Joves – TRAVESSIA DE FRARES ENCANTATS I D’AGULLES (MONTSERRAT) – 27/06/2021

22a sortida del Grup de Joves. De nou, hem anat fins a Montserrat, aquesta vegada per fer una ruta força tècnica que, tot i ser clàssica, té la seva dificultat, sobretot tenint en compte que hem enllaçat les dues travessies de més dificultats de la part occidental de la muntanya: la dels Frares Encantats i la d’Agulles. És la nostra 5a excursió a Montserrat: el novembre de 2016 vam pujar al monestir pel camí de l’Aigua en la nostra primera sortida com a Grup de Joves; l’abril de 2017 vam pujar al Montgròs des de la masia de Can Jorba, al peu de la muntanya; el gener de 2019 vam fer la 1a travessia integral de Montserrat, i el desembre del mateix 2019 vam repetir l’experiència fent la travessia des de Can Maçana fins al monestir.

Hem estat 6 Joves (el Joan Brull, el Jan Cabutí, la Mariona Carvajal, l’Arnau Cols, l’Àlex Merchán i el Pau Minguet), 2 instructors (el Toni Muela i el Joan Raventós), 1 monitor de suport (el Ventura Fernández) i 2 pares (la Marta Montoliu i el Gori Carvajal, que han col·laborat en el trasllat dels joves i han anat fent una ruta alternativa).

Hem sortit a 1/4 de 9 de Vilanova per enfilar la C-15 fins a l’alçada d’Igualada, on hem pres l’A2 en direcció al Bruc. Hem parat a esmorzar en una àrea de servei i tot seguit hem continuat per l’A2 i per la carretera del Bruc, que ens ha dut finalment fins al coll de Can Maçana, on hem aparcat els vehicles.

Un cop feta l’explicació de l’activitat i ben equipats, hem pres el GR 172 per sota el turó del Castell de la Guàrdia i amb vistes cap a la Cadireta, la Foradada i la muralla nord de la regió d’Agulles. Aviat hem arribat al collet de Guirló i hem deixat el camí de la Portella a mà dreta, que és per on tornaríem més tard. El camí s’ha anat fent sender i hem passat per sota mateix del sostre de la Cadireta. Poc més enllà, hem deixat el GR per enfilar-nos, ja per un sender estret i de vegetació frondosa: el camí de Coll de Port. Més amunt encara, hem deixat a mà dreta el corriol que puja fins al Portell Estret o coll d’Agulles. Aviat ens hem anat acostant a les parets verticals de sota els Frares, hem passat arran de la font de Coll de Port, ben seca, i hem arribat al coll, on hem fet una curta parada tècnica.

Després d’una breu explicació, hem continuat en fila índia, per un corriol estret i abrupte, fins al peu d’una canal molt vertical equipada amb una cadena i amb barrots i argolles de ferro, que hem anat pujant l’un darrere l’altre sense problemes. Aquí començava la travessa dels Frares Encantats. A partir d’aquí, hem començat a pujar i baixar per nombroses canals, algunes equipades amb cordes. De vegades, hem pogut acostar-nos al caire de la paret nord, per fer una ullada a les canals que cauen verticals per aquell vessant. Alguns passos eren ben curiosos: en un calia fer una bona grimpada pel costat d’una roca; en un altre, calia entaforar-se per dins d’un forat i continuar baixant per una canal estreta, de vegades amb l’ajuda de les arrels o les soques dels arbres. Canals amunt i avall, avall i amunt, per frondosos boscos d’alzines amb grèvols, teixos i arços, hem arribat a un collet i ens hem enfilat fins al cim d’una agulla. De sobte, s’ha obert una panoràmica impressionant sobre el Lloro, la Monja i el Bisbe. Després hem continuat i hem arribat, després d’una grimpada, al coll entre el Bisbe, el Lloro i la Monja, on hem fet una parada més llarga per beure aigua, menjar una mica i reposar de l’esforç continuat.

Algunes pujades i baixades més ens han dut al fons de la canal Ampla, que hem pres amunt fins al proper coll d’Agulles. Aquí hem iniciat la travessa d’Agulles, per sota la Triroca, la Corona de Reina i fins a una balconada que s’ha obert de sobte cap al monòlit impressionant de les Bessones. Les canals s’anaven succeint, de vegades a frec de la paret nord d’Agulles. Tota l’estona ha bufat un aire molt agradable que ha evitat que suéssim excessivament. Una desgrimpada amb l’ajut d’una corda ens ha situat ja a la part final de la travessa, per sota l’Agulla del Capdamunt i per la carena del serrat de la Portella.

Un cop a la Portella, hem baixat pel pas de la Portella i hem pres un sender que ens ha conduït ràpidament fins al collet de Guirló i, d’allà, fins a Can Maçana, on hem dinat, a l’ombra d’unes alzines. Després d’un cafè muntanyenc, hem emprès el retorn amb els nostres vehicles, després d’una excursió que ens ha deixat amb algunes rascades a les cames i als braços, però que també ens ha deixat molt satisfets i amb els músculs i tendons molt tonificats!

Podeu veure’n algunes fotografies si cliqueu aquest enllaç.

Podeu veure la fitxa tècnica si cliqueu aquest enllaç.