amb els cascos -tanta gent circulant per allà, podria fer caure una pedra a l’interior de l’esquerda- i hem anat baixant cap a l’interior de la canal fent curtes desgrimpades. De seguida hem vist que hi havia gent penjada d’algunes cordes, fent pràctiques de progressió vertical, i quan ho hem preguntat, hem sabut que hi feien un curset d’espeleologia.

Per sota les cordes i la gent que en penjava hem anat baixant fins a la part més fonda dels Avencs de la Febró i hem entrat a la cova Gran. Per un túnel prou alt per no haver d’acotar-nos hem entrat a la sala principal de la cova, de grans dimensions, plena de blocs on calia grimpar i amb una estalagmita al bell mig. Hem explorat els diversos racons de la sala i hem sortit novament a fora per anar a conèixer l’extrem sud dels Avencs, on ja no es podia continuar. Asseguts en una gran llosa de roca ens hem fet una foto de grup.

En sortit dels Avencs, hem fet una parada per hidratar–nos i hem continuat cap al nord, per l’interior d’una canal. Aviat hem connectat amb un sender amb senyals de PR que ha anat perdent alçada per dins d’un bosc de pins i ens ha conduït fins al fons del barranc de Mas del Panxó. Per una pista, hem recuperat alçada per situar-nos a l’altre vessant, sota les parets del Motllat de la Pona que hem acabat assolint per corriols acanalats per situar-nos finalment al capdamunt de l’altiplà i, en poca estona, assolir el cim de la Roca del Migdia (976 m), amb bones vistes cap a la Febró i la serra del Montsant.

Hem fet una parada que ha servit per descansar, hidratar-nos i menjar una mica. Al cap d’una estona, hem desfet un tram curt de camí i ens hem endinsat a l’interior dels Avencots, un altre món, amb parets cobertes de molsa i falgueres, esquerdes i canals laterals. De cop, hem quedat entre parets, amagats a l’interior de passadissos naturals amb arbres d’altres latituds i un microclima poc habitual tant al sud.

De seguida hem arribat a la cova dels Maquis, un bon amagatall per a la resistència contra el franquisme, també per a contrabandistes, i en aquesta ocasió ha estat un amagatall per a tots nosaltres, que ens hem entaforat al seu interior per una escletxa que baixava verticalment, però que aviat era impracticable. Això sí, hem quedat amb els pantalons bruts de pols.

Hem continuat per l’interior dels Avencots, buscant la traça d’anteriors exploradors, arran de parets, agulles, forats -per on han passat alguns de nosaltres-, escletxes i canals. Unes grapes de ferro ens han ajudat a superar un pas. Tot seguit, hem passat a tocar d’un teix centenari i hem continuat per aquell món diferent, esquivant les soques dels arbres i fent servir les mans en alguns punts.

En acabat, hem pres un camí que ens ha situat al capdamunt de la cinglera, al Motllat de la Pona, i hem anat seguint un senderó que ens ha fet guanyar alçada amb suavitat vora la cinglera que continuava a la nostra esquerra. Un camí més ample ens ha situat a l’antic camí de la Febró, que ara està marcat amb senyals de GR, i aviat hem tornat a ser al coll del Pla de l’Agustenc, on hem pres la pista baixadora fins als plans de la Mussara i d’allà als cotxes.

Teníem previst dinar al costat del refugi, però hem decidit baixar fins a Vilaplana per fer les corbes abans de menjar, no fos cas que algú es maregés i tinguéssim un problema. Així doncs, hem pujat als vehicles i hem baixat per les corbes d’aquest matí fins a Vilaplana. Hem dinat al parc de la Planeta i després alguns -els adults- hem fet un cafè al Casal Vilaplanenc.

Abans de les cinc ja érem a Vilanova, després d’aquest tast d’avencs i avencots a la zona de la Mussara, una ruta potser no tan tècnica com altres que hem fet, però hem pogut conèixer un paratge diferent i ben especial que segur que visitarem en alguna altra ocasió.

Podeu veure’n l’ÀLBUM FOTOGRÀFIC clicant aquest enllaç.

Podeu veure la FITXA TÈCNICA clicant aquest enllaç.